El caràcter de les eleccions del 27S es va aclarint dia rere dia. Després de mesos de certeses i d’incerteses, l’hora de la veritat s’apropa, i cal que els partits i els moviments socials afinin les seves propostes per tal que la ciutadania pugui dictaminar amb coneixement de causa i amb el seu vot, quin ha de ser el camí que a partir del 28S ha de seguir aquest nostre país. Per a uns, les del 27S, són unes eleccions plebiscitàries en les quals només correspon dir si o no a la independència com a instrument de gestió política més idoni abans de poder parlar de projecte de país. D’altres opinen que aquestes són simplement unes eleccions més. D’aquí l’ànsia d’Artur Mas per aconseguir que els moviments polítics i socials que tenen l’assoliment de la independència com a horitzó comú immediat, li fessin costat en una única llista… Un desig que a la vista dels fets no només no haurà estat possible, sinó que en el camí per aconseguir-ho, ha perdut un llençol en cada bugada. És així com si les coses no tornen a canviar, a partir del preacord establert fa un parell de dies, seran CDC i ERC les dues úniques formacions polítiques majoritàries que es presentaran juntes en una sola llista que com a punt central tindrà l’objectiu d’iniciar l’anomenat ‘procés de desconnexió’ de Catalunya amb Espanya cas d’obtenir una majoria suficient per a fer-ho. En segon pla queden en aquesta opció altres qüestions que tenen a veure amb el balanç de l’acció de govern, amb les desigualtats socials, amb les retallades, amb la corrupció o amb un determinat projecte social i polític en el que com no escapa a ningú CDC i ERC no coincideixen. I precisament és pel fet de posar l’objectiu de la independència com a l’únic repte a conquerir en les eleccions del 27S, que la CUP ha preferit quedar al marge d’aquesta llista que per a ells no respon al foc nou que el país reclama.
En democràcia les eleccions plebiscitàries no existeixen. És des d’aquest principi que les autonòmiques del 27S, malgrat puguin tenir-ne alguna connotació, tampoc no ho seran. D’entre d’altres consideracions possibles perquè unes eleccions són només unes eleccions entre diverses opcions, mentre que un plebiscit es dóna quan els electors han d’elegir entre dues úniques opcions polítiques. Una circumstància, aquesta, que no es donarà el 27S ja que a banda de la llista resultant de l’acord signat entre CDC i ERC –amb la participació i amb el suport de l’ANC i d’Òmnium Cultural i d’altres formacions polítiques com MES i/o DC–, els ciutadans tindran la possibilitat d’elegir entre diverses propostes i projectes polítics més, tals com l’opció de la CUP, que tot hi coincidir amb CDC i ERC en què la independència és l’instrument de gestió de l’autogovern que Catalunya necessita, situa a un mateix nivell la proposta d’un projecte polític i social que és força distant dels plantejaments que fan en aquest camp convergents i republicans; o l’opció UDC que si bé reclama poder exercir el dret a decidir, es desmarca d’una hipotètica declaració unilateral d’independència; o l’opció que serà la resultant de la possible conjunció entre ICV-EUiA, Procés Constituent, Guanyem i Podem, que a partir d’un projecte polític, econòmic i social concret reclamen poder exercir el dret a l’autodeterminació i iniciar un procés constituent; o l’opció PSC que al seu projecte polític afegeix que l’instrument de gestió per portar-lo a terme és el federalisme; o l’opció PPC que manté com a principi que el model autonòmic és el millor instrument de gestió política per a Espanya… I podríem seguir fins esgotar tota la nòmina de possibles llistes que es sotmetran a la decisió de les urnes…
Comptat i debatut, en les eleccions del 27S, la ciutadania tindrà davant seu més de dues propostes i opcions entre les que elegir. Dit d’una altra manera, el 27S la ciutadania podrà optar des d’atorgar la seva confiança a una candidatura que té com a eix fonamental iniciar el procés de ‘desconnexió amb Espanya’, o atorgar-la a una altre de les candidatures que en el seu programa vinculi projecte polític, econòmic i social a instrument de gestió política i camí a seguir per a fer-lo possible.
Publicat a Diari de Sabadell, el 17 de juliol de 2015
Assossegada reflexió.
Efectivament, la realitat és la que és i no allò que una part vulgui que sigui.
No es pot obviar el concurs ampli de projectes polítics que concorren a les eleccions del 27S. La democràcia exigeix, doncs, un major recorregut jurídic i polític.
Una petita història.
En Jordi té una casa, unes terres, uns treballadors, uns infants i un avis que resten sota la seva tutela. Ell vol que aquestes persones gaudeixin d’una sanitat, una educació i una seguretat econòmica. També té una forma de ser, una cultura i una llengua. Però, en Jordi està supeditat a un parent, José, qui és el que decideix cóm s’han de fer les coses. Li diu cóm ha de ser la sanitat, l’educació i controla els diners d’en Jordi. No respecta la forma de ser d’en Jordi, ni la seva cultura ni la seva llengua.
En Jordi vol separar casa seva i les seves terres de les d’en José, a qui tots li diuen Pepe, per poder decidir que fer en el futur. En Pepe no ho vol i diu que les lleis, que ell a dictat, s’han de respectar.En Jordi li diu que farà un referèndum per saber quantes persones de casa seva volen la independència. En Pepe li diu que no. En Jordi que està ja fart de la situació que l’obliga a reduir les prestacions a la seva gent quan no caldria si fos possible disposar dels seus propis recursos, decideix convocar unes eleccions que li donin suport i així tenir les eines per resoldre els seu problemes socials.
Hi ha, entre els seus germans, que ja els hi està bé el que fa Pepe i volen seguir igual. Hi ha qui diu que el tema amb el Pepe és secundari i que cal afrontar els problemes socials. En Jordi els pregunta “Si no podem canviar les lleis i no tenim els nostres recursos que són repartits entre els parents d’en Pepe, cóm podem resoldre els problemes socials?”.
Li prego a la família d’en Jordi que se l’escolti i faci el pas pel bé de tots.
Joan,
Totalment d’acord! Es miri com es miri, es digui el que es digui, seran unes eleccions autonòmiques. El què passa és que els arbres no ens deixen veure el bosc!
Gràcies.
Isabel
Normalment no comento els comentaris que generosament em feu arribar i que sabeu que agraeixo i molt perquè complementen les meves idees i ens fan reflexionar.
Però aquesta vegada no em puc estar de comentar el conte del Miquel i fer-li avinent que si bé podria estar totalment d’acord amb tot el contingut metafòric del seu conte, no ho acabo d’estar perquè, senzillament, per anar a votar a favor del posicionament just que té del Jordi, em cal saber què en vol fer de les terres quan ell en sigui l’únic que les governi: si se les pensa vendre, si les vol fer més productives (amb què i com), si els beneficis revertiran –i com– en les persones que treballen les terres o aniran a parar a les mans dels de sempre…
Ara com ara només sé que el Jordi vol que li siguin respectats els seus drets legítims (i jo ho amb ell defenso a bastament que sigui així!), però no sé -perquè no m’ho explica- què en vol fer de les terres quan estiguin sota el seu ple domini. Per contra, a la família hi ha altres Jordi’s que estimen el tros com ell el pot estimar, i que per això proclamen les mateixes idees que el Jordi, però que en paral·lel i amb la mateixa contundència, sí que m’expliquen què en faran de les terres quan les puguin controlar, i quins consideren són els millors instruments per gestionar-les de la manera més productiva possible per tal que els beneficis que se’n obtinguin arribin a tothom per un igual…
Joan
Aclaració a Joan Brunet. És molt fàcil Joan, es faran eleccions i manarà qui guanyi (ep, fins que es tornin a fer eleccions). En un Estat Independent en Jordi tindrà un vot igual que els seus treballadors i els avis. En Jordi no serà l’amo per vendre les terres, perquè tots els vots valen igual. És veritat que el conte té una falla, però també és veritat que és poc honorable aprofitar-se d’una falla per tal de fer una deducció il.legitima
Preguntes sense mala intenció:
1. Sols estimen el país els que estan per la independència?
2. Quin objectiu comú tenen, deixant apart prémer el botó de la desconnexió i convocar unes noves eleccions, Mas, Romeva i Jonqueres? El temps passa i els problemes continuen… No ens deien que amb la corrupció tolerància zero? que amb les retallades en drets socials no s’hi juga?…
3. Què votarem el 27S? Tenim tres opcions: a) votar als que volen un nou Estat sense més concrecions que sigui independent. b) votar als que aposten per un nou Estat (independent, federal, confederal…) associat a un projecte de progrés. c) votar als que ja els està bé com estem…
Cesc