Sabut és que el nom no fa la cosa ni tampoc la cosa no fa necessàriament el nom. Tot depèn, en tot cas, del nom i de la cosa a la qual ens estem referint. Aquest simple joc de paraules pot ser perfecta metàfora de com s’ha arribat a superar el desacord que dividia el tripartit pel què fa al projecte que coneixíem com a Quart Cinturó i que a partir d’ara passa a anomenar-se, ja oficialment, Ronda del Vallès. Un projecte del qual, no en sabem encara massa res ni quines característiques presentarà i el farà diferent del seu predecessor de nom. Però sí que sabem que el canvi de denominació ha estat excusa suficient per establir el consens que calia entorn la construcció d’aquesta infraestructura que serà definitivament recollida en el Pacte Nacional d’Infraestructures horitzó 2020.

Sigui com sigui està fora de qualsevol dubte que, d’una banda, l’acord entre partits que donen suport al govern de Catalunya entorn la Ronda del Vallès arriba, pel cap baix, amb alguns anys de retard. De l’altra, que l’àrea geogràfica més perjudicada per aquest retard continua essent la de Sabadell. Sense anar més lluny, dissabte passat Granollers obria a la circulació la seva ronda nord soterrada en part; una ronda que facilitarà enormement les comunicacions intercomarcals sense haver de transitar, com fins ara passava, per l’interior de la capital del Vallès Oriental. Amb aquesta obra Granollers millora notablement les comunicacions viàries amb el seu entorn. D’aquí un parell de mesos, s’obriran al trànsit els primers cinc quilòmetres de la Ronda del Vallès, en el seu traçat entre Terrassa i Viladecavalls camí d’Abrera. La ciutat egarenca començarà d’aquesta manera a obrir-se cap el Baix Llobregat amb una connexió directe amb l’A-2. A mig camí de Granollers i de Terrassa, Sabadell continuarà veient-les passar quant a la ruta transversal que en un futur haurà de transcórrer pel nord de la ciutat i que, en un tram important, formarà part del traçat del futur cinturó orbital sabadellenc.

Hi haurà qui afirmarà que el retard en l’assoliment d’un acord entre els partits que donen suport al govern de Catalunya en la definició de la Ronda del Vallès, haurà permès millorar-ne el projecte –del qual, com dèiem, en desconeixem els detalls– per a fer-lo més sostenible i menys agressiu amb l’entorn natural. No es tracta de qüestionar que això sigui així, ni molt menys. Segur, però, que s’hauria pogut arribar a aquesta mateixa solució fa temps. Només hauria estat necessari deixar a banda posicionaments maximalistes, especialment per part d’IC-Els Verds; posicionaments que ara s’han demostrat eren superables a l’hora d’establir les bases per a un punt i final en aquest llarg contenciós que en relació a l’ex Quart Cinturó arrosseguem. En qualsevol cas, la Ronda del Vallès s’afegirà per dret propi, a la llista de les grans obres d’infraestructures que a Catalunya s’han acabat executant, malgrat hagi estat  tard com a conseqüència de posicionaments i matisos que no sempre han estat comprensibles ni compresos per part d’una gran majoria de la ciutadania, tal com va passar amb el desdoblament de la N-II al seu pas per La Panadella o amb l’arribada de l’AVE a Barcelona o amb la tercera pista de l’aeroport del Prat o amb el Túnel de Bracons o amb la MAT…

Res no hi hauria a dir si d’aquests retards n’haguéssim après la lliçó i haguéssim trobat la fórmula que facilités l’establiment de debats just en el moment que toca; és a dir, quan els grans projectes d’infraestructures es comencen a dibuixar i a posar damunt la taula. Hauria de ser en aquest moment quan la ciutadania i les forces socials hi diguessin la seva sense ambages. Ens evitaríem després retards innecessaris en l’execució d’obres públiques que, com queda palès, tard o d’hora s’han d’acabar per executar. Però lluny som encara de fer les coses com cal –tal com es fa, per exemple, a França amb els grans projectes d’infraestructures–, i evitar que les infraestructures bàsiques s’acabin ajornant indefinidament per acabar-les fent, com deia aquell, tard i potser malament. Una cosa deu ser planificar i executar un projecte sense abans haver establert un consens suficient, i l’altra, molt diferent entrar en debats estèrils i dilatats en el temps que només perjudicis acaben ocasionant a la col•lectivitat.

Donem la benvinguda en qualsevol cas al Pacte Nacional d’Infraestructures horitzó 2020 que el govern de Catalunya acaba de presentar. Si més no perquè ha desencallat el recorregut fet fins ara pel Quart Cinturó, del qual la Ronda del Vallès en pren el relleu.

Publicat a Diari de Sabadell, el 30 d’abril de 2009