A Sabadell, un grup de ciutadans anònims es concentren diàriament al capvespre a la plaça del doctor Robert durant un quart d’hora. Ho fan per denunciar les atrocitats de la guerra i per exigir la pau. També que el diàleg entre els pobles sigui la única arma a utilitzar a l’hora de resoldre els conflictes que enfronten a les nacions. Com ho fan els ciutadans anònims de Sabadell (que és la plataforma local que els aglutina), milers i milers de ciutadans arreu de Catalunya i d’Espanya, es venen mobilitzant en contra de la guerra i a favor de la pau. No obstant això, el govern que encapçala el president Aznar, continua entestat en fer-se el sord i no escoltar el què des del carrer es reclama. Prefereix optar pel menysprear envers els milions de ciutadans que un dia i un altre surten al carrer en una mobilització sense precedents ni a casa nostra ni arreu del país.

Per contrarestar la pressió popular, el govern del PP es val d’una arma de desinformació massiva que utilitzen a través, fonamentalment, de TVE i de RNE. Volen fer creure als ciutadans que el moviment pacifista desencadenat, és només d’uns quants eixelebrats que no saben ni el què es diuen ni el què fan. Aznar mateix, quan era a l’oposició, exigia la dimissió del llavors president González (“¡váyase señor González!”) perquè els estudiants havien sortit al carrer i cridaven contra el govern. El cinisme i la hipocresia d’Aznar el porta a la incapacitat ara d’assumir les seves responsabilitats, d’anar contra corrent i de lliurar-se als interessos de Bush sense mirament, de prescindir de les Nacions Unides i contra el què pensen i manifesten milions de ciutadans.

Per si no ha quedat encara suficientment clar, els ciutadans anònims de Sabadell que diàriament es concentren darrera l’ajuntament, estan en contra de la guerra en general i de qualsevol dictadura també en general. Sigui del signe que sigui. Estan a favor de la pau, del diàleg i de la solidaritat entre els pobles. No contra una guerra i contra uns governants. Aznar sap perfectament que això és així, però està disposat a continuar tergiversant les coses, volent fer entrar el clau per la cabota mitjançant les armes de desinformació massiva de les quals disposa. El què Aznar no sap, però, és que la majoria de ciutadans no el segueixen ni estant disposats a què el seu clam no sigui escoltat ni que la seva mobilització no serveixi de res. I pensen lluitar democràticament per aconseguir que les urnes s’encarreguin de retornar el PP al seu lloc: a l’oposició. D’entre altres raons perquè Aznar i els seus no fan altra cosa que fer d’oposició de l’oposició.

Sabadell, Catalunya, Espanya, el món sencer s’ha manifestat contra la guerra d’Iraq. Una guerra que no ha acabat i de la qual se’n derivaran -se’n deriven ja- uns “efectes col•laterals” altament preocupants. I mentre, els EUA comencen l’escalada d’amenaces contra Síria que, segons ells és la continuació de l’eix del mal. Bush i els seus volen establir un nou ordre mundial en què tot giri sota la voluntat del govern nordamericà. Cal evitar-ho i per això els ciutadans no podem deixar de mobilitzar-nos. Hem d’evitar que aquests nous salvadors de la humanitat que són Bush, Blair i Aznar, continuïn campant a les seves imposant-nos armes de desinformació massiva i provocant “danys col•laterals” d’abast impossible de preveure… Ens cal un nou ordre mundial basat en el diàleg, la solidaritat i el paper hegemònic de les Nacions Unides.

Publicat a El 9 Punt, el 17 d’abril de 2003