Diuen les cròniques, i jo mateix en dono testimoni, que fa una colla d’anys, la setmana dels barbuts era la més gèlida de tot l’any. Tanmateix, malgrat l’excepció que s’havia fet norma els darrers temps, enguany hem pogut comprovar que el període que va del 15 al 22 de gener (just quan se celebren les festivitats dels sants barbuts Antoni Abat, Maur Abat, Pau Ermità, Fruitós i Vicenç) haurà estat aquell en el que els termòmetres hauran marcat els seus mínims màxims… Però, a diferència del passat, qui sap si la causa del clima gèlid que encara patim no es deu només a la meteorologia…

Si ens fixem en el temps climàtic, convindrem que, en efecte, la setmana passada ens va remetre als hiverns de fa una pila d’anys quan els que ara tenim una edat certa anàvem a escola, i els bassals i piques es gelaven i els arbres i plantes se’ns mostraven gebrats. Eren anys en els que la calefacció garant de confortabilitat en totes les dependències de la llar era un luxe a l’abast de ben poques famílies, i a l’escola, es limitava a l’escalfor precària que desprenien les estufes d’esclòfies d’ametlla, de serradures o de fusta, o uns rudimentaris aparells elèctrics dotats d’una pantalla parabòlica de la qual n’emergia del seu centre un cilindre ceràmic que estava envoltat d’una resistència en espiral que era l’encarregada de transmetre una mica de calor als que hi eren a tocar. D’aquí que els dies més freds de l’any, els ‘pràctics’ i els guants s’incorporaven al vestuari escolar tant a dins com a fora de les aules.

A la tremolor provocada pel fred hi hem de sumar la tremolor que ens està envaint a causa de les moltes incerteses que planen sobre aquest nostre tan maltractat planeta, cada vegada més conflictiu políticament i socialment parlant; incerteses que la investidura del president dels EUA, Donald Trump, no ha fet més que sobredimensionar, estimulades pel comportament i pel contingut populista i xenòfob del nou estadant de la Casa Blanca amb aquell excloent ”Amèrica primer” que tot ho domina. Al risc que nia en les paraules i actuacions de Trump s’hi referia, encara que indirectament, el papa Francesc en una llarga entrevista (la lectura tranquil·la de la qual recomano) publicada a El País diumenge passat, en la que es mostrava preocupat pel fet que un grup reduït de persones acaparessin a hores d’ara el 80% del total de la fortuna mundial i que al seu entendre posava negre sobre blanc la “cultura del desastre” cap a la que ens dirigim sota el mandat del “déu diner, i no pas de l’home i de la dona”.

És així com –paradoxalment en dies de canvi climàtic i d’escalfament del planeta– patim els efectes d’una onada que amenaça en deixar-nos a tots glaçats i que és un dels efectes que es deriven de l’elecció de Trump en forma d’aliment per als populismes excloents. Ho testimonia les complicitats que es varen establir entre els assistents a la reunió que dissabte passat tingué lloc a l’alemanya Coblença i que ha passat pràcticament desapercebuda per la majoria. Allà hi havia la francesa Marine Le Pen, l’austríac Herald Vilinsky, l’italià Matteo Salvini, l’holandès Geert Wilders i l’alemanya Franke Petry que tenen en comú ser els lideres dels partits emergents d’ultradreta a Europa i, alhora, d’estar en contra de la UE.

La qüestió és saber si davant aquesta ofensiva clarament atemptatòria contra les persones i els drets humans sabrem reaccionar. Si no ho fem o no ho sabem fer, només ens quedarà la possibilitat d’exclamar allò tan trillat i alhora tan poc efectiu de que “Déu ens agafi ben confessats!”.

Publicat a Diari de Sabadell, el 26 de gener de 2017