Temps d’il·lusió, de bons propòsits i de millors intencions. Això són, d’entre moltes altres coses, les vacances per als que tenen la sort de gaudir-ne. Uns dies en els quals hom es proposa fer una pausa en l’embogit girar i girar sense fi de la sínia. De la rutina de cada dia. Hi ha qui, en començar el període de vacances, es proposa passar-les fent el badoc, sense cap més preocupació que la de no fer res i observar les anades i les vingudes de la gent o aturar-se a observar una flor, una planta o el vol plàcid i tranquil d’un ocell o gaudir de la companyia d’un bon llibre. Cal reconèixer, però, que els que s’agafen les vacances amb aquesta filosofia són els menys. N’hi ha d’altres que ens asseguren que aprofitaran els dies d’oci per a carregar les piles, sense saber massa que és el que això vol dir per a ells. En aquesta categoria hi militen els que  transcorreguts uns dies de sojorn, comencen a impacientar-se i han de córrer a buscar-se alguna ocupació que els ajudi a matar les hores. Encara hi ha, com a mínim, una altra categoria d’estiuejants. La que és formada pels més transcendents, els quals esmerçaran una part del temps de lleure per a repassar allò que han estat els mesos que han anat des de les vacances anteriors fins a les actuals. I, en fer-ho, acabaran adonant-se que no els queda cap més sortida que la de renovar els bons propòsits formulats l’any passat coincidint amb les vacances. I és juren a ells mateixos que aquest any sí. I, així, quan arribi el dia de tornar a casa, juntament amb les maletes i amb els bons records dels dies viscuts, portaran el sarró a vessar de coses a partir de l’estiu. Des de posar-se, d’una vegada, a estudiar anglès seriosament; a no ajornar més la visita al dentista que bona falta ens fa passant per les bones intencions de ser més amables i simpàtics amb els que ens envolten; deixar de fumar; iniciar aquell règim tantes vegades anunciat i tantes altres ajornat; d’estar més a prop pels fills…

Però passades només unes hores després de la tornada, el cert és que ja no ens recordaran ni dels bons propòsits ni de les millors intencions. Però tampoc no cal que ens preocupem davant el fracàs. Perquè arribarà un altre estiu i unes altres vacances. I amb ell i elles una altre ocasió per a pensar una mica en allò que volem fer quan siguem grans…

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 31 de juliol de 1998