Temps era temps hi havia a Sabadell locals i cafès entranyables, els quals no van poder resistir el pas dels anys. Aquest va ser el cas del cafè Catalunya que obria la Rambla al davant del restaurant Euterpe; o del popular cafè Imperial (que s’aixecava al costat mateix del cinema que porta el mateix nom i que és en l’espera de la seva rehabilitació); o del Musical (on avui hi ha una impersonal hamburgueseria). D’aquells veterans i venerables locals en queden pocs i el restaurant Euterpe n’és un dels darrers; un restaurant que, en el seu temps, formava part d’un tot al costat d’un, des del punt de vista arquitectònic i decoratiu, impressionant cafè ja desaparegut i d’un vell teatre, remodelat i reciclat a cinema, que avui es troba tancat, en espera de destinació.

La història dels pobles i de les ciutats l’escriuen les persones, però també els edificis que normalment les sobreviuen. Per això, quan un vell local o edifici és a punt de desaparèixer, la capsa dels records personals es destapa i el temps per a la melangia queda obert.

La notícia de la desaparició del restaurant sabadellenc Euterpe ha agafat per sorpresa a molts. Quan les seves portes es tanquin i les seves parets s’enfonsin, es tancarà i s’enfonsarà una part de la història dels sabadellencs que sumen més anys. Així és la vida. Hi ha un temps per a néixer i, també, un temps per a morir. Però no ens equivoquem. El problema no es troba en la pèrdua de vells locals i edificis. El problema rau en què amb la desaparició d’edificis emblemàtics, desapareixen massa sovint els nostres orígens. I com ja va dir el poeta, qui perd els orígens perd la identitat…

Publicat a El 9 Nou, el 3 de desembre de 1998