Andorra continua sent l’ambaixador per excel·lència del català arreu del món. El fet que Andorra sigui un estat de ple dret, equiparable a qualsevol altre estat democràtic del món, fa que el país dels Pirineus deixi sentir, ara amb més raó que mai, la seva veu en els més  amplis i diversificats fòrums internacionals i davant dels més variats alts dignataris del món. I com que el català és l’idioma oficial d’Andorra, és també evident que la veu del Principat més enllà de les seves fronteres, sigui una veu que parla en català.

Per això no ha d’estranyar que, en ocasió de la presentació de les seves cartes credencials, Manuel Mas, l’ambaixador d’Andorra davant de la Santa Seu, aprofités l’avinentesa per a traslladar altra vegada al Sant Pare, la reivindicació —que ja havia estat formulada fa un parell d’anys pel cap del govern Marc Forné, en ocasió de l’establiment de relacions diplomàtiques entre Andorra i l’Estat del Vaticà— de què el català fos inclós en la llista de prop de seixanta idiomes que el pare espiritual dels catòlics, utilitza per a saludar al món en ocasió de les grans diades i celebracions religioses de l’any, en especial arran la Pasqua i  Nadal.

Cal esperar que, en aquesta ocasió en què Andorra disposa ja d’Ambaixador davant la Santa Seu, la petició de Mas a la Secretaria d’Estat del Vaticà, es vegi coronada per l’èxit i que el català entri a formar part de la normalitat idiomàtica de la Santa Seu en general i del Sant Pare Joan Pau II en particular. Més si tenim en compte les ben especials relacions que històricament han existit entre Andorra i l’església catòlica, a despit que no fos fins l’any 1995 quan es varen formalitzar les relacions diplomàtiques entre ambdós, geogràficament parlant, petits estats. I és que, com és sabut per tothom, un dels representants de l’Església, el Bisbe de la Seu d’Urgell, ostenta la condició de copríncep de les valls andorranes. I ara, a més, aquesta condició consagrada per la Constitució.

Els catalans no podrem agrair mai prou a Andorra la seva activa política en favor del reconeixement i de la normalització internacional del català. Perquè les actuals autoritats andorranes estan treballant com mai no s’havia fet, per tal que el català sigui reconegut arreu com l’idioma oficial d’un estat i no pas només com un idioma cooficial d’una de les disset comunitats autònomes amb les quals s’estructura l’estat espanyol.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 5 de juny de 1998