• Dimarts 1 de març

Els titulars de la jornada:
“Ucraïna demana l’entrada immediata a la UE” (El Periódico)
“Rússia i Ucraïna negocien mentre continua l’ofensiva” (La Vanguardia)
“La UE fa un gir en la seva política de defensa per armar a Ucraïna” (El País)
“Bombes i negociació” (El Punt Avui)
“Negociació sota les bombes” (Ara)
“El Carnestoltes torna al carrer” (Diari de Sabadell)

Volodimir Zelenski és el president d’Ucraïna i, a hores d’ara, amb la seva actitud ferma de no abandonar Kíev i de mantenir-se al capdavant de la defensa de la ciutat, el guanyador del relat d’una guerra que com totes, mai no hauria d’haver esclatat. Un relat que al seu torn està perdent Vladimir Putin que en una setmana ha aconseguit posar gran part del món a la seva contra. Clar que només amb el relat no es guanya una guerra i que sense els suports suficients tampoc no es pot vèncer l’enemic.

  • Dimecres 2 de març de 2022

Els titulars de la jornada:
“Putin redobla l’atac” (El Periódico)
“Rússia reforça la ferotge ofensiva per ocupar Kíev” (La Vanguardia)
“Putin dispara contra objectius civils” (El País)
“Setge sobre Kíev” (El Punt Avui)
“Míssils a Kíev, setge a Khàrhiv” (Ara)

Si les coses fossin només una mica més normals del què són, avui estaríem parlant del Dimecres de Cendra i de l’inici del temps de Quaresma. O potser de l’arribada metereològica de la primavera.  Però és evident que les coses no són gens normals quan una guerra com la desfermada per Putin contra Ucraïna no s’atura a despit que avui es podria tornar a reunir taula de negociació que, en primera instància, hauria d’acordar l’aturada de les hostilitats.

  • Dijous 3 de març de 2022

Els titulars de la jornada:
“Espanya s’implica a fons” (El Periódico)
“La resistència dels ucraïnesos alenteix l’ofensiva russa” (La Vanguardia)
“L’assetjament rus empeny el major èxode de refugiats en 75 anys” (El País)
“Sota l’artilleria” (El Punt Avui)
“Rússia endureix l’ofensiva militar” (Ara)
“Pla de set milions per als Merinals” (Diari de Sabadell)

Es compleix la primera setmana d’una guerra que malauradament va per llarg. Els primers balanços de la conflagració evidencien que els danys que se’n derivaran seran quantiosos en vides humanes, amb centeners de milers d’ucraïnesos emprenent el camí de l’èxode a la cerca de refugi i acolliment, amb ciutats assolades i, per descomptat, amb quantiosos danys econòmics i socials que trigarem temps en revertit. I és que en aquesta guerra, com en totes les guerres, hi acaba perden tothom llevat dels que saben treure profit de les desventures que afecten als altres amb la venda d’armament en primer terme.

  • Divendres 4 de març de 2022

Els titulars de la jornada:
“Rússia i Ucraïna permeten l’evacuació de civils” (El Periódico)
“Rússia reforça la ofensiva per ocupar Kíev” (La Vanguardia)
“Rússia castiga a les ciutats” (El País)
“1.000.000 de refugiats” (El Punt Avui)
“La UE acorda oferir protecció automàtica als refugiats ucraïnesos” (Ara)

Les guerres comencen malament, continuen pel mal camí i acaben sempre pel pedregar. Això és el què està passant amb la invasió russa a Ucraïna. Avui la conflagració ha pres una nova dimensió al ser atacada per l’exèrcit rus la central nuclear de Zaporíjia la qual cosa evidencia que Putin no té cap intenció de deixar de prémer l’accelerador davant l’astorament de tothom i, malgrat això, res no pot impedir deixar d’apostar per la via diplomàtica com a únic camí per evitar l’escalada i el desastre total. Tampoc té cap intenció de facilitar que la informació del què està passant a Rússia mateix flueixi amb normalitat, per la qual cosa, a través d’una llei feta a mida i amb urgència, acaba de dictar l’amordassament dels mitjans de comunicació que emeten des de dintre del país i que ha provocat que corresponsal i mitjans tanquin les seves respectives redaccions i surtin de Rússia.

  • Dissabte 5 de març de 2022

Els titulars de la jornada:
“Sobresalt nuclear” (El Periódico)
“L’atac rus a una central nuclear alarma al món” (La Vanguardia)
“Rússia desferma la por nuclear” (El País)
“Temor nuclear” (El Punt Avui)
“Putin invoca el fantasma de Txernòbil” (Ara)
“Piscina per a surfistes” (Diari de Sabadell)

En el context de les molt males notícies que de la guerra a Ucraïna ens arriben, el dia començava amb una espurna oberta a l’esperança: el cessament temporal de les hostilitats (alto al foc) durant 5 hores dictat des de Moscou i conseqüència de la segona taula de negociació reunida dijous passat, amb l’objectiu de facilitar la circulació dels combois humanitaris i poder assistir a la població civil de les ciutats ucraïneses de Mariúpol i Volnovakha. Malauradament, l’alto al foc no ha estat respectat per les tropes russes al·legant que els ucraïnesos les estaven usant per reagrupar forces.

  • Diumenge 6 de març de 2022

Els titulars de la jornada:
“Rússia es queda sola” (El Periódico)
“El fracàs de l’alto al foc deixa a milers d’ucraïnesos sota el setge rus” (La Vanguardia)
Atrapats sota les bombes” (El País)
“Cimera per lluir” (El Punt Avui)
“Ucraïna” (Ara)

Plou. Poc, però torna a ploure. I només això ja és notícia atesa la sequera enmig de la qual aquí ens estem movent mentre Carles Puigdemont, que sembla viure en una realitat paral·lela, apostava ahir per “impulsar la independència [de Catalunya] sense esperar el consens dels partits”. Sense més comentaris. Dilluns passat, el govern ucraïnès plantejava la possibilitat que Israel actués de mitjancer amb Rússia amb l’objectiu d’aturar les hostilitats. Ahir, a darrera hora de la tarda, arribava la noticia d’una cimera de tres hores que s’havia celebrat a Moscou entre el primer ministre israelià Naftali Bennett i Vladimir Putin. A despit que a hores d’ara no se’n coneixen detalls del contingut de la cimera, tant de bo aquesta hagi estat el primer pas en ferm per aturar la guerra, malgrat que els fets bèl·lics no ho semblen avalar.


 

  • Dilluns 7 de març de 2022

Els titulars de la jornada:
“Els EUA acusen Putin de cometre crims de guerra” (El Periódico)
“Rússia ataca als civils per forçar la rendició d’Ucraïna” (La Vanguardia)
“Rússia s’acarnissa en els civils” (El País)
“Ciutats assetjades” (El Punt Avui)
“El Govern vol 2.000 M€ dels fons europeu per a 12 projectes” (Ara)

Ahir, el dia acabava amb la pèrdua d’un altre dels referents de la meva joventut: el trobador còsmic Pau Riba, que es distingia per les seves melodies i cançons i per damunt de tot del seu estil propi de vida al marge de qualsevol convencionalisme. Avui el dia ha començat amb l’obertura de corredors humanitaris a Ucraïna que en principi, i a diferència de dies passats, són respectats per les tropes russes. Es tracta, però, de corredors humanitaris que connecten les ciutats assetjades amb Rússia i amb Bielorússia però no pas amb la resta d’Ucraïna. I tot en el context d’una guerra que a hores d’ara no fa pensar en una ràpida reconducció de la que en qualsevol cas se’n albiren conseqüències polítiques, econòmiques i socials insospitades, tant per Rússia com per a la resta del món amb la UE al capdavant.

  • Dimarts 8 de març de 2022

Els titulars de la jornada:
“En la guerra o en la pau, sense igualtat no hi ha futur” (El Periódico)
“Dura ofensiva russa en el seu avanç cap a Odessa, al mar Negre” (La Vanguardia)
“Temor a l’economia de guerra” (El País)
“Corredors impossibles” (El Punt Avui)
“Dones en guerra” (Ara)
“Quina hora és?” (Diari de Sabadell)

Dia Internacional de les Dones. Si ens trobéssim transitant en dies d’una certa normalitat avui estaríem parlant de la celebració d’aquest dia i de la situació de submissió que la dona, en general, continua patint a la nostra societat. Estaríem parlant també de l’arribada d’una nova onada del coronavirus, de la carta que Joan Carles I va enviar ahir al seu fill amb la voluntat que fos coneguda per a tothom o de la crisi del PP, de pobresa energètica, de… Però és evident que fa mesos que no ens movem enmig d’una certa normalitat. Menys des del moment en el que Putin, fa ja tretze dies, decidia llançar un atac sobre Ucraïna sense cap més motiu que el d’imposar les seves condicions en un país que ell considera forma part de la gran Rússia que està entestat en refer.

  • Dimecres 9 de març de 2022

Els titulars de la jornada:
“Zelenski planteja una resistència ‘fins al final’” (El Periódico)
“Les siderúrgies paren per l’alt preu de l’energia” (La Vanguardia)
“Biden veta l’energia russa” (El País)
“Batalla energètica” (El Punt Avui)
“Els EUA prohibeixen importar, petroli, gas i carbó de Rússia” (Ara)

Ahir vaig acabar el dia participant en l’activitat ‘Llegint el 8M’ programada en ocasió del Dia Internacional de les dones al Casal Pere Quart, en el decurs de la qual, persones de procedències diverses, llegirem textos de narrativa i de poesia escrits per dones. El text per mi elegit i llegit foren versos de Maria Mercè Marçal extrets del seu poema Festanyal d’aigua. Són aquests:

I
M’endinso amb l’heura pel forat del pany.
Quin vent m’ha dut a la porta del bosc?
No hi ha senyal als arbres del tocom.
El desig ha esfullat el cel sense resposta.
 
Al nou convit, un envelat de pluja!
Escampats sobre l’herba, pels ravals d’aquest vi,
la sal del joc i el pebre de l’amor,
i el teu cos i el meu cos, recapte de la festa.
 
Qui ens ha parat la taula amb tovalles de grana?
Quin trenta de febrer de quin sol? Quin planeta?
Quina mar mig s’albira des del castell de cartes?
 
La foscor dóna cobri a l’averany més fosc.
Camí d’enlloc, de tornada d’enlloc
t’estimo, exiliada al perquè dels poetes.

 II
 Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida!
I les meves per grosses, les teves per menudes!
Veus! L’ocell fosc ha baixat a l’onada
i el peix de llum s’ha ajocat a la branca.

La branca és aigua i l’onada treu fulles.
El peix fosqueja entre el velam de l’aire.
L’ocell és clar. La lluna, submarina.
Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida.

L’ona tragina fruita al grat del vent.
La branca trenca als esculls del capvespre.
Lluna de nacre, gavadals de boira
ens capgiren la casa i la tendresa.

Ja ni sabem on s’han trobat, amor,
les nostres mans de la mateixa mida.
  
III
Ens besem a ple bosc, en clariana fosca,
on només planen ombres d’ocells sense memòria.
Els esquirols amaguen els mots sota les pinyes.
La lluna oblida el foc que li encén la cara.

Les falgueres crepiten amb el rou de la festa
-ni ho saben, que hi ha l’erm ordenat de l’herbari!
Per venir ens hem buidat les butxaques i els ulls
i hem deixat endarrere cartipassos i noses.

Ens traiem els vestits i ens abracem badats
com dues boques foses: som la carn dins de l’ungra.
I quan ens en tornem, plens a vessar, brandem
paperines molt fondes amb les mans de l’amor.

I escapem per la plaça major d’aquest neguit
serramostre de mel i de llet i de fulles…

  • Dijous 10 de març de 2022

Els titulars de la jornada:
“Nens ucraïnesos ja arriben a les escoles catalanes” (El Periódico)
“Un bombardeig destrueix un hospital maternal a Mariúpol” (La Vanguardia)
“Atroç atac a una maternitat” (El País)
“Més ataca que evacuació” (El Punt Avui)
“Bombardeig rus a un hospital maternoinfantil” (Ara)
“Acollim” (Diari de Sabadell)

La primera víctima en qualsevol conflicte bèl·lic és la veritat. Això fa que a voltes ens costi des de la distància prendre consciència plena del seu abast, atès que del desenvolupament d’una guerra ens arriba solament la informació d’una part, de la part amb la que més ens podem sentir identificats. Escric això perquè potser no ens n’adonem ara, però els efectes i les conseqüències de la guerra desencadenada per Putin fa quinze dies (i de la que només ell n’és el responsable directe) seran quantioses i no pas des d’un punt de vista estrictament econòmic –que també–  sinó que sobretot pels nous equilibris que a nivell mundial s’establiran, alguns dels quals es comencen a intuir.

  • Divendres 11 de març de 2022

Els titulars de la jornada:
“El BCE prepara una alça de tipus malgrat la inquietud per la guerra” (El Periódico)
“El PP inclou Vox per primer cop en un govern i rep crítiques a la UE” (La Vanguardia)
“Feijóo avala el primer Govern del PP amb l’extrema dreta” (El País)
“Infernal Mariúpol” (El Punt Avui)
“Fracassa el diàleg i creix l’amenaça de les armes químiques” (Ara)

El president Pere Aragonès anirà, finalment, a la reunió de presidents autonòmics que diumenge tindrà lloc a la illa de La Palma convocada pel president del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez. De fet és una decisió que Aragonès havia pres fa dies però que per allò del què diran, anava ajornant fer pública. En qualsevol cas no s’hauria entès que no hi assistís especialment en uns moments tants crítics i que tantes coses estan en joc. Tanmateix, si avui no visquéssim preocupats per la guerra que s’està lliurant a les portes de la UE, estaríem parlant de l’aniversari de l’atemptat terrorista de l’11-M de 2004, reivindicat per Al Qaeda i el Grup Islàmic Combatent Marroquí. També de l’acord assolit entre el PP i Vox quant a la presidència de les Corts de Castilla y León i la composició del Govern d’aquesta autonomia que per primera vegada a Espanya i a la UE possibilitarà que la dreta extrema entri a governar enmig de l’estupor general.

  • Dissabte 12 de març de 2022

Els titulars de la jornada:
“El preu de la llum quedarà desvinculat del gas a l’abril” (Teresa Ribera) (El Periódico)
“Putin amplia bombardejos i mobilitza combatents estrangers” (La Vanguardia)
“Putin ataca l’oest d’Ucraïna i s’apropa a la UE i a territori de l’OTAN” (El País)
“Inflació 7,4%” (El Punt Avui)
“Europa es rearma” (Ara)
“Cap a Ucraïna per rescatar refugiats” (Diari de Sabadell)

La pluja presideix l’inici del darrer cap de setmana d’un hivern marcat per l’escalada en la tensió entre la Rússia de Vladimir Putin i Ucraïna. Anit, per primera vegada, el president dels EUA, Joe Biden, parlava del risc d’una tercera guerra mundial al qual ens enfrontàvem. La bogeria de Putin no sembla a hores d’ara tenir aturador i la seva ‘operació especial’ desplegada sobre territori ucraïnès fa disset dies, ha derivat en una invasió generalitzada del país fronterer amb el resultat d’un èxode de més de dos milions de ciutadans cap a països de la UE i de la destrucció d’edificis i instal·lacions civils en diverses ciutats ucranianes. L’estratègia inicial de Putin d’una guerra llampec ha fracassat estrepitosament i tot apunta a que el líder rus persegueix portar les coses a l’extrem per asseure’s a una taula de negociació amb trumfos suficients a la seva mà que forcin a una mena de reset que li permetin guanyar territoris que fins ara li havien estat vedats.

  • Diumenge 13 de març de 2022

Els titulars de la jornada:
“Rússia redobla els atacs i s’encamina a Kíiv” (El Periódico)
“Macron i Scholz després de parlar amb Putin: ‘No te intenció de parar’” (La Vanguardia)
“La guerra de Putin il·lumina un nou teló d’acer” (El País)
“Rússia prepara l’assalt a Kíiv” (El Punt Avui)
“Ucraïna prepara la defensa casa per casa” (Ara)

Malauradament res de nou que ens permeti albirar alguna esperança quant a l’evolució de la guerra. Més aviat tot el contrari si tenim en compte l’actitud de Vladimir Putin que a hores d’ara no té cap intenció d’aturar la invasió i tampoc no deixa de llançar amenaces terrorífiques i bombes que ja arriben fins i tot a uns 20 qms. de la frontera d’Ucraïna amb Polònia.


  • Dilluns 14 de març de 2022

Els titulars de la jornada:
“Rússia bombardeja a la frontera amb l’OTAN” (El Periódico)
“Sánchez anuncia rebaixes fiscals i fons per als refugiats” (La Vanguardia)
“Putin bordeja el territori de l’OTAN” (El País)
“El poder de Putin” (El Punt Avui)
“Putin ataca una base de voluntaris estrangers a Ucraïna” (Ara)

Des del punt de vista metereològic, aquest és un dilluns hivernal dominat en el seu rerefons per una guerra que com totes no té cap sentit. Mentre passejava de bon matí acompanyat d’una pluja minúscula i d’un vent cada vegada més abraonat, m’han vingut al magí aquells versos de Miguel Hernández que resen:

“Escribí en el arenal
los tres nombres de la vida:
vida, muerte, amor.
Una ráfaga de mar,
tantas claras veces ida,
vino y los borró.”

  • Dimarts 15 de març de 2022

Els titulars de la jornada:
“Sindicats i associacions s’alien per parar l’escola” (El Periódico)
“Els EUA amenacen la Xina amb sancions si ajuda Rússia militarment” (La Vanguardia)
“Rússia colpeja les ciutats en plena ofensiva diplomàtica” (El País)
“Atac i negociació” (El Punt Avui)
“Putin converteix el setge de Mariúpol en un infern” (Ara)
“Ajudant als de casa” (Diari de Sabadell)

Faig necessàriament meves les paraules contingudes en una lletra que una docent i alhora mare de família ha tramés al Matí de Catalunya Ràdio després d’escoltar l’opinió de la senyora Laura Fa arran la vaga de l’ensenyament iniciada avui. Lletra en la que la docent i mare expressa la seva estranyesa pel fet que des d’una emissora pública no es doni veu als “centenars de mestres i professors/es que avui hem decidit fer vaga, no pel calendari escolar (nosaltres comencem a treballar el dia 1 i també tenim criatures a càrrec) sinó per les mancances que venim arrossegant des de les retallades. Crec –continua assenyalant l’autora de l’escrit– que no és tan difícil mirar d’aprofundir una mica en les demandes que exigim. Com a treballadora en un institut públic i com a mare d’unes filles que assisteixen a una escola pública, em preocupa molt la deriva de l’educació en aquest país que en els darrers anys s’està produint, per les mancances en recursos per poder aplicar amb rigorositat tot un seguit de lleis educatives aprovades sense el consens de la comunitat educativa. Lleis que perpetuen el seu fracàs i que, per tant, no donen solució als problemes reals de l’escola pública, on cada cop més trobem un ensenyament i un col·lectiu més precaritzats”. Més endavant, la signant de l’escrit denuncia que amb intervencions com les de la Laura Fa no s’aconsegueix altra cosa que “desprestigiar i menysprear la nostra feina en comptes de fer pedagogia de la situació que viu la [escola] pública. No feu servei a la societat sinó al govern de torn” assegura la mare i docent que es pregunta quants dels governants porten els seus fills i filles a la pública. “Dubto que siguin gaires –continua–, perquè si fos així es preocuparien per la qualitat en educació. Reduint les hores lectives de matèries com la filosofia només es pot explicar per la voluntat que tenen de crear un societat ignorant i acrítica. Deixant hores lectives a criteri de cada centre només promouen la desigualtat entre els nostres infants”. L’escrit acaba denunciant que “el futur de les generacions que venen està en joc” i que “revertir aquesta situació, no només en depèn la tasca dels docents, sinó de tota la comunitat educativa (mestres, professors, famílies i personal laboral) i en general de tota la societat d’aquest país. Societat a qui vosaltres [Catalunya Ràdio], no ho oblideu, hauríeu de prestar servei.”

  • Dimecres 16 de març de 2022

Els titulars de la jornada:
“Ucraïna renuncia a l’OTAN i Putin no para” (El Periódico)
“Ofensiva contra una desena d’oligarquies amb interessos a Espanya” (La Vanguardia)
“Tres líders de la UE desafien el setge de Kíiv per a veure Zelenski” (El País)
“’No són vacances, són mancances’” (El Punt Avui)
“Tres líders de la UE arriben a un Kíiv assetjat per Putin” (Ara)

“Estar a matadegolla” és una expressió popular catalana que descriu que “entre dues persones o entre dues famílies hi ha una gran enemistat” i el “propòsit de fer-se mútuament tot el dany possible” segons s’explica en la Gran Enciclopèdia Catalana. “Estar a matadegolla” descriu perfectament l’estat avui de les relacions que es donen entre ERC i Junts en especial des que ahir, al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián llencés dures crítiques a Carles Puigdemont i els seus per haver mantingut suposats contactes amb la Rússia de Putin a la cerca de complicitats amb l’independentisme. I tot això passa quan arribem al 21è dia de la invasió de Putin contra Ucraïna i quan em continuo preguntant el per què de les escasses mobilitzacions ciutadanes contra aquesta guerra a diferència de les multitudinàries que a tot el món es convocaren de rebuig a la invasió d’Iraq per part dels EUA i països aliats.

  • Dijous 17 de març de 2022

Els titulars de la jornada:
“Rússia i Ucraïna obren vies per frenar La guerra” (El Periódico)
“Rússia i Ucraïna avancen en la negociació per pactar un alto al foc” (La Vanguardia)
“Les negociacions s’obren pas entre les bombes” (El País)
“Avenç diplomàtic” (El Punt Avui)
“Rússia exigeix una Ucraïna neutral per anar cap a l’alto al foc” (Ara)
“11.238 multes” (Diari de Sabadell)

La coincidència en els titulars del dia fa pensar que de mica en mica s’apropen posicions entre russos i ucraïnesos i que per això mateix l’alto al foc pot ser imminent. Em voldria equivocar de totes totes, però tal i com s’està desenvolupant la conflagració crec que l’alto al foc va per llarg si més no perquè Rússia –Putin—  vol asseure’s a la taula amb una posició de força que li permeti negociar des de la millor posició per als seus interessos a costa d’haver devastat les principals ciutats ucraïneses i causat milers de víctimes innocents entre la població civil. Acabi com acabi aquest conflicte, no hi ha cap mena de dubte que les ferides emocionals ocasionades perduraran anys i anys i afectaran a moltes generacions.

  • Divendres 18 de març de 2022

Els titulars de la jornada:
“Catalunya estén el setge al cotxe a 67 ciutats” (El Periódico)
“L’exèrcit rus endureix l’ofensiva però no aconsegueix avançar” (La Vanguardia)
“La UE debat suspendre ja ara la compra de gas a Rússia” (El País)
“Criminals de guerra” (El Punt Avui)
“Zelenski retreu a Berlín que no fa prou per parar la guerra” (Ara)

“Encorvados, como viejos mendigos bajo costales,
patizambos, tosiendo como arpías, maldiciendo cruzamos lodo,
hasta que a las bengalas perseguidoras les dimos las espaldas,
y hacia nuestro lejano descanso nos fuimos arrastrando.

Hombres marchaban dormidos. Muchos habían perdido sus botas,
pero cojeaban, calzados con sangre. Todos iban rengos, todos ciegos;
borrachos de fatiga; sordos incluso a los silbidos
de obuses de gas cayendo suavemente atrás.”

¡Gas! ¡GAS! ¡Rápido, chicos!—Un éxtasis de torpeza
poniéndose las toscas máscaras justo a tiempo;
pero alguien seguía gritando a voz en cuello y tropezando,
y debatiéndose como un hombre entre fuego o lejía.—

Borroso a través de los vidrios nublados y gruesa luz verde,
como bajo un mar verde, lo vi ahogándose.

En todos mis sueños sin remedio ante mi vista,
se hunde hacia mí, escupiendo, asfixiándose, ahogándose.

Si en algunos sueños sofocantes, tú también pudieras caminar
detrás de la carreta donde lo echamos,

Y vieras los ojos blancos retorciéndose en su cara,
su cara colgante, como la de un diablo enfermo de pecar;
si pudieras escuchar, con cada sacudida, la sangre
brotar gargajeando de los pulmones corrompidos por espuma,
obscena como cáncer, amarga como el bolo
de viles, incurables pústulas sobre lenguas inocentes,—
amiga mía, no les contarías con tan alto gusto
a niños ardiendo por alguna gloria desesperada,
la vieja mentira: “Dulce et decorum est pro patria mori.”

  • Dissabte 19 de març de 2022

Els titulars de la jornada:
“Bany de masses, bany de llàgrimes” (El Periódico)
“Espanya canvia la seva posició i avala i avala el pla de Rabat per al Sàhara” (La Vanguardia)
“Espanya fa un tomb en favor del Marric sobre el Sàhara” (El País)
“El català, fort en les noves músiques urbanes” (El Punt Avui)
“Tens inici de diàleg entre Biden i Xi Jinping per buscar la pau a Ucraïna” (Ara)
“El Sabadell ocult sota nostre” (Diari de Sabadell)

Diada de Sant Josep. Temps era temps, com diu la dita de Joan’s, Josep’s i ases n’hi havia a totes les cases. Avui, però, no és així ja que els noms de Joan i de Josep, però també els de Pere, Santi, Jaume, Francesc, Antoni… i tants d’altres no sovintegen com abans ho feien. Són signes d’uns temps radicalment nous que no per això i a despit que a voltes ens ho sembli, no són ni millors, ni pitjors; simplement són diferents.

  • Diumenge 20 de març de 2022

Els titulars de la jornada:
“Els míssils russos castiguen l’economia espanyola” (El Periódico)
“L’Executiu garanteix el gas algerià malgrat la tensió diplomàtica” (La Vanguardia)
“El gir del Govern sobre el Sàhara desferma una crisi amb Argèlia” (El País)
“Tinc poca confiança en el procés judicial que hauré d’afrontar” (Roger Torrent) (El Punt Avui)
“La Rússia de Putin” (Ara)

Aquest matí, aprofitant que m’he llevat una mica més tard del què en mi és habitual, he tornat a baixar al riu des del qual assistir al naixement del dia. Feia setmanes –potser mesos– que per mor de la foscor imperant quan acostumo a fer les meves sortides matineres no hi baixava. Potser per això no he trigat gens ni mica en adonar-me d’alguns canvis operats com el que s’ha produït a tocar de la que havia parròquia (i abans monestir) de Sant Vicenç de Jonqueres on fins fa poc s’hi aixecaven unes construccions fabrils que feia temps havien entrat en desús. Desconec el destí de l’espai buit que ara deixen les naus industrials. De moment, però, el seu enderrocament ens permet disposar d’unes vistes sobre Sant Vicenç de Jonqueres insòlites. Uns pocs metres riu avall, gràcies a un desbrossament selectiu i neteja que s’hi ha fet, camí del Molí de l’Amat, han aflorat fonts i mines preexistents que quedaven amagades darrera la malesa. Després de visitar-les i mentre continuava la meva passejada ara camí del Molí dels Nois Buxó i passava per les àrees d’horta que flanquegen el riu observant a un bernat pescaire,, imaginava com podria ser la riba del Ripoll si entre tots –administració i ciutadania– en tinguéssim una major cura i s’hi habilitessin instal·lacions i usos que la potenciessin i permetessin fruir encara més d’aquest patrimoni natural excepcional del qual disposem. Imaginar costa ben poc. D’aquí que atesa la data i l’entorn en el que em trobava no ha d’estranyar que al magí em vinguessin aquells versos de Joan Manuel Serrat que talment com un himne a la primavera resen així:

“M’hauria agradat estar despert
aquell matí que amb un vestit verd
entre uns bladars
ell va arribar.

Venia xiulant, com un infant.
Tenia plenes d’ocells les mans
I el cel amunt
Els anava escampant.

El voltaven les abelles.
Duia el barret de roselles
I a la bandolera
Em duia la primavera el 20 de març.

M’hauria agradat estar despert
o haver deixat els balcons oberts
i en el meu son
intuir com…,
teules i branques s’omplen de nius
i el roc eixut torna a mullar-se al riu
i el crit agut d’una perdiu.

(…)

Però aquell matí jo dormia
tranquil, perquè no sabia
que a la bandolera
em duia la primavera
el vint de Març.”


  • Dilluns 21 de març de 2022

Els titulars de la jornada:
“Torna el gran Barça” (El Periódico)
“El Marroc anuncia una ‘nova etapa’ amb Espanya després del gir al Sàhara” (La Vanguardia)
“Ultimatum de Rússia a Ucraïna perquè entregui ja Mariúpol” (El País)
“Malalties silenciades” (El Punt Avui)
“Putin martiritza Mariúpol” (Ara)

La bona notícia que es deriva de l’inici de la primavera que ens arriba amb la pluja que feia temps anhelàvem, no pot evitar de cap de les maneres que la mirada de la gran majoria de la ciutadania continuï centrada sobre Ucraïna i per la desfeta que la invasió d’aquell país decretada per Putin està provocant i de la qual el drama humà n’és el més destacat.

  • Dimarts 22 de març de 2022

Els titulars de la jornada:
“La justícia qüestiona el model de BCN contra la contaminació” (El Periódico)
“Pacte amb la patronal del transport, però els autònoms mantenen l’aturada” (La Vanguardia)
“Putin s’aplica a fons en la destrucció de les ciutats” (El País)
“El català, escanyat” (El Punt Avui)
“El TSJC sentencia contra la zona de baixes emissions” (Ara)
“A Ucraïna hi ha un esclat d’amor enmig de tant d’odi” (Yuri Atamanchuk) (Diari de Sabadell)

Moltes paraules i pocs fets. Se m’acut que aquest podria ser un resum urgent dels dies punyents i atzarosos que estem vivint amb una guerra propera que ens interpel·la. Fa dies que les reunions a diversos nivells es succeeixen i que les contradiccions estan a l’ordre del dia en l’espera d’aquell dia en el que de la taula de negociació entre la Rússia invasora i la Ucraïna devastada en sorgeixi un alto al foc que obri les portes al punt-i-final del conflicte bèl·lic desencadenat per Putin però no pas al conflicte humà que trigarem anys i panys en poder superar. Bob Dylan, l’agost de 1963, escrivia When the ship comes in, popularitzada aquí per Falsterbo 3 amb el títol El dia que el vaixell vindrà. Una cançó, una lletra plena de simbolismes, que avui quan els temps estan canviant en l’espera del dia en el que la pau arribi, no puc deixar de rememorar.

“Aquell dia ja ho veureu,
quan el vent es pararà
i la brisa deixarà de respirar.
Una calma xafogosa,
com abans del temporal
el dia que el vaixell vindrà.

(…)

Les paraules que es diran
per atabalar el vaixell,
no les entendrà ningú, no, ningú.
Les cadenes dels set mars
aquell vespre es trencaran,
el dia que el vaixell vindrà.

(…)

De bon matí els enemics,
amb els ulls plens de son,
quan el vegin, creuran que somien;
per molt que ho vulguin negar
s’adonaran que ja hi és,
el dia que el vaixell vindrà.

Aixecaran les mans
demanant pietat,
però no hi haurà res a fer;
al fons del mar s’ofegaran
com va passar al Faraó,
el dia que el vaixell vindrà.”

  • Dimecres 23 de març de 2022

Els titulars de la jornada:
“La vaga dels transportistes arria als supermercats” (El Periódico)
“El sector alimentari alerta del perill de desproveïment” (La Vanguardia)
“Hem de construir una nova relació que eviti futures crisis” (Pedro Sánchez a Mohamed VI) (El País)
“Nou decret pel català” (El Punt Avui)
“Cambrany no aplicarà el 25% de castellà i actualitzarà la llei” (Ara)

Com que el sol es lleva cada dia una mica més d’hora, el rodal torna a ser l’escenari preferit per a les meves habituals passejades matineres. Avui al fressar senders dels plans de Can Ustrell i del Parc Agrari camí de Castellarnau, he “descobert” que durant els mesos d’hivern, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Sabadell i la Fundació Antiga Caixa de Sabadell 1859, han restaurat i actualitzat la senyalística del rodal sabadellenc. De retorn a casa escolto les primeres notícies del dia i comprovo que les coses de la guerra i de la política continuen tan enrevessades com ahir estaven.

  • Dijous 24 de març de 2022

Els titulars de la jornada:
“Un mes de crims de guerra” (El Periódico)
“La crisi del transport obliga a Sánchez a avançar la negociació” (La Vanguardia)
“Ucraüna resisteix un mes després” (El País)
“Escola en català” (El Punt Avui)
“L’OTAN reforçarà Ucraïna davant atacs nuclears i químics” (Ara)
“Amiant: retirada pendent” (Diari de Sabadell)

Quan es compleix el primer mes de l’esclat de la guerra a Ucraïna a partir del moment en el que Vladimir Putin ordenà al seu exèrcit la invasió d’aquell país, dues constatacions: d’una banda l’escassedat de mobilitzacions ciutadanes, sobretot a casa nostra, contra aquesta guerra a diferència del què es va esdevenir el 2003 arran la invasió dels EUA i països aliats d’Irak. De l’altra, les conseqüències geopolítiques i geoestratègiques que del conflicte es derivaran.

  • Divendres 25 de març de 2022

Els titulars de la jornada:
“L’OTAN a punt per al pitjor” (El Periódico)
“Sánchez demanarà a la UE una solució per rebaixar la llum a Espanya i Portugal” (La Vanguardia)
“Biden ofereix gas a Europa perquè renunciï al de Rússia” (El País)
“Castellà per llei” (El Punt Avui)
“La UE, l’OTAN i el G-7 es coordinen per frenar Putin” (Ara)

Cui prodest? és la pregunta que Sèneca va usar a Medea a l’hora d’analitzar l’essència dels beneficis i regals que hom pot obtenir en una situació de conflicte. Una pregunta que al meu entendre és oportú formular-se de nou avui a l’observar com es mouen cadascun dels actors polítics que es mouen entorn el conflicte i les conseqüències que es deriven de la invasió de Putin sobre Ucraïna. I digueu-me mal pensat però la sensació que a hores d’ara tinc després de les cimeres d’ahir a Brussel·les en les que hi va participar el president dels EUA Joe Biden, és que mentre la UE hi està perdent i molt en el conflicte no li passa el mateix als EUA que ha augmentat la venda d’armament i que a partir d’ara vendrà gas liquat amb la finalitat de ‘facilitar’ que la UE pugui desprendre’s en part de la seva dependència energètica que de Rússia té.

  • Dissabte 26 de març de 2022

Els titulars de la jornada:
“Sánchez podrà abaixar la llum” (El Periódico)
“Brussel·les permet una ‘excepció ibèrica’ per limitar el preu del gas” (La Vanguardia)
“Sánchez aconsegueix que la UE li permeti intervenir l’energia” (El País)
“Pla B pel català” (El Punt Avui)
“Pressió a JxCat perquè es mantingui en l’acord pel català” (Ara)
“50% de la facturació empresarial” (Diari de Sabadell)

“Amb el català no s’hi juga” i el “Català, llengua de tots” són dos dels clams més utilitzats en defensa del nostre idioma patrimoni comú de tots els catalans sense excepcions. D’aquí que sorprèn que després d’intensos treballs i de més esforços per aconseguir un ampli consens parlamentari assolit per PSC, ERC, Junts i Comuns a partir del qual blindar el català a l’escola, només va caler que passessin unes poques hores perquè un dels partits signants (JxCat) se’n despengés al tremolar-li les cames gràcies a un seguit de piulades fetes per fonamentalistes contraris a l’acord amb la del president estat Quim Torra al capdavant. Continuem tenint molt mala peça al teler quan hi ha qui del català se’n fa arma de confrontament en detriment d’allò que la llengua sempre ha de ser: vehicle de comunicació i d’entesa.

  • Diumenge 27 de març de 2022

Els titulars de la jornada:
“Putin perd el nord a Ucraïna” (El Periódico)
“Espanya haurà d’esperar un mes per abaixar el preu de la llum” (La Vanguardia)
“Sánchez: ‘Espanya s’hi juga molt. Així no puc seguir’” (El País)
“L’ombra de la llum” (El Punt Avui)
“¿Quina escola tindrem el curs que ve?” (Ara)

La consellera de Justícia del Govern de Catalunya, Lourdes Ciuró, feia ahir unes declaracions/reflexions a Nació Digital que des de la distància ideològica que podem mantenir –o potser precisament per això– m’han semblat especialment oportunes a l’ensems que valentes. El problema és que per a alguns –per a molts, inclús dels ‘seus’–  aquestes declaracions/reflexions hauran estat llegides des de la visceralitat i no pas des de la voluntat que, amb encert, anima a la consellera d’avançar cap a la construcció d’un país, que és el nostre, i que no obstant i això –mal parafrasejant a Raimon— encara estem fent…


  • Dilluns 28 de març de 2022

Els titulars de la jornada:
“Sindicats i Educació negocien contra rellotge per evitar la vaga” (El Periódico)
“Espanya subministrarà gas per mar a Itàlia des del port de Barcelona” (La Vanguardia)
“Sánchez busca un pacte estatal de mesures davant la guerra” (El País)
“La cursa cap a l’Elisi” (El Punt Avui)
“Ucraïna alerta que Rússia vol partir el país” (Ara)

Si s’acompleixen els pronòstics que formulen els homes i les dones del temps, el març s’acomiadarà fent justícia a la dita popular que resa que el “març, marçot, mata la vella prop del foc…, i a la jove si pot!”. Si s’acompleixen els pronòstics dels experts arran la crisi bèl·lica, econòmica i humanitària desencadenada per la invasió d’Ucraïna per Putin, n’hi ha malauradament encara per dies. Els conflictes –les guerres–  se sap quan comencen però mai no se sap quan i com acaben.

  • Dimarts 29 de març de 2022

Els titulars de la jornada:
“Sánchez aplica les receptes de la covid a la crisi d’Ucraïna” (El Periódico)
“Rebaixa de gasolina a tots els usuaris” (La Vanguardia)
“La subvenció al combustible ho serà per a tota la població” (El País)
“Economia de guerra” (El Punt Avui)
“Bonificació general de 20 cèntims per litre de combustible” (Ara)
“Campions” (Diari de Sabadell)

Esperança. L’esperança –diuen–  és el darrer que cal perdre. També quant al desenllaç del conflicte que es viu en terres ucraïneses. D’aquí que l’enèsima ronda de negociacions que avui començarà a Turquia podria, segons alguns indicis, comportar l’adopció dels primers acords en ferm susceptibles de desembocar en un alto al foc.

  • Dimecres 30 de març de 2022

Els titulars de la jornada:
“El Govern abaixa la llum 6 euros sense tenir el permís de Brussel·les ” (El Periódico)
“Russos i ucraïnesos avancen en el diàleg per a un alto al foc” (La Vanguardia)
“Occident recela de la promesa de Putin de cessar el setge sobre Kiív” (El País)
“L’altre desacord” (El Punt Avui)
“Primers signes de distensió entre Rússia i Ucraïna” (Ara)

Si parlem de negociacions per a la pau és perquè hi ha un conflicte bèl·lic que cal revertir. Una obvietat, aquesta, que no admet cap mena de discussió. D’aquí que ingènuament em pregunti a mi mateix en relació la contradicció que comporta haver de parlar ara de negociacions per a la pau quan el conflicte bèl·lic ja s’ha emportat per endavant milers víctimes innocents, milions de desplaçaments i destrucció i, per contra, no haver estat capaços d’esmerçar tots els esforços i recursos diplomàtics possibles per evitar que la guerra esclatés…

  • Dijous 31 de març de 2022

Els titulars de la jornada:
“La inflació suma els efectes de la guerra i es desboca” (El Periódico)
“La inflació es dispara al 10% i complica el pacte de rendes del Govern” (La Vanguardia)
“La inflació frega el 10%” (El País)
“Inflació desbocada” (El Punt Avui)
“La guerra a Europa dispara la inflació a nivells del 1984” (Ara)
“A la cerca del bust” (Diari de Sabadell)

Seguim amb els dies grisos i rúfols, també des del punt de vista meteorològic, en l’espera que el sol torni a lluir i domini l’ambient ben aviat. Clar que els pronòstics ens diuen que hauran de passar encara uns quants dies abans no veiem el sol i que en l’espera els danys per possibles pedregades i gelades podran ser quantiosos. Tot plegat em sembla una metàfora dels dies convulsos que estem vivint i que, ara me n’adono, condicionen els meus darrers comentaris, de la mateixa manera que la guerra de Putin condiciona les nostres vides.


Podeu veure també: