Avui ha estat presentat i lliurat a la ciutat l’Espai Antoni Farrés i Sabater. Es tracta de la suma resultant de la intervenció en una hectàrea del Parc Catalunya i d’un conjunt escultòric bellíssim, del qual n’és autor l’artista Agustí Puig, que fa memòria de qui fou el primer alcalde democràtic de la ciutat després de la dictadura del general Franco. L’acte ha estat senzill però emotiu i m’ha correspost a mi l’honor de conduir-lo. Hi han intervingut Josep Ma. Farrés i Sabater, el director de la Fundació Bosch i Cardellach, Josep Llobet, i l’alcalde, Manuel Bustos.
Aquesta ha estat la meva intervenció inicial:
Siguem totes i tots benvinguts al Parc Catalunya i especialment siguem benvinguts a aquest Espai que des d’avui ens evocarà i ens recordarà la figura –llarga, austera, tossuda, visionària– del que fou alcalde de la nostra ciutat entre els anys 1979 i 1999: l’Antoni Farrés i Sabater. Un alcalde que amb el seu equip va saber imaginar no només aquest Parc on ara ens trobem –que per cert sovint mostrava orgullós des d’aquest mateix punt als visitants quan el parc encara no era res–, sinó que també va saber imaginar la ciutat com a ens cohesionador d’una col•lectivitat amb voluntat de ser i de projectar-se més enllà dels nostres estrets límits territorials.
…
L’Espai on ens trobem és el resultat de la tasca desenvolupada per la Comissió Espai Antoni Farrés i Sabater, creada el mes de maig de 2009 en el sí de la Fundació Bosch i Cardellach. I serà precisament aquesta Fundació qui, d’aquí uns instants, a través del seu director, lliurarà a la ciutat el conjunt escultòric que aquí s’aixeca i de l’espai que a l’entorn d’aquest magnífic conjunt escultòric s’estén en aquest punt privilegiat del Parc Catalunya on ara som. Com haureu vist, es tracta d’un conjunt i d’un espai que ha pres entitat i dimensió gràcies a la tenacitat de l’artista Agustí Puig i de l’arquitecte Manuel Larrosa; un espai que honora la memòria de l’Antoni Farrés i Sabater però que també honora a la ciutat de Sabadell.
…
“La idea de ciutat no era independent de la visió que el Toni tenia i anava madurant sobre Catalunya i que es corresponia amb la reflexió que s’anà desenvolupant dins de l’Ajuntament. El paper de Sabadell en l’organització del país era, o hauria de ser, cabdal per a l’equilibri territorial i per evitar que el pes de Barcelona impedís la consecució d’una Catalunya territorialment compensada i socialment articulada des de la xarxa de ciutats. Al rerefons hi podríem trobar un paral•lelisme entre el convenciment que calia aconseguir que Sabadell fos una sola ciutat, un espai igualitari per als seus habitants de manera que s’hi poguessin reconèixer ciutadans, i que Catalunya fos un país per a un únic poble.
Com se sintetitzava en el frontispici d’una conferència que dictà a la Societat Catalana de Geografia “… seran les zones del cinturó barceloní les que hauran de servir, per raons econòmiques i demogràfiques, de factors fonamentals de contrapès, fent de corredors d’enllaç en uns casos i de plataforma de reequilibri en uns altres, entre Barcelona i la resta de Catalunya”.
…
Són, aquestes que acabo de llegir, unes paraules que no he escrit pas jo, però que al compartir-les plenament he manllevat per aquesta ocasió, ja que considero que resumeixen perfectament –i molt millor que no pas ho podria fer jo mateix–, una part essencial del pensament de Farrés en relació al paper de la ciutat i per extensió de la xarxa de ciutats en la construcció del país. Del nostre país. Són unes paraules que he extret de la introducció de l’opuscle que aviat veurà la llum pública, promogut i editat pels Amics del Toni Farrés. Paraules que han estat escrites per l’Antoni Garriga i Miralles, amic personal i col•laborador de l’Antoni Farrés. De ben segur que, en qualsevol cas, aquestes són unes paraules absolutament pertinents i de plena actualitat. També m’han semblat una bona manera de començar aquest acte senzill, però no per això exempt d’emoció, en què fem memòria de qui fou el primer alcalde democràtic de la ciutat després de la llarga i fosca nit de la dictadura.
Parc Catalunya, 11 de febrer de 2010
Ressenya a Diari de Sabadell, 12 de febrer de 2011
Article de Manuel Larrosa sobre l’espai, publicat a Diari de Sabadell el 12 de febrer de 2011
Imatges de la presentació de l’Espai (Telesabadell, 11 de febrer de 2011)
Lloc web de l’artista sabadellenc Agustí Puig, autor del grup escultòric
Felicitats: a tu per la part que et toca, a l’Agusti Puig, en Manel Larrosa i sobretot a la memòria, així més ben preservada, del Toni Farrés, un polític de la mena que ara ens convindria. Salut!
Joan, vas estar tan equilibrat com sempre procures. Em vas fer recordar la teva actitud del dia que vam despedir al nostre amic MGM. Em van indignar les falses lloances d’algú (només cal consultar les hemeroteques). I vaig trobar a faltar molta, moltíssima gent: dels que es deien amics; dels que es deien “companys”; dels que asseguraven que l’admiraven. malgrat que no fos ‘dels seus’. La meva àvia deia: ‘si l’enveja fos tinya, mig món es grataria’. Ja saps que mai vaig ser ‘farrerista’. El Toni era un personatge difícil. Vam ser amics, malgrat que ens vam barallar moltes vegades. Però davant del conjunt de la seva actuació ciutadana, només es pot dir una cosa: ‘chapeau’.
Hola, Joan,
Vaig arribar tard a l’acte, parlava l’alcalde. No vaig tenir l’ocasió d’escoltar-te. Agraeixo que hagis transcrit les teves paraules a aquest espai. Em va ser possible veure l’escultura que li han fet a l’Antoni Farrés. És sorprenent.
Coincideix que l’any en que entrà l’alcalde Farrés a l’Ajuntament fou el mateix en que la meva família i jo arribarem a Sabadell. De sempre, sense tenir en compte el color del seu partit, l’hem votat per qui era ell i el que feia. Sempre l’hem admirat i les vegades que ens ha calgut demanar la seva participació des de l’escola o amb actes culturals (portàvem l’Esbart Barcino, a La Concòrdia) hem estat escoltats.
Penso que es mereixia i es mereix un reconeixement de cadascun dels sabadellencs contemporanis pel sol fet de ser un home positiu, emprenedor i amb visió de futur. Encara recordo un dels seus parlaments en què deia que “Sabadell ja no pot basar el seu creixement només amb la industria i ara cal fer que els serveis ampliïn la seva oferta” (més o menys).
Un respectuós record per l’alcalde Antoni Farrés.