Cloenda, anit, de la temporada de concerts simfònics d’enguany amb “la Novena” de Beethoven com a colofó. Una temporada que a causa de la pandèmia i de les mesures restrictives aplicades ha estat complexa a despit que, en la pràctica, no s’ha suspès cap dels concerts programats tal com havia passat la temporada anterior per mor del confinament absolut al que vàrem estar sotmesos durant tres mesos. De mica en mica, gràcies a la dedicació dels sanitaris i a les vacunes, anem retornant de mica en mica a una certa normalitat sanitària que no això no obstant no evita que la situació politicoeconòmicosocial es compliqui cada dia que passa. El PP anuncia ara mobilitzacions i una nova captura de signatures, en aquest cas contra l’indult que el govern Sánchez, sens més dilació, ha d’aplicar als processistes presos. Malgrat els costos polítics que aquesta decisió inicialment li ha de reportar, és un pas absolutament necessari –encara que no suficient– per acarar d’una vegada el problema polític que venim arrossegant des que precisament el PP va apostar per resoldre’l per la via judicial, amb els resultats que sobradament sabem. Cal que tant a Madrid com a Catalunya s’entengui la gravetat del moment i que no es dilapidi l’oportunitat que els indults obriran per a sortir del pou en el qual estem instal·lats. La dreta i la dreta extrema estan a l’aguait.
About The Author
Joan Brunet i Mauri
Periodista. Visc al sabadellenc barri de la Creu Alta. La lectura, la música i la conversa són les meves passions, i la bicicleta i el senderisme les meves aficions.
Related Posts
1 Comment
Leave a reply Cancel·la les respostes
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Subscriu-te al butlletí
Entrades recents
Comentaris recents
- Quirze Casablancas PASCUAL en Una decisió que no puc compartir…
- Joan Brunet i Mauri en Una decisió que no puc compartir…
- María-Teresa García Fochs en Una decisió que no puc compartir…
- María-Teresa García Fochs en L’ou de la serpent…
- Xime en Algunes notes d’urgència a l’entorn de la jornada d’ahir… I alguna cosa més!
Aquest país, segueix tenint un problema, que és, que una part, encara segueix pensant que la submisió es l’únic que val per seguir manant. Gran error! Però els sotmesos tenen un gran problema que les lleis estan dictades pels que sotmeten i mentre aixà duri, i no siguem capaços de parlar i no imposar, tenim problema per llarg. Per desgràcia, això si els Déus no ho canvien durarà molt i molts anys. En fi tenim mala peça al teler. M’aplico lo que va escriure Machado: “Españolito que vienes al mundo te guarde Dios, una de las dos Españas ha de helarte el corazón”. Malauradament així li va anar. Aquí ho deixo!