Heus aquí unes notes esparses per començar l’any, just abans no el comencem a espatllar..

1. Fa un parell de mesos commemoràvem el centenari d’una peça arquitectònica única a Catalunya, construïda entre el 1916 i el 1918 amb la finalitat de proveir d’aigua de boca les llars de tota la ciutat: l’emblemàtica i sabadellenca Torre de l’Aigua. Una commemoració digna, malgrat que l’efemèride passà massa desapercebuda entre la ciutadania, com també ho estan passant els actes i les activitats que des de començaments d’octubre i fins a finals d’aquest mes de gener es venen desenvolupant a la ciutat promoguts per entitats i institucions locals en ocasió del primer centenari de la Gran Guerra, que ofereixen als sabadellencs la possibilitat de reflexionar sobre la ciutat que un dia vàrem ser versus la ciutat que avui tenim i la que voldríem tenir. La Torre de l’Aigua i el cicle ‘Sabadell i la Gran Guerra’ hauran estat dues commemoracions centenàries cabdals i alhora dues oportunitats perdudes de fer ciutat i de projectar-la cap enfora a través d’algunes de les nostres singularitats.

2. A principis de desembre, arran l’accident d’una avioneta a l’estavellar-se contra un edifici situat en la senda d’accés a la pista d’aterratge de l’aeroport sabadellenc, es revifà la campanya liderada pels ajuntaments de Sant Quirze del Vallès, Barberà del Vallès i Badia del Vallès contra una instal·lació aeroportuària ofegada per operacions urbanístiques que mai no s’haurien d’haver autoritzat. Cert és que l’alcalde sabadellenc Maties Serracant, encara que fos quinze dies més tard de l’accident, declarava que l’aeroport era un equipament “d’interès per la ciutat, la comarca i el país”; això no obstant hem trobat a faltar un posicionament més contundent tant per part de l’Ajuntament com de les institucions econòmiques capdavanteres de la ciutat (llevat d’alguna digníssima excepció) en defensa d’una instal·lació que acull serveis de protecció civil i on hi radiquen oportunitats evidents. D’entre aquestes, la del Parc Aeronàutic de Catalunya que malauradament no acaba d’emprendre el vol. Si Sabadell es quedés sense aeroport, es perdria una altra de les singularitats de les que encara disposem i que ens diferencien.

3. Fa unes setmanes, l’historiador de l’art Josep Casamartina i l’arquitecte Manel Larrosa posaven damunt la taula una proposta engrescadora: radicar a l’Artextil un centre del teixit i de la indumentària tèxtil (Sabadell Teixit i Moda, STiM) a partir dels fons de la valuosa col·lecció de vestits Antoni de Montpalau. Es tractaria d’una instal·lació sense parangó al país que, tanmateix, podria ser un bon complement de l’ESDI (l’Escola Superior de Disseny Industrial). Una altra oportunitat a tenir en compte, precisament quan s’està elaborant un Pla de Museus (que ja s’apuntava com a urgent en el Mapa Cultural de 1995) del que a hores d’ara poc se’n parla i encara menys se’n debat.

4. Amb el 2019 arrenquen els actes commemoratius dels “100 anys de la Colla de Sabadell”. D’aquella colla d’amics il·lustrats i provocadors que fa cent anys, sota els auspicis i lideratge d’Armand Obiols, Joan Oliver i Francesc Trabal, es proposaren somoure i soscavar els fonaments sobre els quals girava i se sustentava l’anquilosada vida cultural sabadellenca i del país. Una altra commemoració centenària entorn la qual Sabadell s’hauria de constituir com a centre del debat cultural no només local sinó que també nacional.

Voleu encara més exemples –que n’hi ha i molts més!– d’oportunitats perdudes i d’altres que podrien perdre’s per a posicionar Sabadell en un lloc destacat en el mapa cultural de Catalunya? Deixem-nos d’una vegada de retrets, posem les llums llargues i anem per feina abans no sigui tard del tot! D’altres, amb molt menys aconsegueixen fer molt més! Cal posar exemples?

Publicat a Diari de Sabadell, el 3 de gener de 2019