Sabadell està d’enhorabona. I en això quelcom hi deu tenir a veure que l’any que ben aviat encetarem sigui un any electoral en l’àmbit municipal. Que ningú no malinterpreti el què acabo d’escriure, ja que recordar que el proper mes de maig hi haurà eleccions municipals és, simplement, constatar que un cicle del govern de la ciutat és a punt d’acabar, tal com passa, regularment, cada quatre anys. En aquest context ha de ser normal, doncs, que els equips de govern municipals s’apressin a culminar les actuacions que van començar a desplegar en començar el seu mandat. Sigui com sigui, com escrivia en encetar el meu comentari, els sabadellencs estem d’enhorabona pel fet que en l’horitzó se’ns anuncien realitzacions i projectes que han de contribuir a canviar la fesomia de la ciutat i a reforçar la nostra personalitat. D’aquesta manera, ningú no podrà negar un canvi important pel què fa al rumb cultural de la ciutat. D’entre d’altres raons pel fet que l’esperada i imminent obertura del curosament restaurat Teatre Principal, obre renovades perspectives a la programació cultural sabadellenca. Una programació –la del Principal– que s’afegirà a afegir a la que ofereixen altres espais escènics ciutadans com ara l’Estruch, la Sala Miguel Hernández a Ca N’Oriac, el Teatre del Centre Parroquial de Sant Vicenç, el Teatre La Faràndula i el Teatre del Sol. El conjunt d’aquestes instal•lacions han de garantir-nos, d’una banda, espais en els quals poder potenciar encara més produccions artístiques de persones i grups que treballen a la ciutat; de l’altra, disposar d’una programació estable i variada de teatre, música i dansa que hauria d’augmentar l’interès de la ciutadania i que s’hauria de veure coronada per l’èxit d’assistència de públic.

I si en l’àmbit de la cultura els avenços experimentats darrerament han estat notables, no passa el mateix en el cas de les infrastructures. Encara, en determinats casos, s’han de posar les bases que ens han de permetre superar una de les assignatures pendents que Sabadell té: disposar dels vials orbitals que canalitzin per fóra ciutat, el trànsit que no té com a punt de destinació la ciutat mateixa. En el millor dels casos, aquests vials orbitals trigaran encara uns quants anys en fer-se realitat. Per contra, tot sembla indicar que ben aviat podrien començar les obres prèvies a l’execució d’un projecte que haurà de derivar en un canvi transcendental pel què fa a la mobilitat de les persones. Òbviament em refereixo a la perllongació de l’actual traçat dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya pel subsòl de la ciutat, amb la interconnexió d’aquesta xarxa ferroviària amb la de rodalies de RENFE. Si ara fa una trentena llarga d’anys algú va qualificar l’ensorrament del ferrocarril estatal com a “obra del siglo”, el projecte de nou traçat dels Ferrocarrils de la Generalitat haurà de merèixer, com a mínim, un qualificatiu semblant. I és que la perllongació dels ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya des de la Rambla fins a Ca n’Oriac passant per l’Eix Macià, dotarà Sabadell d’una xarxa local de metro amb dues línies i nou estacions (les tres actuals de RENFE, més les 5 dels ferrocarrils de la Generalitat, més una de nova que RENFE obrirà a Castell Arnau). Quan el traçat dels ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya arribi a Ca n’Oriac i pel subsòl circulin els trens, el transport públic sabadellenc es veurà molt millorat i d’aquí, que des d’ara mateix caldria anar pensant amb actuacions futures que completessin eficaçment les connexions entre Sabadell i les poblacions més properes mitjançant el transport públic.

Aquestes realitats i d’altres que se’ns prometen de cara al futur –com és el cas del nou recinte de Fires i Convencions a l’antiga ABB– han de generar un renovat dinamisme i crear il•lusió i confiança amb el futur.

Ah! Que tinguem un bon Nadal!

Publicat a Diari de Sabadell, el 21 de desembre de 2006