L’informe sobre la reorganització territorial a Catalunya elaborat sota la direcció de Miquel Roca, està aixecant polseguera. Que, entre altres coses, l’informe suggereixi la desaparició –per integració en d’altres de més grans–, dels municipis amb menys de 250 habitants, no ha agradat als afectats. Sense anar més lluny, Gallifa s’ha decidir desenvolupar un pla per tal de fer créixer el seu cens fins superar la frontera dels 250 habitants que els separa, si l’informe prospera, de la desaparició com a municipi. Gallifa compta amb 162 ciutadans censats, la qual cosa vol dir n’hi falten 88 de nous si no volen veure’s abocats a formar part de Sant Feliu de Codines. Caldrà veure com ho aconsegueixen…

Però que l’informe hagi merescut la disconformitat dels municipis amenaçats de desaparició no deixa de tenir la seva lògica. El que ja no és tan normal és que les crítiques li arribin des de les entranyes del govern de la Generalitat de Catalunya (que se suposa és qui l’ha encarregat), si no és arran de les relacions que actualment es donen entre Convergència i Unió. El conseller Macias ha estat el primer crític de l’informe des del govern i, alhora, ha aprofitat l’avinentesa per atiar el discurs antibarceloní (?). Deixant a banda, però, les consideracions que entorn l’informe es puguin fer, el cert és que un país tan petit com el nostre ho és, difícilment pot organitzar-se si es manté l’actual esquarterament municipal. Es clar que el problema i el debat venen de lluny…

Publicat a El 9 Nou, el 1r. de febrer de 2001