En tornar de vacances, els sabadellencs ens hem trobat amb una ciutat envaïda per uns artefactes que ens avisen del fet què s’està treballant per fer una ciutat més amable. A banda d’altres consideracions, Sabadell no serà més amable pel fet que així s’hagi decidit des d’un despatx. Al cap i a la fi no és la ciutat física la que ha de ser amable –que també!–, sinó que, per damunt de tot, ho han de ser els seus habitants. I en el cas de Sabadell, si ens atenem als fets de cada dia, hem de concloure que hi molts ciutadans que no saben encara què vol dir això de ser amables i de comportar-se cívicament. Per si algú en té dubtes: només cal fixar-nos en la insolidariat d’uns quants a l’hora de deixar el cotxe allà on millor els va, passant de possibles molèsties als vianants; o en la predisposició d’altres per demostrar la seva incultura cívica supina, muntats damunt motocicletes altament sorolloses; o en el menyspreu, perceptible arreu la geografia urbana, de molts per al patrimoni públic.

No és amb missatges ampul•losos que farem una ciutat amable. Cal també que des l’administració s’usin, eficaçment, els instruments i les eines de les quals disposa (i que entre tots paguem), per fer “entendre” als més sorruts de què va això de ser amables i cívics. Clar i català: és ja un dissortat costum que hi hagi qui passa, una i mil vegades, de reglaments i de normes, sense que la Policia Municipal sembli actuar en defensa dels drets que assisteixen a la resta de la ciutadania. I mentre les coses siguin com són, lluny estarem de gaudir de la ciutat amable que tots voldríem que Sabadell fos…

Publicat a El 9 Nou, el 23 d’agost de 2001