L’Associació de Veïns de la Creu Alta celebra enguany cinquanta anys de vida. Mig segle que s’afegeix a la llarga trajectòria d’un barri amb més de dos-cents cinquanta anys d’història, anterior fins i tot a la seva pertinença, durant el segle XIX i començaments del XX, al municipi de Sant Pere de Terrassa. Aquesta trajectòria justifica que la Creu Alta hagi estat, des de sempre, un espai territorial dotat d’una personalitat pròpia: un nucli que ha sabut preservar el seu caràcter independent i la seva manera de fer, malgrat els molts canvis urbanístics, demogràfics i socials que han anat modelant la ciutat de la qual forma part des del 1904. La Creu Alta no és un barri crescut a l’ombra d’una ciutat; és un territori que ha aportat identitat, dinamisme i cohesió a Sabadell. Un poble dins la gran ciutat.

Quan la democràcia va arribar als ajuntaments el 1979, la Creu Alta era un barri mancat d’equipaments i amb unes condicions de salubritat que distaven de ser òptimes. No era una excepció dins el conjunt de la ciutat, és cert. Tanmateix, els carrers, els serveis i els espais públics reclamaven, però, una atenció per part de l’administració que de fet no acabava d’arribar, i molts dels reptes quotidians amb què topaven els creualtencs s’afrontaven gràcies a la iniciativa i la solidaritat entre veïns. La identitat col·lectiva dels seus habitants era profunda i arrelada, i es feia visible en la manera com s’organitzaven, compartien i s’implicaven en la vida comunitària. Aquesta força comunitària, que sempre havia estat un tret distintiu del barri, havia de ser també el motor que va impulsar, ara fa cinc dècades, la creació de l’Associació de Veïns: una eina de cohesió, de reivindicació i de futur, nascuda per donar resposta a les necessitats urgents però també amb la voluntat de projectar un horitzó compartit.

En aquest context cal remarcar que una de les primeres lluites reivindicatives liderades per l’Associació de Veïns no va ser només de barri, sinó de ciutat: el Parc Catalunya. Aquella reivindicació, avui plenament integrada en la memòria col·lectiva de Sabadell, va demostrar que la Creu Alta no solament reclamava solucions per les seves pròpies necessitats, sinó que era capaç d’imaginar i treballar per projectes transformadors per al conjunt de la ciutat. Des d’aquest punt de vista, el Parc Catalunya va esdevenir un símbol d’ambició col·lectiva, de capacitat d’incidència i de visió de futur. I aquella fita va obrir les portes a altres demandes imprescindibles per a un barri al qual li mancaven equipaments culturals, socials, esportius i educatius que estiguessin en consonància amb el seu creixement demogràfic.

La lluita per escoles, per espais comunitaris, per zones verdes, per equipaments esportius i per serveis sanitaris bàsics va ser constant, tenaç i sostinguda en el temps. La Creu Alta demostrava que un barri organitzat és capaç de transformar el seu entorn i d’incidir en les polítiques públiques. I així és com, gràcies a la perseverança veïnal, la fotografia actual de la Creu Alta, encara que no perfecta ni prou nítida, és substancialment diferent de la de fa cinquanta anys. Avui la Creu Alta és un barri més viu que mai, amb serveis, amb espais de trobada, amb equipaments que donen resposta a bona part de les necessitats creualtenques i amb una activitat associativa que és referent a la ciutat. La Creu Alta ha sabut combinar modernització i preservació del seu caràcter, i això no ha estat fruit de l’atzar, sinó del compromís continuat de generacions de veïns i veïnes.

Allò que, però, no ha canviat —ben al contrari— és l’esperit de barri i la voluntat de continuar treballant perquè la Creu Alta no perdi mai la singularitat que es deriva de la seva identitat històrica, territorial i col·lectiva. Una identitat que es transmet de generació en generació i que és plenament assumida per totes les persones que, al llarg dels anys, s’han anat incorporant al barri. La Creu Alta és avui un exemple de com la identitat no és un patrimoni tancat, sinó un llegat que s’enriqueix amb cada nova mirada, amb cada nova família, amb cada nova història que s’hi afegeix.

Aquesta identitat es fa visible en diversos moments al llarg de l’any, però sens dubte es manifesta amb una intensitat especial durant la Festa Major —la més antiga i popular dels barris sabadellencs—, quan els carrers i places creualtenques posen de relleu aquell batec compartit que recorda als seus veïns i veïnes d’on venen i cap on volen anar. La Festa Major és, en aquest context, un moment de retrobament, de record, de celebració i de reafirmació col·lectiva. És el temps en què el barri es mostra a la ciutat tal com és: obert, acollidor, innovador, participatiu, orgullós de la seva història i amb voluntat de continuar construint el futur.

Elements singulars de la Festa Major, com les competicions de Llamps i Trons —una de les expressions més emblemàtiques del caràcter creualtenc—, evidencien que tradició i creativitat poden caminar juntes i, alhora, reforçar el sentiment de pertinença a una comunitat entestada en preservar la seva personalitat. Aquestes expressions, nascudes de la imaginació i l’empenta dels veïns, són alhora reflex de la vitalitat del barri i de la seva capacitat de generar cultura pròpia.

Molt bona Festa Major, creualtencs i creualtenques, i que aquests cinquanta anys de vida de l’Associació de Veïns siguin només el preludi de tot allò que encara sou —i som— capaços de construir plegats. Al cap i a la fi, un barri no és tan sols un espai físic: és una comunitat que es reconeix, que es cuida i que mira endavant amb la convicció que el futur es construeix des de la implicació de tothom.

I la Creu Alta, amb la seva història, la seva força i la seva gent, n’ha estat i n’és un exemple viu.

Publicat en el número 39 del Diari de la Creu Alta. Una publicació que té com a característica principal que apareix una sola vegada a l’any, sempre en motiu de la Festa Major del barri (22-24 de maig de 2026).