De sempre són les revetlles de Sant Joan i de Sant Pere les que, en la pràctica, marquen l’inici de la temporada estival. I això amb tot el que aquest fet comporta tant per famílies amb mainada en edat escolar –que han de fer mans i mànegues per ocupar i tenir cura del seu temps de lleure–, com per la resta de mortals que es disposen –ens disposem– a gaudir de les possibilitats i oportunitats que la temporada estiuenca posa al nostre abast. Clar que també per a les persones que treballem, després de Sant Joan i de Sant Pere comença el compte enrere cap el dia en què les nostres obligacions laborals diàries donaran pas a jorns en els quals –almenys teòricament– el temps passarà a ser un element capaç d’acollir un elevat nombre d’activitats sense haver d’estar pendents del rellotge. Son precisament aquestes persones que es preparen –que ens preparem– pels dies de sojorn, les que aquests dies anteriors a les vacances, es veuen –ens veiem– afectades pel síndrome habitual d’una escassetat de forces notables que ens fa pensar que arribarem a les vacances amb les justes per poder-les gaudir.

Sigui com sigui, si ens mirem la realitat d’aquests dies des d’un àmbit més general, més col•lectiu, des d’ara i fins a mitjans de setembre estarem immersos en un període d’excepció que ve marcat per les vacances mateixes, pels dies que les precedeixen i els que les segueixen i per la canícula. Segur que per aquesta excepció estacional, l’oferta i les possibilitats d’activitats que se’ns ofereixen durant els mesos estiuencs és força superior a la resta de l’any. Sense anar més lluny, a casa nostra mateix, dilluns passat s’obria la temporada de les 30 nits corresponents a l’edició d’enguany. Una temporada que se’ns ha fet ja habitual i que enguany assoleix la seva desena edició, prova de l’acceptació que ha trobat entre els sabadellencs i sabadellenques, amb una programació encertada a l’hora d’omplir les nits d’aquest mes de juliol amb espectacles de tota mena però molt pensats i treballats.

I mentre gaudim d’aquesta oferta estiuenca, bo serà repassar i pensar en el curs que deixem enrere. També, perquè no, amb les dificultats –moltes– per les quals estem travessant. I això posant la mirada en els dies que després de les vacances vindran, quan la ciutat recuperi el seu ritme normal que ara s’enlentirà. I en fer aquest repàs valdrà la pena destacar determinades notícies, com la que coneixíem fa poques setmanes i que, d’alguna manera, tindrà un impacte elevat en l’economia sabadellenca i, qui sap, si també en el nostre estat d’ànim col•lectiu. Faig referència a la decisió ferma d’ubicar en terrenys del Sabadell Parc Empresarial un nou macrocentre de vendes d’una de les cadenes més populars que existeixen actualment, quant a mobiliari i parament de la llar. Segons s’ha dit, aquesta serà la instal•lació més gran que la popular cadena disposarà a Catalunya i que, de ben segur, revitalitzarà les oportunitats de les quals el Sabadell Parc Empresarial disposava. De moment, la noticia, a banda d’aquests i d’altres efectes positius que té, serveix per reforçar el sentit d’ urgència a disposar d’unes més bones comunicacions i connexions viàries entre aquest nou entorn empresarial que s’està bastint a Sant Pau de Riu-sec, la ciutat mateixa i el seu entorn; unes obres infraestructurals que, en part, ja s’estan desenvolupant i que han de contribuir a superar una de les assignatures pendents que els sabadellencs tenim pel què fa a comunicacions viàries que han de garantir posar punt i final a l’actual estat de la qüestió amb unes connexions intermunicipals i intercomarcals ràpides i àgils.

En temps estiuencs de dificultats, són qüestions com les que acabem de comentar les que acaben per ser bones notícies en un marc complex; notícies que ens han d’obrir el camí cap a noves oportunitats que hem de saber aprofitar com cal.

Publicat a Diari de Sabadell, el 2 de juliol de 2009