En record de Josep Ma. Clapés i Flaquer, bon amic, excel·lent company i millor persona

És quan estem fora ciutat durant uns dies que, en retornar, ens adonem de canvis en els quals possiblement no hi pararíem massa atenció si no ens n’haguéssim absentat. I és que per definició, la ciutat és un ens dinàmic, en moviment continuat, que per això mateix no deixa de canviar dia rere dia. La ciutat és, per dir-ho d’alguna manera, com una gran comunitat de veïns en la que els uns hi entren mentre uns altres en surten; els uns hi arriben mentre uns altres en marxen. I, això no obstant, els serveis comunitaris continuen prestant-se i les millores en l’edifici que ens acull es continuen fent per no malbaratar el què és patrimoni comú de les persones que l’habiten. En qualsevol cas, tot dependrà a l’hora de proveir de nous serveis a la comunitat, de l’empenta, de la decisió i de la il•lusió de les persones que en formen part; del què cadascuna d’elles hi aporti. Si, contràriament, els membres de la comunitat se’n despreocupen i no tenen cura dels elements que els són comuns, la comunitat s’anirà empobrint i, al seu torn, la qualitat de vida de les persones que la conformen minvarà.

Quelcom semblant passa amb la ciutat. Només l’empenta, la il•lusió i la decisió de les persones que la conformen, és capaç de garantir-ne el seu progrés i la seva millora social i cívica. També en aquest cas, tal com passa en les comunitats de veïns, si la ciutadania “passa” del seu referent identitari, la ciutat s’empobrirà en perjudici de les persones que en formen part. Perquè les ciutats són, al cap i a la fi, reflex directe de les persones que en ella hi viuen; reflex del seu tarannà, dels seus costums, de les seves iniciatives, de les seves reivindicacions, de les seves ganes de fer-la progressar. En definitiva reflex de l’estima i del respecte que envers ella manifesten les persones. És per això mateix que totes les persones que conviuen en una mateixa ciutat contribueixen –col•lectivament i cadascuna d’elles per separat, encara que a vegades no ens n’adonem–, a definir-la i que la ciutat, en el seu conjunt, acabi mostrant-se amb un perfil i una personalitat perfectament dibuixada. D’aquí també que cap ciutat, per molt que aparentment es pugui assemblar a una altra, mai no serà ni idèntica ni igual a cap més. Tot plegat perquè les persones que hi viuen i les que hi han viscut, són i han estat diferents a les que viuen i han viscut en d’altres. Sabem que no hi ha dues persones iguals i en base a això tampoc no hi pot haver dues comunitats, dues ciutats, iguals.

Aquesta reflexió d’avui s’escau també perquè cada dia la ciutat incorpora noves persones. Algunes perquè hi neixen. D’altres perquè hi arriben, disposades a començar una nova etapa de la seva vida. I això ha de ser motiu de satisfacció, atès que nous i noves ciutadans i ciutadanes passen a engruixir dia rere dia la nostra comunitat i, mentre ells i elles estiguin entre nosaltres, contribuiran a dinamitzar la nostra forma col•lectiva de fer i de progressar. Seran persones determinants per crear i per tenir cura del nostre patrimoni físic i intel•lectual; per fer que la nostra ciutat sigui cada dia més cívica i amable; més rica i plena. Dependrà, això sí, de la seva integració, de la motivació i de l’interès que els sabem transmetre per les nostres coses; de les aportacions que elles mateixes estiguin disposades a fer. De la mateixa manera, però, que cada dia ha de ser motiu de satisfacció donar la benvinguda a nous i a noves ciutadanes, també cada dia és motiu de sentiment envers les persones que després d’haver-nos acompanyat i d’haver aportat el seu gra d’arena a la construcció de la ciutat, ens deixen per sempre. Amb la desaparició d’aquestes persones ens anem quedant més orfes i perdem una part de la nostra pròpia història. Però també hi guanyem en valors. Aquells valors que ens han transmès al llarg dels anys que han format part activa de la nostra comunitat, com és el cas d’una persona estimada i apreciada per molts conciutadans, que ha contribuït a fer de Sabadell una ciutat més amable, més progressista i més socialment avançada. Que descansi en pau el ciutadà i sabadellenc Josep Ma. Clapés i Flaquer.

Publicat a Diari de Sabadell, el 26 de juny de 2008