Quan fa uns anys RENFE va decidir modernitzar els seus trens de rodalies, un clam unànim va aixecar-se reivindicant que les noves unitats incorporessin cabines sanitàries. La raó, certament assenyada, es basava en el fet que en cas que un passatger tingués necessitats fisiològiques, era impossible satisfer-les. RENFE, tol cal dir-ho, es va mostrar àgil i va procedir a instal·lar una cabina sanitària per comboi amb la qual cosa es millorava notablement la qualitat del servei públic que la societat estatal presta als seus usuaris.

Gairebé coincidint en el temps, els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya també estrenava noves unitats i promocionava l’anomenat “metro del Vallès”. Històricament, les unitats dels Ferrocarrils de la generalitat de Catalunya no han disposat mai de cabines sanitàries. Potser perquè les estacions si que gaudien d’aquest bàsic servei. El fet és però, que ara són molt poques les estacions del “metro del Vallès” que tenen serveis sanitaris. El problema rau en què si un hipotètic passatger es troba malament a causa d’un mal de ventre durant el viatge, no li queda cap més remei que aguantar-se i patir d’allò més.

¿Quan els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya prendran exemple de RENFE i es decidiran a dotar els seus combois o, ­com a mínim, a les seves estacions d’un serveis tan bàsic per la “comoditat dels passatgers? La resposta, com deia Forges en les seves implacables “Preguntas al lobo” del fa ja temps desaparegut setmanari humorístic “Hermano Lobo”, “la semana que viene si Dios quiere”…

Publicat a El 9 Nou, el 10 de setembre de 1998