Els que defensen que la comarca del Vallès occidental no existeix com a unitat geogràfica, basen un dels seus arguments en què les conques fluvials de Sabadell i Terrassa no són pas les mateixes. Certament. Una de les qüestions que separa ambdues ciutats és que les seves respectives aigües –anava a afegir residuals– arriben a la Mediterrània ben separades les unes de les altres. Així, mentre Terrassa vessa les seves a la riera de les Arenes i després al Llobregat, Sabadell ho fa al riu Ripoll i després al Besós..

Contra aquest argument aquesta setmana se’n podria aportar un altre. I és que sense que serveixi de precedent –només faltaria!– un mateix fet uneix ambdues ciutats. Es tracta de la circumstància que es deriva del fet que Terrassa i Sabadell hagin llançat –i mai no ha estat més ben usada aquesta paraula– uns quants milions de pessetones al riu. I no solament això sinó que, per a més inri, ho celebren enmig de la joia generalitzada dels ciutadans. M’explicaré. El cap de setmana passat, els terrassencs baixaven a Vallparadís i feien xirinol·la per l’abocament de 1.500 milions de pessetes al torrent. Diumenge que ve seran els sabadellencs els que baixaran al Ripoll i festejaran que n’han llançat 500.

Però que ningú no s’espanti! Perquè malgrat vivim temps d’acusacions i d’eleccions, ningú no ha perdut el bon senderi i terrassencs i sabadellencs estan d’enhorabona perquè han recuperat uns espais públics pel gaudiment dels ciutadans. Un altre dels molts èxits assolits pels respectius ajuntaments quan es commemoren els 20 anys de democràcia municipal.

Publicat a El 9 Nou, el 13 de maig de 1999