El 17 de març, el president Pujol publicava a La Vanguardia una atinada reflexió sobre l’Iraq i el conflicte que ens afecta. Un bon treball que traslladava a la ciutadania unes consideracions oportunes malgrat no acabés aportant possibles solucions. Aquell article del president, provoca el meu comentari d’avui.
Bé està que els polítics expressin les seves opinions i que ho facin amb un estil sincer, com el que Pujol fa servir en l’article. Bo és que els polítics ens traslladin reflexions entorn els interessos que planen en l’àmbit de la política. Bé està, en definitiva, que ens sigui donat poder llegir peces de polítics que fugen de demagògies fàcils; peces que busquen el cos a cos amb el lector. Jordi Pujol, com ho ha demostrat en d’altres ocasions, ho fa molt bé i usa un to apropiat que ratlla la confessió. Un altre gran estadista, Felipe González, es val també d’aquest tipus de comunicació escrita directa sense ambages per arribar a la ciutadania. No obstant això, estaria més bé i contribuiria més decisivament al debat públic, que aquests articles no fossin una flor perduda en el desert i sí l’anunci d’un jardí frondós. Dit d’una altra manera, a les alçades que som, la ciutadania només recuperarà la confiança amb els polítics si són capaços de deixar a banda sectarismes injustificables perquè el pitjor que pot passar als ciutadans és adonar-se que els han pres la cartera, que la seva veu no serveix i que quan esclata un conflicte que ens hi va molt, se’ns pretén convèncer amb demagògia i sense arguments.
Pujol assegura en el seu article, que la “foreign policy is not nice” (sic) (és a dir que la política internacional no és amable, no és neta). Ja intuíem que això era així. Però quan s’afirma de manera tant precisa per un bon polític (encara que ho faci en anglès) s’està fent declaració implícita de què en política -no només en la internacional- res no és amable o net del tot. I això és perillós perquè ja sabíem que en la política s’hi mouen molts interessos i que és l’art del possible. Però precisament per això, la única forma de combatre el “pasotisme” és una comunicació continuada i transparent amb la ciutadania que proporcioni les claus que han de permetre entendre possibles canvis en els posicionaments de cada opció política en cada moment. Solament així, els ciutadans podrien seguir l’evolució de les qüestions del seu interès, opinar i adoptar actituds abans no els quedi cap més possibilitat que la de sortir massivament al carrer.
Ara com ara, estem lluny de què això sigui així. I, com s’està evidenciant aquests dies, els ciutadans no passen de la política i són capaços de mobilitzar-se en defensa de les seves posicions en relació als grans problemes perquè es senten estafats i bandejats, tractats d’ignorants, d’estar instrumentalitzats, de ser deslleials, de ser “perros ladrando en las esquinas”, de no respectar el joc democràtic… Una reguitzell d’insults i de desqualificacions que òbviament no poden ser acceptades pels demòcrates. Menys encara quan no se’ls explica la “veritat” ni quins són els interessos que s’amaguen darrera les decisions que els polítics de torn adopten, al marge del què la ciutadania pensa.
Els ciutadans sabem que hi ha diferents maneres de veure les coses. Però allò que els ciutadans no podem acceptar és que sens vulgui fer beure a galet. Comptat i debatut: bé està, president Pujol, que es sinceri amb la ciutadania; però no està bé que només ho faci quan a vostè li convé i sense acabar de pronunciar en relació a un problema concret com el que ara patim. Ni vostè ni Aznar -i que ningú no hi vulgui trobar en aquesta referència cap mena de comparació absolutament insostenible entre ambdós- no poden portar-nos allà on volen contra la nostra voluntat, saltant-se el sentiment d’un país i dels seus ciutadans. Sadam és un assassí. Ho sabem. Però hi ha més assassins disfressats de salvadors de la humanitat, disposats a saltar-se les lleis del més elemental equilibri internacional. Perquè estem contra els uns i contra els altres i perquè creiem en el diàleg, els ciutadans continuarem cridant que no volem la Guerra, que volem el diàleg i que estem per la defensa de l’estabilitat internacional conquerida a través dels fòrums que reuneixen als països del món, a través de les Nacions Unides.
Publicat a Diari de Sabadell, el 27 de març de 2003
Comentaris recents