Porta data de gener però l’acabo de rebre a casa fa uns pocs dies. Es tracta del número 5 de Catalunya Novetats, una publicació que edita la Secretaria de Comunicació de la Generalitat de Catalunya que, a banda de parlar de la molta i bona feina que la Generalitat fa per nosaltres, inclou -per si no n’hi hagués prou- publicitat institucional relativa a iniciatives i accions portades a terme pel govern autonòmic. Després de fullejar la revista i d’adonar-me fins a quins punt som desagraïts envers els esforços i la feina feta pel govern de la Generalitat de Catalunya, descobreixo un anunci que m’arriba al cor i m’emociona: es tracta d’una pàgina de publicitat que omple la contraportada i que clou la publicació. Un anunci que ens informa del fet que “Catalunya entra al segle XXI a 350 km/h.” i que canta les excel•lències i els avantatges del TGV (és a dir la versió catalana de l’AVE). Gràcies a l’anunci ens assabentem que l’arribada del TGV “és un somni en el qual portem treballant molt de temps”; un somni -penso jo- que al pas que anem, haurem de mantenir ben viu uns quants anys més. Unes ratlles més avall, el lector de l’anunci s’assabenta que gràcies al TGV “el nostre país es consolidarà com a portal del Sud d’Europa i tindrà un paper cada cop més protagonista al món”. Fan bé de fer-ho saber. Així ens podrem anar preparant de mica en mica, no fos cas…! No continuo més reproduint el contingut de l’anunci, no sigui que el director d’El 9 Punt em cridi l’atenció per fer propaganda gratuïta.

Atesa la condició d’institucional de la publicació Catalunya Novetats, l’anunci del TGV no “cantaria” amb excés si no fos perquè a les alçades que som i malgrat les promeses, el tren de gran velocitat encara no ha arribat a les terres catalanes i res no fa suposar que ho faci a curt termini. D’aquesta guisa potser més valdria que la Secretaria de Comunicació de la Generalitat de Catalunya es guardés l’anunci que, per allò de l’estalvi, podria ser publicat amb uns lleugers retocs, a començaments del segle vinent, quan segurament el TGV ja haurà arribat a Barcelona i, amb una mica més de sort, fins i tot enllaçarà amb la resta d’Europa a través de Girona i La Jonquera. Tanmateix, ara com ara, la velocitat d’arribada del TGV a Catalunya pot competir perfectament amb la d’una tortuga en temps de vacances.

D’altra banda, mentre la Generalitat de Catalunya celebra a Catalunya Novetats una conquesta encara no assolida, els ciutadans del Vallès desconeixem per on passarà el TGV o on el podrem anar a buscar. Si ho haurem de fer a Sant Cugat del Vallès o a Cerdanyola o, qui sap, si no l’haurem d’anar a buscar ni a un punt ni a l’altre… I és que entre anuncis ampul•losos, baralles de campanar sense sentit i cartes que no lliguen, el cert és que no es resolen qüestions que fa molt de temps haurien d’haver estat resoltes. I d’aquesta manera passen els dies i els mesos, es perden oportunitats sense que ningú no estigui disposat a assumir cap mena de responsabilitat per retards intolerables i incomprensibles. Precisament ara que tenim les eleccions al tombar la cantonada, sembla oportú apel•lar a la memòria i actuar -votar en aquest cas- en conseqüència. Es tracta d’evitar que els “irresponsables” i els sords comprovats continuïn sotmetent-nos a la tirania dels seus interessos que, vistes com estan les coses, mai no han estat ni seran els nostres o, almenys, els meus.

Publicat a El 9 Punt, el 20 de març de 2003