Hi ha qüestions que degut a què ningú no adopta les decisions que caldria, esdevenen fatalment massa recurrents. Així no pot estranyar a ningú que les assignatures pendents, ocupin periòdicament espais en les primeres pàgines de diaris i minuts en els informatius de les emissores de ràdio i de televisió. I, sense cap mena de dubtes, una d’aquestes recurrents qüestions continua essent conseqüència de la no resolució dels dèficits que, encara avui, presenten les infrastructures viàries encarregades d’enllaçar pla i muntanya i d’intercomunicar entre elles mateixes les diverses comarques pirinenques; uns dèficits que, una vegada per naps i l’altre per cols, són, a més, els causants de sotmetre als seus usuaris a incomoditats no buscades.

Això no obstant no és fins que els rigors hivernals s’instal·len entre nosaltres, quan la xarxa viària interpirinenca posa de relleu les seves moltes mancances i febleses. I quan a més es donen condicions climatològiques extremes, és quan es disparen tots els senyals d’alarma. Llavors és també quan, davant el caos generat i per tal de sortir-se de la situació, es tornen a prometre les promeses mai no acomplertes. Però tant li fa. Perquè tant bon punt les condicions climàtiques tornin a una certa normalitat, només seran uns pocs els que es recordaran dels problemes i dels riscos viscuts. Fins que un nou canvi climatològic o, en el pitjor dels casos, algun evitable accident o incident, torni a recordar-nos que encara tot està per fer.

Acabem d’estrenar el darrer any abans no encetem el segle XXI. I, això no obstant, les comarques i els habitants de muntanya continuen trobant-se tant distants i oblidades com sempre. Per a elles no existeix la modernitat. I així de poc serveixen les campanyes de promoció de les àrees d’oci hivernenques —una de les actuals principals fonts de riquesa de les comarques de muntanya—, si per a poder-ne gaudir-ne cal superar contratemps i  riscos innecessaris.

Hora deu ser de posar fil a l’agulla i d’exigir la resolució dels problemes existents. Hora deu ser de què es concretin les inversions tantes vegades promeses i mai no acomplertes. Hora deu ser que quan les condicions climatològiques ho facin recomenable, la coordinació entre els cossos encarregats de garantir la seguretat del trànsit funcioni com un rellotge i es puguin evitar situacions com les que es van viure a La Seu d’Urgell i als accessos del túnel del Cadí el cap de setmana de després de Reis.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 15 de gener de 1999