Fa quinze dies, Suïssa decidia via referèndum imposar quotes quant a la immigració de ciutadans europeus al país alpí. La Unió Europea (UE) no trigava en fer pública la seva preocupació per les conseqüències que de la consulta promoguda pel partit suïs d’extrema dreta Unió Democràtica de Centre se’n podien derivar. Per contra, la UE res no deia ni tampoc diu en relació al fet que alguns dels seus països membres adoptin mesures similars que restringeixen la immigració de ciutadans de països externs a la UE. És una més de les moltes paradoxes i contradiccions que presenta la UE.

Pocs dies després del referèndum suïs, la Comissió Europea difonia els resultats d’una anàlisi demoscòpica que reblava el clau pel què fa a alguns altres dels problemes i de les contradiccions que nien en la UE, i que juntament amb el posicionament en relació al resultat del referèndum suïs posen l’accent en el grau d’hipocresia enmig de la qual socialment i políticament ens movem. Així, el treball de la Comissió alertava de les conseqüències que per a la democràcia i per la justícia social podien tenir els casos de corrupció que es donen en els països de la Unió, i que tenen com a referència primera les mateixes administracions públiques i els partits polítics, sense que digués massa res quant a la manera d’evitar-los. Sigui com sigui, una mitjana de tres de cada quatre europeus i europees pensen que les irregularitats administratives i les males pràctiques polítiques són molt presents en la vida dels seus respectius països. Fins i tot, des de la Comissió Europea s’avaluava en 120 mil milions d’euros/any (més del 10% de la riquesa que a Espanya es genera en un any) el diner que amb la corrupció es defraudava en el conjunt dels països de la UE. Clar que aquesta percepció de corrupció varia en cada país de la Unió. Així, mentre a Espanya el 95% dels seus habitants creuen que la corrupció és una pràctica habitual, a Dinamarca només ho pensen el 20% de les persones que allí hi habiten. En qualsevol cas, en el rànquing europeu de percepció de corrupció per part de la ciutadania, Espanya ocupa el quart lloc de la taula, només darrera de Grècia, Itàlia, i Lituània.

I encara, uns dies més tard que tinguéssim coneixement d’aquestes dades provinents de la Comissió Europea, el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) facilitava els resultats del seu darrer baròmetre d’opinió a través del qual quedava palès que els ciutadans i les ciutadanes d’aquest país situem en primeríssim lloc de les nostres preocupacions a la corrupció i a l’atur.

Davant l’allau de resultats que apunten en una mateixa direcció, sorprèn que les forces polítiques de casa nostra en el seu conjunt, hi hagin passat de puntetes, o ni tan sols n’hagin fet la més mínima referència, talment com si no tinguessin res a veure ni amb la corrupció ni amb l’adopció de mesures per estimular l’ocupació. Ingènuament, hom tendeix a pensar que en un país normal, la reacció de governants i de partits polítics davant la contundència de les dades obtingudes no s’hauria d’haver fet esperar. I que urgentment s’hauria convocat un gabinet de crisi per, d’una banda, analitzar, estudiar, i activar mesures susceptibles de combatre la corrupció, i evitar que el seu mal continuï estenent-se. De l’altra, per estudiar i aplicar disposicions que afavorissin el desenvolupament industrial així com la creació de llocs de treball. Però no. Res de tot això ha passat, i ni tan sols figura en les agendes pràctiques dels governs.

No cal donar-hi voltes. La solució a la corrupció certament és a mans de tots plegats. Però fonamentalment ho és dels governs i partits polítics que han canviar radicalment la seva actitud davant el fenomen. Mentre les càmeres de representació ciutadana i els partits no estiguin disposats a posar fil a l’agulla sense hipocresies, la regeneració democràtica que tan reclamem des de la ciutadania continuarà essent una entelèquia.

Publicat a Diari de Sabadell, el 25 de febrero de 2014