Magnífic, oportú i emotiu l’acte triat per cloure l’any en el qual Sabadell ha ostentat la capitalitat de la cultura catalana. L’òpera participativa Push! (Empeny) de Howard Moody (1969) va omplir de públic i sobretot d’emocions, matí i tarda, l’aforament del Teatre Municipal La Faràndula. Dalt de l’escenari, més de cent trenta cantaires de totes les edats i tres solistes d’excepció es mogueren i clamaren, durant l’hora que dura l’òpera, a favor de la llibertat, assistits musicalment i magistralment per l’Orquestra Simfònica del Vallès. Foren ells i elles, el conjunt de persones que ens varen fer reviure el drama de l’holocaust, justament quan avui es compleixen vuitanta anys de l’alliberament d’Auschwitz. “El que va passar a les guerres mundials que han configurat la nostra història no és tan insòlit quan mirem al nostre voltant i veiem el clima polític i econòmic en què vivim”, s’escriu oportunament en el programa de mà, reproduint paraules del director d’escena d’aquesta producció estrenada el 2019 al Teatre de l’Òpera de La Monnaie (Brussel·les). La presència al teatre del protagonista de la història que en l’òpera es narra, Simon Gronowski, acabà per donar el to d’emotivitat i de complicitat que encaixava perfectament en allò que acabàvem de veure dalt de l’escenari. Push!, és un al·legat en favor de la pau, de la memòria, de la humanitat i d’aquella fraternitat que solament les guerres i els odis poden trencar. “Es tracta de dividir les persones en grups. Es tracta de fronteres i guàrdies, incertesa i por.” Però, tot i això, “vull creure –continua escrivint Leersnyder– que la vida és un miracle i n’hem de tenir cura”. A despit dels temps que corren i dels nous genocidis als quals estem impertèrritament assistint, mai no hauríem de perdre l’esperança en la humanitat, com no la va perdre Simon Gronowski tot i haver viscut la mort de la seva mare –que amb valentia l’empentà (Push!) per fer-lo fora del tren que els conduïa a l’extermini, per tal que ell se salvés–, i de la seva germana en les càmeres de gas i la del seu pare a causa de la pena ocasionada per la pèrdua dels seus éssers estimats. En definitiva, Push!, és una òpera per pensar i fer pensar. Que no caiguem en l’oblit.