A l’històric cinema Imperial li ha arribat, finalment, la seva hora. Una hora, però, que ha de permetre la seva rehabilitació i la recuperació d’un espai per la ciutat. El projecte final que fa pocs dies es va fer públic, posarà punt-i-final al contenciós que pesava sobre el solar sobre el qual s’aixeca el vell cinema. Cal celebrar que propietat i administració hagin arribat a un acord i que l’emblemàtica instal•lació cinematogràfica, la més vella que encara es troba dempeus en tot l’Estat, pugui salvar-se. De ben segur que l’acord no acaba d’omplir de satisfacció a tothom. Però tampoc no cal oblidar que els processos de negociació, finalitzen sense la plena satisfacció de les parts implicades. Menys encara quan els recursos públics dels quals es disposa per tombar la negociació, són limitats.

En qualsevol cas, la solució trobada per l’Imperial dignificarà el tram més baix de la sabadellenca Rambla. D’aquesta manera també, la zona del ‘paiadero’ -que és com popularment es coneixia la zona del baixador de la Renfe que allà hi havia quan el tren encara circulava per damunt de l’actual Gran Via- mostrarà una nova i interessant cara, de la qual l’Imperial i la recentment rehabilitada Torre Gorina en constitueixen dues peces excepcionals.

A més, l’operació urbanística a punt de començar, acabarà dotant la ciutat d’un total d’onze noves sales de cinema, la qual cosa farà que els sabadellencs disposem de dues grans instal•lacions cinematogràfiques de qualitat: l’una, la ja existent a l’Eix Macià; l’altra, al capdavall de la Rambla, en el cor mateix de la ciutat i entorn l’històric Imperial.

Publicat a El 9 Nou, el 30 de març de 2000