El Fòrum Sabadell continua en la línia de posar sobre la taula temes per al debat col·lectiu de la màxima actualitat. I ho fa, a més, des d’una plataforma transversal de caràcter progressista no partidista. Ahir va fer una setmana, les desigualtats socials que perviuen en la nostra societat van ocupar als reunits. El debat va ser viu i va comptar amb tres ponents d’excepció. La llàstima, pesi a qui pesi, va ser la no presència de polítics amb aspiracions de futur.

Sortosament vivim l’eclosió de fòrums i de plataformes de debat de caràcter transversal, formats per ciutadans interessats en compartir coneixements i idees. En una societat poc disposada a pensar col·lectivament, el fet té la seva importància. Precisament per això és preocupant que, a voltes, aquests fòrums passin tant desapercebuts per part d’aquells i d’aquelles que pretenen tenir responsabilitats en el desenvolupament de polítiques ciutadanes de futur.

El debat de dimecres va posar negre sobre blanc alguns dels molts problemes que es deriven de les desigualtats socials que es pateixen, també, la nostra societat. Una de les conclusions va pivotar sobre la necessitat de fer que els eslògans que parlen de la ciutat de les persones esdevinguin realitat a no tardar. Només amb l’aplicació de polítiques actives en aquest àmbit, s’ha de poder avançar en el camí solidari; un camí que ha d’apostar per avantposar els interessos dels ciutadans, de tots els ciutadans, per damunt de la monumentalitat de les ciutats. I és que, per definició, les ciutats són de les persones i per a les persones. Per a totes les persones.

Publicat a El 9 Nou, el 4 d’abril de 1999