La qüestió és absolutament recurrent i més ho serà encara des d’aquí fins, com a mínim, el primer de gener del 2001. Es tracta de saber quin és el dia -la nit per a ser més exactes- en què entrarem al segle vint-i-ú. Si la nit que ens portarà del 31 de setembre al primer de gener del 2000 o, just un any més tard, la que separarà el darrer dia de l’any 2000 del primer del 2001. En qualsevol cas, com a mínim hi ha un punt sobre el qual no sembla -i val la pena tocar ferro- haver-hi discussió. I és que està fora de dubte qui és el darrer dia de l’actual mil·lenni i el primer del nou que serà el tercer de la nostra era. Perquè ningú ni res no pot adduir-se contra el fet que el 31 de desembre d’enguany serà el darrer dia de l’actual mil·lenni, mentre que el primer de gener del 2000, serà el primer dia del nou mil·leni. D’aquesta manera, mentre una cosa si és segura -quina serà la nit en què canviarem de mil·lenni-, una altra continuarà en el centre de polèmiques i de discussions -la nit del canvi de segle-.

Però vist i comprovat està que això de la condició humana és complicada i que els humans ens entestem en complicar-la més encara. I entorn la nit de canvi de mil·lenni s’ha començat a bastir una altra polèmica que té a veure amb la bogeria econòmica de la part del món més rica i opulent. El problema rau ara en aclarir quin és l’indret del món en el qual s’iniciarà el segle i en el qual es veuran la primera alba del nou mil·lenni. I és que sabut és que el segle passat va establir-se l’acord internacional de la línia de canvi de dia. És a dir aquella línia en què abans de traspassar-la s’és avui i tan bon punt es traspassa ens situem vint-i-quatre hores més endavant. Però com que la línia passava per territoris habitats i, certament contituiria un problema que mentre al menjador de casa fóssim avui i quan entréssim a la cuina ens trobéssim en el dia anterior, alguns països van modificar la línia per situar-se en una mateixa franja diària i horària. I ara d’aquí bé la discussió. Si allò que val és el què es va acordar o el què cada estat va establir als efectes de coherència horària. Tot plegat perquè el punt que sigui considerat com el primer d’entrar en el nou mil·lenni, pot veure’s coronat per milers i milers de turistes i les càmeres de televisió poden transmetre en directe les primeres llums del primer dia del nou mil·lenni.

Tot plegat un disbarat i una manera com una altra de perdre temps i gastar saliva… I com jo acabo de fer ara, d’omplir espais en els mitjans de comunicació…