Les fredes xifres d’unes estadístiques en matèria de trànsit, donen exacta dimensió d’un dels dèficits del Vallès Occidental. La Prefectura Provincial de Trànsit, en el balanç dels accidents en carretera durant l’any 1996 fet públic fa uns dies, diu que, en la comarca vallesana, varen ser 34 les víctimes mortals que es cobraren carreteres i autopistes. Si comparem la dada amb la mateixa de l’any anterior, ens adonarem que les víctimes mortals per accidents de trànsit en les carreteres del Vallès Occidental ha augmentat, en un any, un alarmant 25%.

Moltes són les circumstàncies que concorren en la sinistralitat. Des de la climatologia a la senyalització i a l’estat de les carreteres, passant pel determinant factor humà. Cal reconèixer que la climatologia fou especialment adversa l’any 1996. Però no és menys cert que l’estat de les carreteres vallesanes -llevat d’algunes excepcions que confirmen la regla- és digne de figurar el llibre Guiness dels rècords negatius.

Les carreteres de la comarca suporten un volum de trànsit elevat d’acord amb la industrialització que es dona en el Vallès. Però és evident que les condicions de seguretat d’aquestes carreteres no es troben pas a l’alçada de la industrialització de la comarca. Per posar exemples i dir les coses pel seu nom. La N-150 que uneix Barcelona amb Sabadell i Terrassa o la comarcal B-140 que des de Sabadell porta a Mollet del Vallès, s’assemblen a qualsevol cosa menys a una carretera.

Les estadístiques de Trànsit són avui, doncs, renovat i tràgic testimoni de l’estat de la xarxa viària vallesana. Fins quant?

Publicat a El 9 Nou, el 6 de gener de 1997