La canícula s’ha instal•lat entre nosaltres, disposada a fer-nos suar la cansalada abans no ens arribin les vacances. Potser per això –per trobar-nos en temps de canícula– el lloc ideal per passar les primeres hores de la nit és al carrer, gaudint de la fresca. Potser també per això, els actes i les activitats que se celebren aquests dies arreu, gaudeixen d’un especial favor popular. D’aquesta manera és normal que, abans de quedar-se a casa, els ciutadans prefereixin gaudir de les activitats estiuenques que els ajuntaments organitzen i descobreixin, d’altra banda, les possibilitats i els atractius que se’ls obren davant seu quan es decideixen apagar el televisor, sortir de casa i anar a la recerca d’un espectacle que els ajudi a passar una estona agradable. I és que ben mirat, quan passem de la televisió i optem per omplir el temps de lleure amb lectures, assistint a un concert o a una representació teatral o a la projecció d’una pel•lícula, a més de cultivar els aspectes relacionats amb l’esperit, evitem que els programes-escombraria que les televisions ofereixen, ens aborreguin encara més. Va ser el malaguanyat dibuixat Perich qui amb la xispa habitual d’un dels seus característics personatges, rematava, amb ironia, la sentència que algun alt càrrec de torn acabava de fer dient que “el televisor és el millor mitjà de difusió cultural del qual disposàvem”, amb l’observació que això era especialment cert quan s’optava per apagar-lo i decidir-se per prendre un llibre com a alternativa.

Publicat a El 9 Nou, el 12 de juliol de 2001