Que el centre de la ciutat de Sabadell —l’històric— té mala peça al teler, és una fet que no admet discussió. Només cal sinó, passejar-se per allò que un dia devia ser el centre-centre i veure el desgavell en el qual es troba instal·lat. Per mostra un botó: el mercat, estil bunyol-búnquer, que, amb dibuixos i tot!, algú ha col·locat al bell mig del passeig de la Plaça Major i que l’abellirà durant tres anys. L’etapa Farrés es clourà amb un descomunal monument als despropòsits dignes dels majors i millors desencerts… Però que ningú no s’espanti: que tot plegat —diuen— és pel bé del centre… Perquè, continuen adduint els optimistes — que sempre n’hi haurà!—, ara és l’hora del centre (?).

A Terrassa, que en això de la postmodernitat dissenyística es van despertar més tard que  els sabadellencs, han aconseguit una formula magistral a l’hora d’emprendre la tasca de rehabilitació integral del casc vell; una formula basada en una bona dosi d’imaginació i de pragmatisme público-privat i unes gotes de personalitat.

De tot plegat se’n va parlar en la sessió que el Fòrum Sabadell d’abans d’ahir. I com va comentar un dels assistents, sembla que en això de la rehabilitació, els terrassencs guanyen als sabadellencs per golejada. Menys mal que, com també va proclamar en veu ben alta un altre dels assistents, als sabadellencs sempre els quedarà el Corte Inglés. Mentre, els polítics que s’omplen la boca de bones paraules que apunten cap a la seva voluntat de posar-se al servei dels ciutadans i de la ciutat, brillaven espectacularment per la seva absència. Deu ser que això del futur del centre de Sabadell no promet massa!

Publicat a El 9 Nou, el 12 de novembre de 1998