Els signants principals de l’armistici foren el mariscal de França i comandant suprem dels aliats Ferdinand Foch, i el polític civil Matthias Erzberger, en representació d’Alemanya
Dissabte passat, just el mateix dia que centenars de milers de persones es manifestaven a Barcelona per exigir la llibertat dels consellers de la Generalitat de Catalunya i dels Jordi’s, coincidien dues efemèrides que per mor de les circumstàncies polítiques del moment, passaren pràcticament desapercebudes. D’una banda, feia 75 anys que la sabadellenca Fundació Bosch i Cardellach donava els seus primers passos en la sessió constitutiva que convocada per l’alcalde Josep M. Marcet i Coll va tenir lloc a la sala de comissions de l’Ajuntament, a la que hi assistiren els vint-i-vuit ciutadans signants de l’acta fundacional. De l’altra, es complien 99 anys de la signatura de l’armistici de Compiègne, tal com es coneix el tractat de pau establert entre els aliats de la I Guerra Mundial (o Gran Guerra) i Alemanya. La signatura es va fer en un vagó de tren al bosc de Compiègne a França. Tot i que l’armistici posava fi a la lluita real, calgueren sis mesos de negociacions (Conferència de Pau de París) abans el procés no va concloure amb la signatura del Tractat de Versalles (28 de juny de 1919). Però la transcendència històrica de la I Guerra Mundial va més enllà dels fets bèl·lics ocorreguts entre els anys 1914 i 1918. No hem d’oblidar que durant els anys del conflicte es va produir la Revolució russa de 1917 i els EUA (Estats Units d’Amèrica) van consolidar la seva posició com a potència mundial de primer ordre. L’exercici del dret d’autodeterminació de les nacions va tenir molta incidència a Europa i als grans imperis colonials i, tanmateix, del conflicte bèl·lic se’n derivava una pau dèbil que al seu torn va ser una de les llavors que ens portaren a la II Guerra Mundial (1939-1945).
En un àmbit molt més proper, la imbricació Sabadell-Europa assolia durant la Gran Guerra unes dimensions colossals, amb grans repercussions en els àmbits econòmic i social, ja que la indústria llanera local va fer-se amb màxims històrics d’exportacions que eren liderades pel mercat francès (on s’enviaven semimanufactures i teixits destinats a l’exèrcit) que reportaren beneficis ingents als empresaris locals. Un fet que, alhora, comportà un augment de la inflació de la que en van sortir malparats els treballadors que havien de suportar l’augment del cost dels aliments sense que els seus sous es veiessin incrementats. A més, el creixement demogràfic com a conseqüència de la demanda de mà d’obra industrial, no va veure’s acompanyat de la construcció d’habitatges on acollir-la dignament. En aquest entorn cal situar la vaga general espanyola d’agost de 1917 que marcà l’inici d’un període d’alta conflictivitat laboral que culminà amb conquestes importants tals com la jornada laboral de 8 hores i la recuperació del poder adquisitiu. Per aquestes i moltes altres raons que seria llarg d’enumerar, no és agosarat assegurar que ben poques ciutats catalanes com Sabadell reuneixen un cúmul de circumstàncies influïdes o derivades del primer gran conflicte bèl·lic del segle XX.
En aquest context és lògic que la Fundació Bosch i Cardellach treballi en un projecte ampli de reflexió –que s’encetarà coincidint amb el centenari de la signatura de l’armistici– sobre els vincles sabadellencs amb Europa a partir de l’experiència i conseqüències del període 1914-1918; reflexió a la que se sumaran altres entitats ciutadanes que a hores d’ara estan organitzant actes i activitats commemoratives. Es tracta d’aprofitar l’avinentesa del centenari del final de la Gran Guerra per aportar elements de llarga durada i de base social, també entorn la construcció europea, les institucions comunitàries i la seva funció, aspectes severament qüestionats arran de la recessió iniciada el 2008.
Una bona manera de commemorar els 75 anys de la Fundació Bosch i Cardellach i de contribuir al millor coneixement de la història local, en la línia de la macro obra d’Esteve Deu sobre Sabadell i la Guerra Civil (que Jordi Serrano comentava en aquestes mateixes pàgines el dimarts 7 d’octubre) i del col·leccionable l’Abans Sabadell.
Publicat a Diari de Sabadell, el 16 de novembre de 2017
Molt bon article Joan. Sempre va bé adquirir nous coneixements i refrescar-ne de coneguts. Ara els temes referits a la situació actual, ens agradi o no també passaran a la història i un cop passat un temps raonable, seran jutjats amb rigor suposadament.
Bon dia.