Diumenge es van celebrar les eleccions a Cambres Agràries. Unes eleccions que novament va guanyar la Unió de Pagesos. Gràcies a aquestes eleccions vam assabentar-nos que Sabadell —si ens atenem al número de pagesos censats— és la més pagesa d’entre les poblacions del Vallès Occidental. Així resulta que una ciutat amb tradició industrial com és Sabadell, amb un escàs i esgotat terme municipal, envoltada de poblacions els orígens de les quals entronquen directament amb la ruralia és, paradoxalment, la població amb un més elevat cens de pagesos, superant a d’altres que, com Ullastrell o Sant Quirze del Vallès, ens havien fet creure que eren més pageses i que la seva principal font de riquesa es basava encara en l’agricultura i la ramaderia.

Una vegada més queda clar que en els temps que ens ha tocat viure, res ja no és el què sembla. I mentre poblacions agrícoles i ramaderes s’han reciclat a impersonals ciutats dormitori, són les poblacions industrials les que atresoren les restes (?) d’una pagesia que podríem denominar urbano-pagesia. Tot plegat, ens ho mirem des d’on ens ho mirem, un bon galimaties que quelcom deu tenir a veure amb la manca d’una correcta ordenació del territori que, dit sigui de passada, és un dels dèficits que venim arrossegant des de fa temps. Un dèficit que ens pot abocar a la conformació d’una macrociutat barcelonina i un progressiu despoblament de les comarques de l’interior que, de mica en mica, van perdent la fe —i l’esperança— en les seves possibilitats de futur.

Publicat a El 9 Nou, el 10 de desembre de 1998