Una de les peculiaritats o modes de la nostra societat, és la d’adjudicar títols als dies de l’any. Així, als més tradicionals –com Sant Jordi (amb el llibre i la rosa)–, s’han anat afegint els comercials dia del pare, de la mare o dels enamorats i, posteriorment encara, els reivindicatius i cívics dies del dia de la música, de sense tabac, de sense cotxes o del mediambient que, tot just acabem de celebrar. Bé està que, almenys un dia a l’any, centrem la nostra atenció en una qüestió ben concreta; però no és menys cert que si tot plegat queda en una celebració més o menys testimonial d’un dia, ben poc acabarem aconseguint.

Precisament, coincidint amb la celebració del dia del medi ambient, es va presentar a Torí i a Nova York un mateix projecte d’estudi promogut per les Nacions Unides, pel qual 1.500 científics d’arreu del món avaluaran, al llarg de quatre anys, la salut de la que gaudeixen els ecosistemes de la terra. O molt ens equivoquem, o els resultats que es desprendran de l’estudi seran altament preocupants en relació al manteniment de l’equilibri ecològic del planeta. I mentre els experts realitzaran les seves anàlisis i estudis, la resta de mortals –amb els americans al capdavant– continuarem assetjant el medi ambient, sense que ningú no sigui capaç de fer prevaler les més elementals polítiques i mesures encaminades a la preservació de l’equilibri medioambiental.

La pregunta és –tal com em feia notar un amic–, si quan d’aquí quatre anys els científics es pronunciïn i el resultat del seu treball sigui publicat, la salut dels ecosistemes de la terra no s’hauran degradat tant que les solucions es faran encara més difícils. Benvingut sigui el dia del medi ambient i benvinguts siguin els estudis d’experts i les propostes per evitar la continuada degradació del planeta. Però si no disposem de la voluntat i de la capacitat per a fer front al problema amb l’aplicació de solucions immediates, els estudis s’acumularan a les prestatgeries mentre el planeta s’anirà enfonsant lentament però inexorable. La responsabilitat del futur del problema és, una vegada més, a les nostres mans, però, especialment, en les dels nostres governants.

Comptat i debatut, hi ha dies que no s’haurien de deixar de celebrar mai. I el dia del medi ambient és, sens dubte, un d’aquests dies. D’entre d’altres raons perquè ens hi va el nostre futur i el dels nostres fills.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 10 de juny de 2001