La xifra no es correspon pas amb la del “bote” de la Primitiva d’aquesta setmana, ni amb el de la Loto 6/49, ni amb de la travessa de diumenge que ve. Tampoc res no té a veure amb la suma total dels ingressos anuals d’un director general o del president d’algun Consell d’Administració, ni amb la fortuna que Conde deu tenir a Suïssa. Menys encara es tracta del pressupost d’un club de futbol de primera divisió interessat en fer-se un “dream team” a mida. Ni la xifra de calers que haurà de satisfer el Barça pel proper fitxatge de ja-no-sé-qui-pot-ser.

Tot plegat és més senzill. Els de la Universitat alemanya de Karlsruhe, conjuntament amb els de la consultora suïssa Infras AG, s’han entretingut en fer un estudi destinat a avaluar l’estalvi econòmic de l’ús del ferrocarril com a medi de transport en àrees metropolitanes. Pel que fa a Espanya, l’estudi assegura que l’ús del tren, per a curts desplaçaments, té uns efectes beneficioso per als constribuents de l’ordre dels 123 mil milions de pessetes anuals. Es a dir que l’ús del ferrocarril ens estalvia unes 3.000 pessetes per habitant i any.

La suma és la resultant de “comptabilitzar el menor nombre d’accidents que s’ocasionen si es viatja en tren, del menor consum de gasolina i de la reducció de la contaminació, del soroll i de la contribució al canvi climàtic”. Jo, usuari diari i defensor empedernit del tren, hi afegiria que els estudiosos alemanys i suïssos s’han oblidat d’avaluar també els benefactors efectes que sobre la salut i la cultura dels passatgers té traslladar-se, còmodament assegut, d’un punt a l’altra i poder aprofitar el temps per a llegir el diari o un llibre, escoltar música o fer-la petar amb amics i coneguts.

Publicat a El 9 Nou, el 18 de novembre de 1996