Les indecisions dels governs dels països comunitaris davant l’episodi de les vaques boges, ha acabat desencadenant una crisi polièdrica de magnituds encara no suficientment avaluables. I això perquè els errors comesos –o millor les omissions de responsabilitats comprobades– ha derivat, d’una banda, en una greu situació econòmica per al sector boví i, de l’altra, en una manca de confiança creixent de la ciutadania comunitària envers els governs dels seus països respectius i les institucions europees i, el què encara és pitjor, instal•lant el dubte en els ciutadans en relació a la salubritat dels aliments que abasten mercats i botigues.

Serà difícil resoldre la situació desencadenada mentre no s’adoptin mesures per acabar amb el problema i restablir el necessari clima de confiança entre els ciutadans. Però el mal ja està fet. I la pèrdua de confiança ciutadana està fora de qualsevol dubte i si bé és cert que part d’ aquesta confiança podria ser recuperada mitjançant campanyes mediàtiques, no escapa a ningú que els efectes de la situació viscuda s’estendran al llarg de molts mesos. Tot plegat perquè al ciutadà li costa entendre com una malaltia que va començar a afectar als bovins ara fa uns deu anys al Regne Unit, va ser amagada als ciutadans i no es van adoptar immediatament mesures que deturessin el seu desenvolupament primer i n’evitessin la seva extensió a d’altres països, després. Els interessos econòmics que podien quedar afectats eren massa importants i, erròniament, es va preferir amagar el cap sota l’ala i fer confiança en el temps que, diuen, tot ho cura. Una pràctica que mai no és aconsellable i menys encara quan parlem de temes de salut.

Arran, però, la magnitud adquirida per la crisi de les vaques boges, el ciutadà de la Unió Europea es pregunta sobre la confiança que les institucions comunitàries li han de merèixer i, per extensió, entorn la bondat del projecte de la Unió Europea en el qual estem implicats. I és que la crisi de les vaques boges no ha fet res més que posar de relleu algunes de les mancances que presenta a tots nivells aquesta Unió Europea que tant ens convé, però que, alhora, és capaç de generar desconfiances que tenen el seu origen en la manca de coratge i de decisió dels polítics a l’hora d’agafar el bou per les banyes. I mai no ha estat més ben usada aquesta expressió.

Publicat a El Periódico, el 27 de gener de 2001