zapatero-rajoy.jpg

El president del govern i el cap de l’oposició en una de les escasses ocasions que s’han reunit el darrer any

Passats els excessos consumistes de les Diades de Nadal i Sant Esteve som a la recta final d’un 2007 que té els dies comptats. S’imposa a aquestes alçades, talment com si d’una tradició més d’aquests dies es tractés, el fer balanços i formular bons propòsits. És clar, que l’experiència ens diu que no hauran de passar massa dies del nou any per tal que els bons propòsits quedin enterrats en l’oblit de la nostra curta memòria. I és que la vida és així: d’una banda il•lusions, promeses i bones intencions; de l’altra, la dura realitat de cada dia se’ns acaba imposant… Però, com escrivia més amunt, ara toca fer balanç. Així que deixarem els bons propòsits per més endavant. L’any que acaba passarà a la història com un any decebedor pel què fa a l’estat general del món. No s’acaben de resoldre vells problemes en zones calentes del nostre globus i això fa que la guspira de les rancúnies i revenges pugui encendre focs en qualsevol punt i moment. La distància creixent entre el món ric i el món pobre fa que els corrents migratoris no tinguin aturador i que els fonamentalismes gaudeixin de terreny adobat per alimentar règims totalitaris basats, precisament, en el terror i en el foment de l’odi envers el món occidental. Enmig d’aquest panorama li és senzill al terrorisme internacional captar adeptes disposats a immolar-se en defensa d’una causa que els utilitza. Res de tot això tendeix a canviar a curt termini, potser perquè el món més ric encara no està massa per la feina. Els recursos energètics d’origen fòssil i el seu control, continuen essent peces massa estratègiques en el puzzle de l’estabilitat mundial i la gestió d’aquests recursos una de les claus per disminuir l’emissió de gasos contaminants a l’atmosfera.

A Europa, les coses han marxat una mica millor i així la Unió Europea continua el seu lent progrés. Avui ja són un fet una nova ampliació de l’espai Schengen sense fronteres, l’enfortiment de l’euro i l’avenç cap a l’establiment de polítiques comunes entre els països membres. Tot plegat fa pensar que possiblement ens trobem davant a les portes d’una Europa que aposti per les seves regions i ciutats. Al cap i a la fi són les regions europees més dinàmiques les que mouen la UE. Sigui com sigui, la salut general d’Europa era inimaginable només fa cinquanta quan sis països tinguessin la visió d’encetar el camí que ens havia de portar fins aquí, a partir de la signatura del Tractat de Roma.

En relació a àmbits geogràfics més propers, l’any que queda enrere ens deixa molta aspror política, conseqüència en gran part dels enfrontaments duríssims entre socialistes i populars que han marcat la política espanyola dels darrers mesos. Clar que el màxim responsable d’aquesta situació ha estat el PP que ha vulnerat les més elementals normes de lleialtat envers les grans polítiques governamentals i no ha dubtat en instrumentalitzar els més alts òrgans de la judicatura espanyola, especialment el Tribunal Constitucional. Al PP li hem de retreure a més, la seva oposició a l’Estatut de Catalunya en contraposició al suport que donava a altres Estatuts amb continguts calcats al nostre. El mal causat durant l’any, políticament parlant, serà difícil de curar i, malauradament, els seus efectes es deixaran sentir possiblement en forma d’abstenció en properes comtesses electorals.

¿I què dir de Catalunya i de Sabadell? La crisi de les infraestructures han marcat la vida del nostre país. També l’actualitat sabadellenca. En el primer cas, pels desgavells produïts; en el segon, pels projectes de noves infraestructures. Malgrat tot, els sabadellencs, continuem instal•lats encara en dèficits infraestructurals importants. Per ser justos, hem de reconèixer que s’avança cap a la construcció de l’anomenat “metro de Sabadell”. Però no és menys cert que no passa el mateix pel què fa a les vies orbitals ni tampoc a les connexions àgils per carretera entre Sabadell i les seves poblacions i comarques veïnes. Sort en tenim que, això no obstant, la ciutat progressa, com és el cas de l’àmbit de la cultura en què poques coses tenim a envejar a altres ciutats.

Arribats al final d’aquest ràpid i urgent balanç, només ens resta esperar que quan finalitzem el 2008, puguem fer-ne un balanç més positiu… Mentre, que tinguem un bon any!

Publicat a Diari de Sabadell, el 28 de desembre de 2007