L’habitatge està al podi de les preocupacions dels catalans, a despit que no sempre estigui alineat amb les qüestions que més es tracten en el Parlament de Catalunya. Ahir no va ser així. El discurs del president Illa va posar de relleu que al Govern són conscients que cal posar fre a la crisi habitacional perquè “si no es resol, es posen en risc els avenços socials”. D’aquí que el president Salvador Illa, que al debat de política general de fa just un any havia promès la construcció de 50.000 pisos més de lloguer social pel 2030, anunciés ahir i des del mateix faristol del Parlament, que ara es proposa promoure l’edificació de prop de 215 mil pisos més, comptant a través de la col·laboració públicoprivada per tal d’aconseguir que entre el 40% i el 50% d’aquests nous pisos puguin ser de protecció oficial permanent. La promesa d’Illa no inclou un calendari específic ni tampoc un pressupost ad hoc. Mentre això passava al Parlament, un centenar d’empreses i entitats principalment de Barcelona, casualment o causalment, tornaven a posar damunt la taula les prioritats, urgències i desafiaments futurs de la metròpoli i de Catalunya, articulades en un projecte batejat com a ProBCN que ja havien presentat el 2023, en vigílies de les eleccions municipals i que, ara, dos anys després, han decidit rellançar de nou aquella reflexió introduint-hi, però, una síntesi de quant a les sis necessitats que consideren més urgents, de les que en sobresurten dues: la millora de la xarxa de Rodalies i l’increment de l’oferta de habitatge assequible. El Projecte ProBCN considera que Rodalies “és el gran problema endèmic del transport públic de la metròpoli” i si bé reconeixen “que s’està avançant en l’execució de la primera part del Pla de Rodalies 2020-2025”, consideren “imprescindible” clarificar “com i amb quin calendari” es fa efectiu el traspàs “amb dades i objectius clars”. “No s’ha avançat prou –asseguren– per donar resposta a la importància que té el transport públic com a integrador de la metròpoli i de la resta de Catalunya”. En matèria d’habitatge, des del projecte recomanen “una planificació que no obeeixi ni a pressions ni a improvisacions ideològiques”, sinó a un “pacte amb tots els agents civils, polítics i socials, dotat d’una inversió i un marc normatiu sostinguts en el temps”. Entre les concrecions, destaca “reformar amb urgència la reserva del 30% de habitatge social” i “alliberar sòl públic”. El resultat d’aquest treball-reflexió és deu a un  Comitè de Coordinació, en el qual han col·laborat Salvador Alemany, Carles Cabrera, Toni Brunet i Enric Pérez que l’ha capitanejat. Per facilitar el debat intern i generar els consensos necessaris, els col·lectius participants en la reflexió estaven vertebrats a través de sis eixos, cadascun d’ells moderat per una entitat referent: Institut Cerdà (urbanisme), Tech Barcelona (innovació), Rethink BCN (emprenedoria), ADETCA (cultura), Barcelona Oberta (comerç), Gremi d’Hotels (turisme) i Casal dels Infants (inclusió). Feina feta no té destorb, deia la meva sàvia àvia. Hora és ara de coordinar posar-se d’acord per tal d’avançar en la línia proposada pel president Illa.