No és difícil, quan el període estiuenc es prepara per a tancar les seves portes, descobrir l’indret en el qual han passat els dies de sojorn els encarregats d’omplir columnes d’opinió en diaris i revistes. Tard o d’hora —normalment més d’hora que no pas tard—, l’autor de la columna, deixarà escapar algun comentari que ens donarà la pista que ens faltava i ens permetrà conèixer on s’ha traslladat, el país que ha visitat o l’ambient enmig del qual s’ha mogut durant les vacances. Reconec que, com a lector, saber l’indret en què aquells als quals llegeixo habitualment i que formen part de la meva vida diària i rutinària de la resta de l’any han passat les seves vacances, és una curiositat que m’agrada descobrir. Però enguany, no en sé ben bé la raó ni tampoc en sabria explicar-ne la causa, la recerca m’ha resultat més fàcil que mai. En un sol dia he pogut deduir on han transcorregut els dies de vacances de pràcticament tots dels meus columnistes predilectes. Així he descobert que hi ha qui ha viatjat fins un racó de món meravellós, com ho és l’estat de Washington al nord-est dels Estats Units. Que hi ha qui ha preferit els aires hivernencs de terres australs, com ho són —quan aquí regna l’estiu— els de la capital de la inacabable Argentina. I qui ha descobert els estius tranquils i frescos dels països del nord d’Europa. I qui s’ha decantat per embarcar-se en un dels creuers que recorren la Mediterrània i que tenen a Barcelona el seu punt d’inici i de final.

Confesso que també jo he estat temptat de deixar escapar alguna pista definitiva que deixés constància d’on han transcorregut els meus dies —dissortadament escassos!— de vacances. Però sense que això no serveixi de precedent, he fet front a la temptació i, almenys en aquesta ocasió, no penso fer-ho. D’entre altres coses perquè m’agrada mantenir per a mi les experiències d’unes vacances que, com totes les coses en la vida, tenen ingredients de tota mena i que em serveixen per a carregar bateries i  gaudir de sensacions de les quals se’m fa difícil gaudir-ne la resta de l’any. Les vacances són un període de temps per a ser viscut intensament i per atresorar-ne, talment com si d’un preuat guardó es tractés, els seus records en les prestatgeries de les experiències personals de cadascú. A més, a mi m’agrada d’allò més, deixar-los reposar, reviure’ls de tant en tant i extreure’n quan cal, lliçons i energia suficients que m’hauran de permetre anar per la vida fins que unes noves vacances em tustin a les porta i m’anunciïn que els dies de descans tornen a ser aprop…

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 28 d’agost de 1998