Enmig de tantes notícies desesperançades que diàriament ens arriben, de tant en tant en floreix alguna de positiva que ens fa pensar que hi ha quelcom que comença a canviar per tal d’assentar les bases d’un futur creixement econòmic durable i sobretot socialment equitable. Fa pocs dies, la comissaria europea d’Investigació i Ciència, Márie Geoghegan-Quinn, anunciava que la Unió Europea (UE) destinaria 6.400 milions d’euros del pressupost comunitari corresponent a l’exercici del 2011, al finançament de projectes i programes de recerca i desenvolupament del Setè Programa Marc Europeu de Recerca. Mai fins ara la UE havia fet una aposta com aquesta; una aposta que en la pràctica suposarà un increment de més del 12% en relació al pressupost comunitari que fins ara es destinava a R+D.

Aquesta era i és una bona noticia que marca el camí que s’hauria de seguir per tots els governs comunitaris. Una notícia que, d’una banda, posa de relleu que els Programes Marc de Recerca Europeus s’estan mostrant positius a l’hora de contribuir al desenvolupament de la recerca europea. De l’altra, perquè l’increment de la dotació econòmica anunciada per a projectes de recerca, a més de comportar la participació activa d’uns 16 mil recercadors que treballen en centres científics, universitats i empreses, crearà llocs de treball –es calcula que a l’entorn de 165 mil en el conjunt de la UE–, la majoria de molt alta qualificació professional. En unes altres paraules, que aquests nous llocs els hauran d’ocupar persones altament formades, amb la qual cosa s’envia un missatge a la societat en relció a la importància de la formació i, especialment, d’aquella que requereix més esforç i dedicació.

Com assegurava la comissària Geoghegan-Quinn a l’anunciar la decisió de la Comissió Europea: “invertir en recerca i innovació és l’única manera intel•ligent i perenne de sortir de la crisi” i “el finançament europeu a la recerca ha de contribuir a la creació de productes i serveis de millor qualitat, així com una Europa més competitiva, respectuosa amb el medi ambient treballant per una societat que disposi d’una qualitat de vida millor”. Així doncs, la Unió Europea ha fet el què en moments de crisi correspon: fer una aposta per un creixement econòmic durable i ser conseqüent, a més, amb el què es recollia en la Declaració de Lisboa del 2000 –i que es va refrendar en la Declaració de Barcelona del 2002–, quant a consolidar Europa com un pol de recerca i innovació, i crear l’Espai Europeu d’Investigació per reforçar l’excel•lència científica. També es fixava l’objectiu d’assolir, l’any 2010, una inversió en recerca i innovació de l’ordre del 3% del PIB. Un repte, aquest darrer, que  estem lluny de conquerir.

Es podrà dir que l’aposta que la comissària anunciava que la UE farà arribà molt més tard del què hauria estat desitjable. És del tot cert. Però no és menys cert que l’anunci tamnmbé es produeix en un moment molt delicat en el qual no es podem permetre que els efectes de la crisi facin que Europa perdi encara més oportunitats. Cal ara, això sí, que els governs dels Estats de la Unió apostin en la mateixa direcció que ho fa la Unió i que entenguin que la mesura més eficaç per fer front a la crisi és la d’invertir en talent. És a dir, invertir en formació, en recerca i en innovació; en el foment d’aquells valors que gairebé han estat del tot oblidats en aquesta societat nostra en la qual l’economia especulativa s’havia imposat a la productiva. Són els valors basats en la cultura de l’esforç, en la formació, en la innovació, en la feina ben feta, i en definitiva, en la competitivitat.

Publicat a Diari de Sabadell, el 29 de juliol de 2010