Terrassa i Sabadell encapçalen a Catalunya, deixant a banda Barcelona, el rànquing de ciutats pel que fa al nombre d’activitats industrial que ostenten. Això és el que es desprèn de l’anuari de “La Caixa” que recull dades relatives a finals de l’any 1998. La comarca del Vallès Occidental, segons el mateix estudi, aixopluga el 13’05% de les activitats industrials que es desenvolupen al país. L’enhorabona, doncs, a ambdues ciutats i especialment a Terrassa que és qui encapçala el rànquing. La constatació que ambdues ciutats veïnes disposen d’un tan alt número de llicències en activitats econòmiques no fa, però, més que posar negre sobre blanc la relació entre la puixança i el potencial econòmica d’una comarca històricament maltractada quan a infrastructures viàries i de transport bàsiques. D’altra banda, com que mai la joia no és mai completa, a la llum de les dades subministrades per l’Anuari de “La Caixa”, s’observa que el 38% d’indústries terrassenques corresponen a empreses dedicades a la construcció. En el cas de Sabadell, el mateix percentatge s’enfila fins el 42%.

La pregunta que qualsevol ciutadà podria formular-se és ben fàcil d’imaginar: ¿què passarà amb l’estructura industrial terrassenca i sabadellenca el dia en el qual, per una saturació de mercat, l’actual i frenètica activitat constructora caigui i ja no s’edifiquin tants i tants blocs de pisos, habitatges i naus industrials com les que ara mateix es construeixen? La resposta, amics meus, només la sap el vent…

Publicat a El 9 Nou, el 3 de març de 2000