No puc deixar de referir-me a la situació per la qual travessa la nostra ciutat. Els fets que es venen succeint darrerament fan que Sabadell aparegui, més enllà del nostre terme municipal, com una ciutat problemàtica en la qual la convivència i els més elementals principis de respecte entre les persones semblen trencats perillosament, quan no és així. Portes endins, però, el clima és tens i administració (Ajuntament) i ciutadania –o per ser més exactes, part de la ciutadania– es troben enfrontats en un debat impossible en què uns i altres prefereixen carregar els “neulers” del què està passant a la “part contrària”, sense parar-se a reflexionar entorn a com s’ha arribat fins aquí i buscar solucions.

No vull tampoc caure en el parany fàcil de discernir entre bons i dolents en aquesta crisi fonamentalment cívica, però també de valors com la que estem vivint. No obstant, sí que vull proclamar que en una societat democràtica, quan es dóna un conflicte és perquè, com a mínim, s’enfronten dues maneres diferents de veure i d’interpretar els fets. Sigui com sigui, quan això passa, correspon a l’administració –l’Ajuntament en aquest cas com a màxim representant de la voluntat popular que és– actuar i fer prevaler l’autoritat moral dels vots que li donen suport per gestionar la situació.

Per comprendre els fets que vivim, ens hem de remuntar al cas “Bar Bemba”, que fou el desencadenant de les primeres tensions; un cas que no va saber-se tancar correctament, possiblement per no haver-se gestionat encertadament. I si bé és cert que des de l’administració mai no s’ha de fer abús dels instruments dels quals es disposa per mantenir una bona convivència ciutadana, no és menys cert que són inaceptables comportaments que ratllen –si no superen en ocasions– la manca del més elemental respecte envers les persones que per decisió popular exerceixen un càrrec i, molt menys encara, contra les seves famílies respectives. Si es tracta de posar en evidència actuacions –en aquest cas policials– no ajustades a dret i/o discrepàncies polítiques, només és en el marc del debat polític que aquestes han d’aflorar. Reconec que a les alçades que som de la “pel•lícula” la solució a la situació creada és complicada ja que desencontre s’ha fet majora i senyora de les  relacions entre les parts, tal com tothom va poder veure en el decurs del lamentable espectacle que Manau i Doval van oferir a l’informatiu “La nit al dia” de dijous passat.

Així les coses correspon preguntar-se el perquè de tot plegat i com ens ho hem de fer per  retornar les aigües a mare. Sabadell és una ciutat que s’ha distingit sempre pel seu avantguardisme i per l’existència de grups de persones motivades i preocupades per l’evolució de la ciutat. Persones que, en ocasions, s’han valgut de la ironia, del sarcasme, de la denúncia pública a l’hora de defensar els seus posicionaments legítims. Quan les coses es fan així i no s’ultrapassen els límits que el més elemental respecte a les institucions i a les persones estableix, les actituds crítiques contribueixen al progrés. Les decisions polítiques dels governants (per desencertades que ens puguin semblar) s’han de combatre, com deia, des del debat polític i des de la denúncia cívica i democràtica, manifestos i manifestacions inclosos. Mai des de l’insult, la difamació o, el què és el mateix, des de comportaments intolerables que res no tenen a veure ni amb el civisme ni amb la democràcia.

La riquesa d’una ciutat rau en les seves persones, en les seves institucions, en les capacitats i en les habilitats de les unes i de les altres. I en aquesta riquesa –que alhora ha de ser intel•lectual, creativa, generosa, generadora de coneixement i, per damunt de tot, profundament democràtica– es troba també la força necessària a l’hora de projectar-nos com a col•lectivitat cap al futur. I en aquest procés ningú no hi és sobrer: ni les persones que fan política, ni les que gestionen, ni els joves, ni els grans, ni els empresaris, ni els treballadors, ni els que estan a favor nostre, ni els que estan en contra… El futur de la ciutat, el futur del país, el decidim diàriament, cadascú des dels llocs que ocupem. D’aquí que si volem superar la crisi en la qual ens trobem, hem de deixar de sentir-nos ofesos i buscar espais de diàleg que ens permetin sortir de l’atzucac d’una ciutat dividida i, per damunt de tot, poder treballar per allò que ens ha de preocupar: el projecte de futur. Un projecte que hem de dibuixar ara, però que seran els ciutadans els que l’hauran de validar a partir de les les propostes que se’ls presentin en ocasió de les properes eleccions municipals.

Publicat a Diari de Sabadell, el 28 d’abril de 2005