De mica en mica anem descobrint el resultat del què durant alguns mesos s’ha estat amagant darrera les tanques d’algunes de les places de la nostra ciutat. Uns espais que han estat renovats –o en alguns casos refets, si així ho preferiu– en aplicació de projectes finançats pels els Fons Estatals d’Inversió Local (FEIL), popularment coneguts com Plan Zapatero. Deixant al marge possibles disquisicions a l’entorn de si calia o no aplicar aquests fons als espais públics als quals s’han acabat destinant, si ens atenem als resultats assolits, haurem de convenir que els més de 100 projectes han estat ben executats i que els més de 35 milions d’euros correctament invertits. I d’això ens n’hem de felicitar i felicitar també a l’Ajuntament i fer-ho per partida doble.
Primer perquè Sabadell haurà estat no només la primera ciutat de l’Estat que va encetar obres amb càrrec als FEIL, sinó que també la ciutat que, proporcionalment a la seva grandària, haurà assolit un major nombre de projectes i gràcies a això, més de 850 persones en atur hauran disposat de feina encara que solament hagi estat per una mitjana d’una cinquantena de dies. Només des d’aquest punt de vista, caldria valorar els efectes del Pla d’una forma positiva. De fet Sabadell comptava amb una certa experiència històrica en ajuts semblants: la que li provenia dels anys 80 en temps dels anomenats “Planes de Ocupación Comunitaria” que van permetre lluitar contra els efectes d’una altra forta crisi que, localment, es va veure molt més agreujada arran la desfeta que va patir la indústria tèxtil local i la metal•lúrgica associada a aquesta. Uns Plans que, recordem-ho, tenien autoria sabadellenca ja que va ser el llavors alcalde Farrés qui va fer-ne la proposta al govern de Madrid. A través de la “Ocupación Comunitaria” –eren altres temps– es varen poder arranjar voreres malmeses i, especialment, resoldre problemes endèmics que patien les escoles públiques de la ciutat.
Una segona vessant per la qual felicitar-nos i felicitar l’Ajuntament és la que té a veure amb qualitat i amb el bon gust que presideix la gran majoria de les obres executades. Com a creualtenc que sóc, entendrà el lector que posi com a exemple del què acabo d’escriure la intervenció realitzada a la plaça de la Creu Alta. I això tant pel què fa al disseny (la forma) com per la integració de l’espai resultant amb el seu entorn (el fons). Dit d’una altra manera: l’execució del projecte ha fet possible que la plaça hagi passat de ser una peça aïllada escassament agraciada i encara menys accessible, a un espai que se’ns ofereix molt integrat amb el seu entorn, totalment accessible i dotat d’elements i racons que el fan més útil i acollidor que no pas abans. Tot plegat respectant gran part de la vegetació preexistent, cosa que no semblava fàcil d’aconseguir. Del projecte cal ressaltar també la idea que ha permès fer créixer la plaça més cap al sud, amb la finalitat de poder desplaçar la creu que li dóna nom, per aconseguir que quedi pràcticament alineada amb l’avinguda Onze de Setembre. D’aquesta manera, ara la creu és més visible, especialment pels que transiten per l’avinguda en direcció cap a Castellar del Vallès. Si hi afegim el minimalista detall aquàtic i lumínic que s’ha col•locat darrera mateix de la creu –o davant, segons es miri–, acabarem per convenir que l’operació de reforma feta a la plaça de la Creu Alta, malgrat la durada de les obres i les possibles molèsties ocasionades, ha valgut la pena.
Llàstima que només unes poques hores després que la plaça fos oberta, no triguessin en notar-se els primers efectes d’incivisme en forma de robatori d’alguns exemplars de les plantes ornamentals acabades de plantar.
Publicat a Diari de Sabadell, el 10 de desembre de 2009
La veritat és que el teu article em va fer venir ganes d’anar-la a veure i m’ha agradat força. Hi vaig anar que ja era fosc i el tema de la creu i els brolladors il.luminats potser va ser el que, junt amb el terra, més em va agradar.