Em comentava un amic, que en un tren de les rodalies de Barcelona, un home corpulent d’uns trenta anys va aprofitar una parada per aixecar-se del seu seient i amb el braç enlairat al més pur estil feixista, llançar el crit de “Poder blanc!”. Ningú en el vagó no es va atrevir a dir-li res i tothom va respirar profundament quan l’home va decidir baixar del tren. El fet, que va escandalitzar al meu amic i, imagino, que també tots els que compartien vagó amb ell, és un exemple més de la intolerància que existeix a la nostra societat i, alhora, una conseqüència dels brots racistes que s’han enregistrat darrerament a Catalunya.

Vivim en una societat prepotent en què, a despit que no acceptem que som racistes, els nostres comportaments ens delaten en ocasions. Llavors, intentem emparar-nos en un discurs que ens autojustifiqui en relació als nostres tics contra els que són diferents a nosaltres. Però, comptat i debatut, les actituds racistes i xenòfobes es troben instal·lades en la nostra societat i solament cal que una guspira d’intolerància prengui la foguera de la demagogia contra els hàbits dels que no han tingut cap més sortida que la de viatjar cap al nord a la recerca d’unes millors condicions de vida. I quan això passa, els feixistes i els racistes recalcitrants i militants no perden passada i s’aprofiten de l’avinentesa per atacar als diferents.

La única manera que tenim de lluitar contra les actituds violents i xenòfobes, és mitjançant  la resposta unànime contra els violents dels que creiem en els valors de la democràcia i del respecte envers les persones, sigui quina sigui la seva procedència. De retruc, també amb la condemna de les actituds racistes que es donen en la nostra societat. Mentre hi hagi qui no està disposat a acceptar la diferència o qui es negui a respectar a les persones amb les quals es troba a cada pas, el conflicte racista pot desencadenar-se i quan ho fa, les actuacions violentes d’uns pocs acabaran augmentant els seus efectes.

Les solucions no són fàcils. Menys encara quan hi ha un sud ansiós i missèrrim i un nord ric i prepotent. I mentre no es treballi amb decisió per tal d’ajudar al desenvolupament dels països que es troben al sud, allunyats de les nostres privilegiades condicions de vida, els comportaments racistes no desapareixeran i la integració dels que un dia es van veure obligats a abandonar la seva terra, es farà més difícil.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 27 de juliol de 1999