D’alcaldes n’hi ha de moltes menes. Així tant podem trobar-nos amb grans alcaldes com amb alcaldes grans. De la mateixa manera que hi ha alcaldes petits i petits alcaldes. Fins i tot hi ha petits alcaldes que juguen a ser grans i per aconseguir-ho no dubten en mal imitar la manera de fer dels grans alcaldes. Són els alcaldes que busquen mantenir-se al capdavant del municipi a despit que això els obligui a fer tota mena d’exercicis de funambulisme polític, els quals acaben descolocant també a l’acomodador. Com passa amb l’alcalde de Sentmenat, Joan Guàrdia, que a despit de les fortes ventades que d’arreu bufen, es continua mantenint dalt de tot del poder municipal.

Però els temps canvien i ara hi ha alcaldes històrics que decideixen que el temps polític al capdavant dels seus ajuntaments ha acabat  i que cal que nova sava alimenti els consistoris. Com ho han fet, per posar només dos exemples, Celestino Sánchez a Cerdanyola del Vallès o Pasqual Maragall a Barcelona. I Guàrdia, aprofitant la cojuntura, ha decidit muntar-se un nou cop d’efecte. I si Pasqual Maragall va anunciar, el mes de novembre passat, que per la Mercè renunciaria al seu càrrec,  Guàrdia creu que ell no ha de ser menys i ha anunciat que renunciarà al càrrec quan Sant Menna –patró de Setmenat– arribi amb el s primers freds, a mitjans del mes de novembre.

Com passa, però, amb els alcaldes petits que juguen a ser grans, a Guàrdia l’han perdut els petits detalls. I a diferència dels grans alcaldes, ell conservarà l’escó i ja està fent mans i mànegues per assegurar-se que el seu regnat tingui continuïtat Tot al més pur estil d’amo del tros amb el qual Guàrdia  ha exercit l’alcaldia. Encara que, ben mirat, no només Guàrdia n’és l’únic culpable…

Publicat a El 9 Nou, el 2 d’octubre de 1997