Les possibilitats que ens ofereixen els missatges enviats a través de mòbil (SMS) són innombrables. Podem comprovar-ho posant atenció a la diversitat de missatges que rebem, alguns dels quals amb continguts entre simpàtics, curiosos i, fins i tot, trencadors i interpeladors. Els dies de Nadal són un bon temps per rebre SMS de tota mena. La majoria ho són de felicitació i de bons desitjos enviats per amics, coneguts i saludats. Es tracta d’aquells amics, coneguts i saludats que s’han adonat que ha arribat el Nadal sense que no hagin desitjat bones festes a ningú. Llavors, el mòbil, els SMS, és com la vareta màgica que soluciona l’oblit d’una manera ràpida i econòmica. D’entre els missatges que aquests dies han entrat al meu mòbil, en sobresurt un que vaig rebre ahir mateix, escrit en castellà, i que resa més o menys d’aquesta manera: “Avís a tota la ciutadania: el simulacre de pau i amor ha acabat. Guardeu els llagostins, insulteu als vostres familiars i torneu ràpidament a casa i a la feina. La vida continua”. Un missatge que només obrir-lo, em va portar el somriure a la boca i a comentar el seu contingut –ocurrent i provocador– amb les persones que tenia a prop.

I és que el text d’aquest missatge, més enllà de la seva simpatia, trasllueix una realitat fora de cap mena de dubte. Possiblement es tracta d’un missatge que ha estat rebotat una i mil vegades per les persones que l’han rebut, ja que el seu èxit radica en l’encert de reflectir, mitjançant un senzill redactat d’un SMS, la realitat social amb la qual ens trobem, aquests dies de festes nadalenques i de cap d’any i reis. Des de fa anys, en arribar aquestes dates, els uns als altres i els altres als uns, ens desitgem unes bones festes, molta pau i més prosperitat per al futur. De tant fer-ho, aquests desitjos han esdevingut un costum social, normalment buit de contingut, atès que a les persones que estimem, els desitgem sempre el millor per a elles i per als seus. Sigui com sigui, en arribar aquestes festes, la tradició diu que ens hem de revestir de les millors gales interiors, fer bona cara i passar per tot allò que en cap altra moment de l’any estaríem disposats a suportar. Però ja se sap, és Nadal! Així, durant les festes fem veure que ens hem oblidat dels mals rotllos amb algú de la família, amb algun veí o amb algun company de treball. És Nadal! D’aquí també que no siguin estranys fets històrics que vinculen guerres i Nadal. I això fins el punt que, en ocasions, els contendents d’un i altre bàndol s’han concedit una treva en ocasió de la diada de Nadal i, fins i tot, després de parar les hostilitats, els combatents han compartit el poc que tenien durant aquella nit. L’endemà, però, tothom haurà de tornar a la seva trinxera per continuar desenvolupant les obligacions militars que des dels respectius comandaments els han estat imposades.

És d’aquesta manera com el text del missatge referit, no fa més que posar negre sobre blanc l’abast de la hipocresia de la societat durant aquestes festes; una societat que gens li costa fer bona cara en ocasió del Nadal per, després dels “fastos” tornar, sense més problemes, a recuperar el fil de velles rancúnies, odis i maledicències continuades. I així haurà de ser fins que un nou ”esperit del Nadal” ens embolcalli una altre vegada. I mentre el nou “esperit” no torna, no ens estranyarem d’haver-nos oblidat de l’essència del missatge nadalenc. En d’altres paraules, no ens preguntarem entorn a com ens aniria si anéssim de “bon rotllo” durant tot l’any. Es clar que si això fos així, massa coses caurien i massa negocis es desmuntarien. Un d’aquests negocis, els dels missatges; uns missatges divertits que darrera seu amaguen la cruesa del comportament de la societat, de les persones que en formem part. I la roda gira!

Que tinguem un bon 2007, que bona falta ens fa!

Publicat a Diari de Sabadell, el 29 de desembre de 2006