• Dilluns 1 de novembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“El G-20 es proposa limitar l’escalfament però sense full de ruta” (El Periódico)
“El G-20 arrenca un acord de mínims contra la crisi climàtica” (La Vanguardia)
“Ampli suport a la lluita climàtica però no a gravar el combustible” (El País)
“Via Laietana, 53” (El Punt Avui)
“El G-20 accepta no passar dels 1,5ºC, però sense cap concreció” (Ara)

Crec que va ser el filòsof alemany Arthur Schopenhauer qui va dir que la “mentida és més seductora que no pas la veritat”. I a fe que deu així quan, a diari ens és donat comprovar com l’engany o la mentida ocupen titulars i espais mediàtics. Avui mateix, els mitjans de comunicació de Catalunya, amb TV3 i Catalunya Ràdio al capdavant, s’estan fent ressò del resultat de les eleccions convocades per escollir les persones que integraran l’Assemblea de Representants del Consell per la República que, al seu torn, és la que haurà d’elegir els seus respectius òrgans de Govern. Poc a dir amb unes eleccions d’una associació política privada si no fos –ai el si no fos!–  que quan aquesta es va presentar públicament ara fa tres anys al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, el seu principal impulsor, el president estat Carles Puigdemont, en declaracions al diari alemany Der Nordschleswiger‘, va dir que el Consell no s’activaria fins que tingués com a mínim 1 milió d’adherits. Avui, les persones afiliades al Consell superen en molt poc els 100 adherits. No obstant i això, Puigdemont, en una recent piulada, ha escrit que “les eleccions a l’Assemblea de Representants del Consell de la República han estat una fita superada amb molt bona nota. (…) Anem fent camí, fressant vies embardissades per on transiti la República Catalana”. Crec que no calen comentaris. Mal parafrasejant Antoni Rovira i Virgili: continuem vivint, políticament, en un món imaginari.

  • Dimarts 2 de novembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Un professor pederasta va confessar al seu diari els abusos” (El Periódico)
“El cotxe és més eficaç que el transport públic a les ciutats d’Espanya” (La Vanguardia)
“La desigualtat es cronifica a Espanya després d’un any i mig de covid” (El País)
“Alternativa local” (El Punt Avui)
“Ens encaminem a la catàstrofe climàtica” (Ara)
“Crisi global, efectes locals” (Diari de Sabadell)

Deia la meva àvia que “de bones intencions l’infern n’és ple”. Com generalment passa amb les dites de les nostres àvies, sempre acaben per tenir raó. Ahir començava la COP26 (la cimera del clima de Glasgow) que es va obrir amb discursos clars i contundents, començant pel del Secretari General de l’ONU, António Guterres, –al dir que ja n’hi havia “prou d’utilitzar el planeta com a wàter” alhora que advertia “que ens estàvem cavant la nostra pròpia tomba”–, i continuant pels dels principals mandataris que no es van estar de reconèixer que calia fer quelcom i fer-ho de manera urgent. El problema, però, continua essent que a les bones intencions que emanen dels discursos no en segueixen les propostes d’actuació immediata sense les quals no es pot frenar el canvi climàtic i els seus efectes sobre la biodiversitat. Alok Sharma, president de la COP26, ja havia sentenciat que de mica en mica “el nostre planeta caminava a pitjor” i que la cita de la COP26 era “l’última gran esperança per mantenir l’objectiu de l’1,5 graus d’augment de la temperatura global per sobre de la preindustrial”. El cert és, però, que des de la cimera de París han passat sis anys i que ben poc s’ha avançat quant als compromisos que llavors es varen contreure pels 195 països participants…

  • Dimecres 3 de novembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Escrivà vol més cotitzacions per pagar les pensions” (El Periódico)
“Escrivà planteja cotitzar més per pagar les pensió als “baby boomers” (La Vanguardia)
“Escrivà vol que es cotizi més per blindar les pensions” (El País)
“Pandèmia social” (El Punt Avui)
“Acord per aturar la defosteració l’any 2030” (Ara)

Corria el mes d’agost de 2003 quan el llavors candidat del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) a la presidència de la Generalitat, Pasqual Maragall, conseqüent amb la seva proposta de l’Europa de les ciutats i de les regions, proposava la creació d’una euroregió de la que en formessin part les comunitats autònomes espanyoles d’Aragó, Balears, Catalunya i el País Valencià, les regions franceses del Migdia-Pirineus i del Llenguadoc-Rosselló més l’estat d’Andorra. Una Euroregió amb 17 milions d’habitants que concentraria el 4,1% del Producte Interior Brut (PIB) de la UE. Uns mesos més tard, febrer de 2004, l’ara ja president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i el de la regió francesa de Migdia-Pirineus, Martin Malvy, acordaven impulsar l’euroregió que Maragall proposava fos coneguda amb el nom de Mediterrània-Pirineus o de Comunitat del Canigó pel seu significat simbòlic com a nexe d’unió entre els territoris situats al nord i al sud de l’antiga Corona d’Aragó. L’euroregió, que es plantejava com un projecte obert geogràficament, no s’acabà fent-se realitat per molt diverses raons, entre aquestes l’oposició frontal del Govern espanyol que presidia José María Aznar i d’alguns dels Governs dels territoris cridats a formar-ne part, amb la Generalitat Valenciana que presidia Francisco Camps al capdavant. Ara, passades pràcticament dues dècades, és el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, qui ha fet notar que la comunitat que ell presideix més les de Catalunya, Balears i Aragó en el seu conjunt constitueixen “la novena economia de la Unió Europea per PIB”. D’aquí que instés a cobrar més consciència d’aquest potencial conjunt i fer-ho “sense esperits de campanar, sense nostàlgies de mapes que ja van passar i sense rivalitats estèrils” i subratllava la necessitat “d’impulsar el potencial logístic i de connectivitat de les quatre comunitats”. “Podem ser referència al sud d’Europa”, afegia. Ara, aquells que no agafen el guant són uns altres de diferents i entre aquests el Govern de la Generalitat de Catalunya. I d’aquesta manera, entre naps i cols, anem perdent un llençol a cada bugada.

  • Dijous 4 de novembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Glòries ja veu el final del túnel” (El Periódico)
“Un incident armat agreuja la tensió entre Algèria i el Marroc” (La Vanguardia)
“El Govern renuncia al topall general del 15% de temporalitat” (El País)
“Atur a la baixa” (El Punt Avui)
“La crisi de subministraments ‘preocupa’ a les empreses” (Ara)
“El Campionat d’Espanya de tennis es juga a Sabadell” (Diari de Sabadell)

El que podria haver estat una simple anècdota de les moltes que es viuen al Congrés de Diputats, ahir, quan es defensaven les set esmenes presentades a la totalitat dels pressupostos generals de l’Estat que avui seran votades i derrotades, ha servit per mostrar la magnitud de la tragèdia dialectal pel qual transita la política espanyola que es posa de manifest en les qüestions de forma però que tanmateix afecten –i molt– al fons. Tot va començar quan en l’esmena a la totalitat presentada pel PP els populars varen confondre “pisoteo tributario” (que és el que figurava en el text de l’esmena) per “pistoleo fiscal”. I a partir d’aquí, sense que ningú s’adonés de l’error comès (la qual cosa vol dir que tampoc ningú s’havia llegit els papers), en un aiguabarreig i un embolica que fa fort entraren en escena, sense solució de continuïtat: ETA, criminalitat, immigració, 155, violència de gènere, independentistes… És a dir que es va parlar de tot –això de que es va parlar és, esclar, un dir–, menys del què tocava quant a la bondat o no dels pressupostos i justificació de l’esmena que el PP presentava. És evident que la pandèmia ens ha deixat a tots una mica tocats. Clar que a la vista dels fets, a uns els ha deixat més tocats que no pas a altres.

  • Divendres 5 de novembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“El Govern planteja limitar la temporalitat laboral per sectors” (El Periódico)
“El PSOE ofereix el seu suport al PP per aïllar Vox” (La Vanguardia)
“Mig milió de madrilenys en llista d’espera de fins a 18 mesos” (El País)
“Tres denúncies per violació cada dos dies” (El Punt Avui)
“L’ús del català entre professors  alumnat cau en picat” (Ara)

Ahir, després de molts mesos, retornava amb molta il·lusió als assajos de cant coral, ara en una formació de la qual jo ja n’havia format part fa alguns uns anys. Però no hi retornava tot sol sinó que ho feia acompanyat d’altres cantaires, tant il·lusionats com jo mateix, per reemprendre el projecte coral que a causa de la pandèmia ens havia quedat estroncat i que ara ens era impossible de refer nosaltres sols. L’experiència del retorn i d’unir-nos a una coral diferent a la que havia estat la nostra fins fa poc temps, no podia haver estat millor, a despit de l’anècdota del temporal i de la pedregada que sobre Sabadell va caure just uns minuts abans de l’hora marcada per començar un assaig del que, en acabar, tothom n’estava molt content. Gràcies amics de Cants al Vent pel vostre afectuós acolliment i gràcies tanmateix als fins ara components de la Coral Piafònica per l’interès mostrat en continuar cantant plegats.

  •  Dissabte 6 de novembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“La sequera ja passa factura” (El Periódico)
“Els Mossos amplien la plantilla i es consoliden com a policia integral” (La Vanguardia)
“Hisenda deixarà als alcaldes aplicar rebaixes en l’impost de plusvàlua” (El País)
“3.739 mossos més” (El Punt Avui)
“La Generalitat pacta amb l’Estat 4.000 mossos més” (Ara)
“Espera crònica” (Diari de Sabadell)

“El Parlament ha commemorat aquest migdia amb un acte institucional organitzat conjuntament amb el Síndic de Greuges el cinquantè aniversari de la creació de l’Assemblea de Catalunya, el 7 de novembre de 1971. Laura Borràs ha presidit l’acte, en què ha intervingut el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, i altres membres de l’Assemblea, que han reivindicat l’esperit unitari que va moure aquella reunió antifranquista clandestina que va aplegar tres-centes persones a l’Església de Sant Agustí, a Barcelona, diumenge farà cinquanta anys”. Així resa la nota publicada al web del Parlament de Catalunya ahir a la tarda. Si ens atenem a les persones que van assistir i van parlar durant l’acte i dels grans “oblits” de persones que hi haurien d’haver estat convidades i hi haurien d’haver parlat que encara són entre nosaltres –entre les que cal destacar les que van ser empresonades arran la detenció dels 113 a la parròquia de Santa Maria Mitjancera el 28 d’octubre de 1973 quan prenien part en una sessió de l’Assemblea de Catalunya–, és evident que la commemoració institucional d’ahir poc tenia a veure amb “l’esperit unitari” que durant l’acte es va reclamar. És així com de mica en mica i commemoració rere commemoració estem –estan– construint un país en el que solament hi tenen cabuda els que pensen d’una determinada manera.

  • Diumenge 7 de novembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“He d’anar tapada per sentir-me una mica segura” (El Periódico)
“Metròplis: Barcelona expulsa pobresa als pobles” (La Vanguardia)
“No tens dret a enfrontar Casado i Ayuso. No ho permetré” (Teodoro García Egea) (El País)
“L’Estat no té avui una voluntat real de negociació” (Jordi Cuixart) (El Punt Avui)
“Prostitució, víctimes o treballadores?” (Ara)

Sovint m’he preguntat si aquest país (el d’allà i el d’aquí) no aniria millor si Madrid com a centre únic entorn el que giren totes les coses, no existís. I avui m’ho he tornat a preguntar per enèsima vegada mentre a través de l’”arràdio” m’assabentava amb tota mena de detalls de les tensions –de les guerres intestines– que des de fa uns dies s’hi estan lliurant entre les diferents faccions del PP.

  • Dilluns 8 de novembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Bici i patinets atrapen el cotxe entre els barcelonins” (El Periódico)
“La Generalitat deixa d’executar el 20% de la inversió pressupostada” (La Vanguardia)
“El Govern posa punt final a la ‘llei mordassa amb 10 grans canvis’ ” (El País)
“Bide, un any després de la victòria electoral” (El Punt Avui)
“Les bases de la CUP decidiran el rumb del Govern” (Ara)

Demà, el Consell Executiu del Govern de la Generalitat aprovarà els pressupostos pel 2022 que s’hauran de sotmetre a la consideració del Parlament. A hores d’ara, que els pressupostos continuïn el seu tràmit parlamentari depèn fonamentalment de la posició que adopti la CUP una vegada escoltades les seves bases, atès que el Govern prefereix continuar tenint com a soci preferent als anticapitalistes que no pas asseure’s a una taula per negociar-los amb els comuns i els socialistes que s’hi han ofert a bastament. La sensació que tinc és que la política de blocs continua primant en la governança del país…

  • Dimarts 9 de novembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“La indústria del petroli amenaça en diluir els objectius de Glasgow” (El Periódico)
“La UE frenarà la importació de productes que causin desforestació” (La Vanguardia)
“Les autonomies reclamen que el fons covid s’estengui fins el 2022” (El País)
“Règim obert per a condemnes menors” (El Punt Avui)
“El debat intern decanta la CUP cap a l’esmena a la totalitat” (Ara)
“Públic? Privat?” (Diari de Sabadell)

“Ni tan sols som prop d’allà on hauríem de ser”. Són paraules de Barack Obama pronunciades ahir a Glasgow en ocasió de la seva intervenció davant la Conferència pel Clima; paraules que, alhora, resumeixen perfectament l’estat de la qüestió quant els compromisos dels governs per a reduir dràsticament la carbonització del planeta i frenar els efectes que el canvi climàtic està tenint sobre la biodiversitat. Res no fa pensar a hores d’ara que divendres, quan es tanqui la COP26, les bones intencions es sobreposin a les accions.

  • Dimecres 10 de novembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Catalunya confia en els fons europeus per créixer el 2022” (El Periódico)
“El Govern presenta uns comptes expansius pels fons europeus” (La Vanguardia)
“L’OTAN dona suport a Polònia i adverteix a Bielorússia” (El País)
“Despesa rècord” (El Punt Avui)
“Pressupostos o pressupostos” (Jaume Giró) (Ara)

“Per garantir la independència energètica de França, garantir el subministrament elèctric del nostre país i assolir els nostres objectius, en particular la neutralitat de carboni el 2050, per primera vegada en dècades reactivarem la construcció de reactors nuclears al nostre país i continuarem desenvolupant energia renovable”. Són paraules del president francès Emmanuel Macron, pronunciades abans d’ahir en un discurs televisat adreçat a tota la nació. Són paraules que de ben segur tindran conseqüències quan sabem que malgrat tots els contra que es vulguin, les emissions procedents de la cremada de carbó tendeixen a créixer a la Índia, a la Xina, a Rússia, però també als EUA i a la Unió Europea, coincidint amb un moment en el que la COP26 camina cap a un nou fracàs atès que no s’aconseguirà avançar pràcticament en res en relació a allò que ja es va acordar en la Conferència del Clima de París el 2015.

  • Dijous 11 de novembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“El corredor del Mediterrani quedarà incomplet el 2021” (El Periódico)
“Brussel·les obliga Espanya a ampliar el període de càlcul de les pensions” (La Vanguardia)
“La UE sancionarà a Bielorrúsia per desestabilitzar la seva frontera” (El País)
“Més acció exterior” (El Punt Avui)
“El consum de l’oli de palma afavoreix les metàstasis” (Ara)
“Obres públiques: projecte o realitat” (Diari de Sabadell)

Quan faltaven dos dies perquè acabi la Conferència del Clima a Glasglow, anit saltava la notícia de l’anunci d’un acord inèdit entre la Xina i els EUA amb el qual es pensa fer front a la crisi climàtica. Segons l’acord assolit per les dues superpotències més contaminants del globus, el compromís de Xina i dels EUA de “cooperar estretament” per reduir les seves respectives emissions de gasos amb efecte hivernacle durant la propera dècada i que faran tot el possible per evitar que l’escalfament global superi els 1,5 graus de mitjana. Sabem el què i el quan, falta saber el com. En qualsevol cas una bona noticia que ve a insuflar una mica d’ànim a la COP26 que bona falta li feia.

  • Divendres 12 de novembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Europa rebaixa l’optimisme econòmic” (El Periódico)
“El vot de diputats ‘rebels’ menyscaba la renovació del TC” (La Vanguardia)
“El Congrés fa oïdes sordes i porta a Arnaldo al Constitucional” (El País)
“A uns pas del judici” (El Punt Avui)
“Deu diputats trenquen la disciplina de vot en l’aval als canvis del TC” (Ara)

Anit, a la Llar del Llibre, juntament amb l’Antonio Santamaría i en un acte organitzat per Federalistes d’Esquerres, em va correspondre l’honor de presentar la darrera novel·la històrica de l’Andreu Claret i Serra: “1939. la caiguda de Barcelona”. Una obra de lectura absolutament recomanable sobre la qual faig meves les paraules que va escriure fa uns dies Víctor Amela a La Vanguardia on la qualificava de “relat vívid d’aquell moment tràgic, encara memòria viva en moltes famílies catalanes (450 mil persones travessaren la frontera en un mes), que trena amb el final de Lluís Companys, aquí retratat en la seva dolençosa humanitat, abandonat pels seus. És una lectura fascinant i, amb els recursos de la millor ficció, una vibrant lliçó de la nostra història recent”.

  • Dissabte 13 de novembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Petroli i gas marquen el pols final a Glasglow” (El Periódico)
“Podem reobre la crisi al Govern central per les pensions” (La Vanguardia)
“Les restriccions dures tornen a Europa arran la nova onada de covid” (El País)
“Inflació màxima” (El Punt Avui)
“El Govern admet la saturació de l’atenció psiquiàtrica juvenil” (Ara)
“Pressupostos expansius” (Diari de Sabadell)

Temps de descompte i de rebaixes si ens atenem al què està passant a l’escocesa ciutat de Glasgow on ahir havia d’acabar la COP26 sense que els països reunits haguessin arribat a un consens quant al contingut del document –als compromisos— a subscriure pels estats participants. Un mal senyal atès que això vol dir que si ja s’esperava poc de la conferència, l’ajornament en l’aprovació del document de tancament indica que no només la cimera ha entrat en temps de descompte sinó que també de rebaixes. Una molt mala notícia pel planeta.

  • Diumenge 14 de novembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Acord de mínims” (El Periódico)
“La COP26 tanca amb el feble acord per reduir l’ús del carbó” (La Vanguardia)
“Espanya, en teràpia” (El País)
“Incondicionals” (El Punt Avui)
“¿Hi ha perill de desabastiment?” (Ara)

La Conferència del Clima de Glasgow (la COP26) ja és història però això no obstant no passarà a la història precisament pels avenços assolits, atès que el més transcendent que se’n  desprèn de les dues setmanes de debats i discursos ha estat el compromís dels països reunits de dissenyar polítiques climàtiques més ambicioses de cara al 2022. Deixeu-me que us digui que això i res és pràcticament el mateix. Així que haurem de convenir que el “bla, bla, bla…” que com a balanç de la Conferència vaticinava l’activista Greta Tunberg s’haurà fet realitat. Una altra oportunitat perduda mentre els efectes del canvi climàtic no deixen de fer-se notar.

  • Dilluns 15 de novembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“El Govern ofereix finançar el doblatge del català” (El Periódico)
“L’alça dels materials apuja un 10% el cost de la construcció de pisos” (La Vanguardia)
“El Govern ubicarà fora de Madrid només els nous organismes” (El País)
“Llengua en perill” (El Punt Avui)
“La meitat de les denúncies de delictes sexuals són de menors” (Ara)

Una de les regles de l’art de la manipulació politicomediàtica l’autoria de la qual s’atribueix a Noam Chomsky, resa que primer has de crear un problema per oferir-te, després, per donar-hi solució. És el que està fent Vladimir Putin que segons tots els indicis està al darrera de la crisi humana que es viu a la frontera de Bielorússia amb Polònia on s’hi apleguen milers de ciutadans immigrants disposats a entrar a la Unió Europea. Una situació que ens col·loca en una zona gris entre la pau i la guerra i de la que ja en vàrem viure un episodi en la recent crisi fronterera entre el Marroc i Espanya. És així com a la vista de com es desenvolupen els fets, aquest sembla ser el camí a seguir pels conflictes del segle XXI en els que la immigració, la ciberdelinqüència o la manipulació de la informació substituiran –substitueixen– les armes convencionals.

  • Dimarts 16 de novembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“La pandèmia repunta a Espanya i  dispara l’alerta a mig Europa” (El Periódico)
“Executiu i sindicats pacte, sense la CEOE, apujar les cotitzacions” (La Vanguardia)
“Les pensions trenquen dos anys de pactes entre el Govern i la patronal” (El País)
“Acord per les pensions” (El Punt Avui)
“La patronal queda fora de l’acord sobre les pensions” (Ara)
“Llum verda al pressupost” (Diari de Sabadell)

La sisena onada pandèmica és a tocar de nosaltres. Arreu d’Europa els contagis tornen a augmentar. I tot a tocar de les festes nadalenques que ara fa un any aportaren un nombre creixent de contagis, també a casa nostra. De moment, aquí, ningú ha decidit prendre mesures amb l’excusa que l’elevat índex de vacunació evita que la gravetat de les persones que contrauen el virus vagi a majors. Certament que el procés de vacunació a casa nostra va ser exemplar –malgrat que criticat durament pels de sempre que no veuen res de bo–, però això no ha d’evitar que estem exempts del risc de tornar a omplir centres hospitalaris i untats de crítics provocant un nou embús en l’atenció de les persones pendents d’intervencions i de proves que es consideren no són urgents.

  • Dimecres 17 de novembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“El temor de restriccions per la Covid amenaça el pont” (El Periódico)
“La llista d’espera de la sanitat pública torna a xifres prepandèmiques” (La Vanguardia)
“ERC amenaça la llei de la memòria al demanar la fi de l’amnistia de 1977” (El País)
“La CUP força el govern a continuar negociant” (El Punt Avui)
“La CUP tensa la negociació” (Ara)

Per experiència sabem que en política, també en la catalana, el teatre n’és el protagonista. Clar que una cosa és fer teatre i l’altra teatralitzar la realitat. És a dir que davant qualsevol situació amb el propòsit de treure’n benefici –se suposa que electoral– s’amaga fins el darrer instant allò que des del començament se sap s’acabarà fent utilitzant l’estratègia del ‘si’ però ‘no’. I en aquesta tessitura ens trobem immersos en l’escenari dels pressupostos catalans pel 2022 en els que per a la seva aprovació ERC no vol –aparentment– ni sentir a parlar de negociar-los amb comuns i socialistes mentre que, per contra, s’entesta en seguir-ho fiant tot a la CUP a despit que els anticapitalistes estiguin –diuen– frontalment en contra de les relacions entre Govern i Estat, de les polítiques socials que defensa el Govern i del model sociovergent que segons els cupaires regna al Palau de la Generalitat. ERC, però, està convençuda que la CUP acabarà cedint en benefici –també se suposa– d’allò que diuen convé més al país que és mantenir la unitat dels independentistes al preu que sigui. La pregunta a fer-se és a canvi de què ERC cedirà davant els cupaires i sobretot si el Govern en el seu conjunt se sentirà còmode gestionant uns pressupostos pactats de presa i corrents amb aquells que formalment i ideològicament es troben ben lluny dels posicionaments governamentals.

  • Dijous 18 de novembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“El Govern planteja limitar la temporalitat a 3 mesos” (El Periódico)
“Les vacunes Covid perden part de la seva efectivitat al quart mes” (La Vanguardia)
“El Govern obre la porta a jutjar els crims franquistes” (El País)
“Aragonès s’ofereix als comuns i Junts el retopa” (El Punt Avui)
“El Govern obre la via dels comuns per als pressupostos” (Ara)
“Els veurem de ben a prop” (Diari de Sabadell)

Els suports i/o rebutjos segons el cas als pressupostos, siguin els municipals, nacionals o estatals, centren aquests dies i amb dispensa de la sisena onada de la pandèmia, gran part de l’actualitat i de l’activitat política, també municipal, nacional o estatal. I no només això sinó que amb les cerques de relat que justifiqui allò que a voltes és fa difícilment justificable i els posturejos dels uns i dels altres en els que els amors i els desamors flueixen sense solució de continuïtat, constatem altra volta que en política, el ‘no’ més absolut és l’avantsala del ‘si’ sense més condicions. Temps al temps…

  • Divendres 19 de novembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“ERC i comuns negocien pressupostos a dues bandes” (El Periódico)
“El consum agafa embranzida i anuncia un boom per Nadal” (La Vanguardia)
“La UE defensa l’eficàcia de la vacuna davant l’onada de contagis” (El País)
“Necessita millorar” (El Punt Avui)
“Europa dona per fet que cal generalitzar la tercera dosi” (Ara)

Avui no he pogut sortir a caminar. Dues reunions matineres m’ho han impedit. Així que quan a mig matí les he acabat, m’he decidit sortir a passejar una estona i aprofitar per anar fins el centre i fer-me amb l’obra d’autoria coral “Maragall i el Govern de la Generalitat: Les polítiques del canvi”, que llegiré amb avidesa i que a l’ensems ho haurien de fer els “adversaris que van veure el govern Maragall (…) com una intromissió anòmala en la història de la Generalitat” i que, per això mateix, els “convenia silenciar tot el que fou realitzat durant aquell període o desqualificar-lo gairebé en bloc, tal com va fer amb pertinàcia l’oposició política del moment, acompanyada per determinats mitjans de comunicació”, tal com escriu en el prefaci de l’obra Josep M. Vallès.

  • Dissabte 20 de novembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Proveïment sense crisi” (El Periódico)
“El confinament per la Covid torna a Europa” (La Vanguardia)
“El confinament torna a la UE” (El País)
“20-N. Què en queda del franquisme?” (El Punt Avui)
“Com menjar bé” (Ara)
“La millor cara de la cultura” (Diari de Sabadell)

Penúltim dissabte de mes. Així és que avui, fidels a la tradició de 14 anys, tocava passejada amb la colla de Muntanyes Planes que lidera l’Àngel Colomer. L’hem fet per la riba del Ter al seu pas per Roda de Ter. Envoltats d’un bellíssim paisatge tardorenc, la boira que no ens ha deixat durant la nostra ruta, ha estat en aquesta ocasió un fenomen que ha contribuït a fer-la encara més atractiva si això era possible. He de fer notar que avui, aniversari de la mort del dictador, m’ha sorprès –i no pas agradablement–  l’espai que la majoria dels mitjans de comunicació han dedicat per fer-ne memòria. Des del meu punt de vista un indicador de que les conseqüències de la dictadura condicionen encara i després de 46 anys, la política espanyola.

  • Diumenge 21 de novembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Consum i turisme es bolquen en l’esprint final de l’any” (El Periódico)
“El Govern ho fia tot a un pacte amb els comuns per salvar els comptes” (La Vanguardia)
“’L’Espanya buidada’ repta a la política” (El País)
“Cop de porta de la CUP al pressupost” (El Punt Avui)
“Gaudí 1921” (Ara)

Diumenge preludi d’una altra setmana complexa tant des del punt de vista sanitari com des del punt de vista polític. La sisena onada de la pandèmia ja habita entre nosaltres i malgrat l’evidència que emana de la bondat de la vacunació, la situació que es viu als països de més el nord no pronostiquen res de bo. I això just quan ens trobem a les portes del pont de la Constitució i a només un mes de les celebracions nadalenques. Quant a la setmana política, demà, al Parlament de Catalunya, es veurà si els pressupostos presentats pel Govern de la Generalitat són admesos a tràmit o, contràriament, els hi són retornats, la qual cosa desencadenaria una crisi en la governança del país de conseqüències ben difícils d’esbrinar a hores d’ara.

  • Dilluns 22 de novembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Esquerra i Junts posen els pressupostos al precipici” (El Periódico)
“La divisió interna del Govern deixa en l’aire els pressupostos” (La Vanguardia)
“Casado adverteix als ‘solistes’ del PP arran la tensió interna” (El País)
“Morir a la carretera” (El Punt Avui)
“El Govern arriba dividit i sense suports al debat” (Ara)

Em llevo després d’haver passat part de la nit a urgències del Taulí per una qüestió que sortosament no haurà de tenir més transcendència. Mentre esperàvem per ser atesos, hem observat com uns treballadors del Consorci hospitalari fixaven uns folis sobre les parets de la sala d’espera amb continguts de denuncia i de reivindicació. Al sortir de l’hospital camí de casa constatem que l’atenció dels professionals ha estat, com sempre, excel·lent, malgrat les condicions enmig de les quals es veuen obligats a treballar, més en temps de pandèmia. Ho he escrit en d’altres ocasions i no em reca gens ni mica tornar-ho a fer ara: si disposem de la qualitat de sanitat pública que encara tenim, és resultat en gran part de la competència i de la responsabilitat del personal sanitari més que no pas de l’atenció que mereix en els pressupostos de la Generalitat que precisament aquesta tarda-nit seran sotmesos al seu primer tràmit parlamentari al qual s’hi arriba en les pitjors condicions possibles: la divisió no pas només entre els partits polítics, sinó que també entre els membres del Govern.

  • Dimarts 23 de novembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Aragonès canvia d’aliats per aprovar els Pressupostos” (El Periódico)
“Aragonès pacta amb els comuns i es trenca el bloc independentista” (La Vanguardia)
“El Pressupost de Catalunya trenca la unitat del bloc independista” (El País)
“Canvi d’aliances” (El Punt Avui)
“Pactes ERC-Comuns pels pressupostos del Govern i de Barcelona” (Ara)
“Els partits se situen per al 2023” (Diari de Sabadell)

Alguna cosa es trencava anit arran la votació d’admissió a tràmit dels Pressupostos de la Generalitat al votar-hi a favor els partits del Govern (encara que Junts ho fes de mala gana) amb l’abstenció dels comuns que havia retirat minuts abans la seva esmena a la totalitat. Es miri com es vulgui, la pretesa unitat independentista del 52% va saltar pel aires i ara caldrà veure com es ressituen les peces en aquest nou escenari amb una CUP contrària al Govern al que havia donat suport, i uns Junts que han quedat descol·locats, tal com va evidenciar el seu diputat Joan Canadell en una duríssima intervenció contra Aragonès. Clar que ERC també n’ha pagat alguna penyora, atès que Ernest Maragall s’ha tingut d’empassar un gripau i retirar la seva oposició a deixar tramitar els pressupostos de Barcelona. Recordeu allò que escrivia fa uns dies sobre el valors dels si i dels no en política?

  • Dimecres 24 de novembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“El Suprem sumeix en un caos legislatiu la immersió” (El Periódico)
“El Suprem obliga a les escoles catalanes a fer un 25% en castellà” (La Vanguardia)
“El si d’ERC als pressupostos de l’Estat referma la legislatura” (El País)
“La immersió sentenciada” (El Punt Avui)
“Estocada del Tribunal Suprem a la immersió” (Ara)

Qui ho havia de dir! En només tres dies, aquells pressupostos –els de Barcelona, els de Catalunya i els d’Espanya– que aparentment no podrien evitar que les esmenes a la totalitat els derrotessin, ara, per mor dels pactes assolits a darrera hora, i després dels debats corresponents, seran aprovats pels plenaris corresponents. D’aquesta manera, en el cas de Catalunya, es trencarà la pretesa unanimitat de criteri que en les grans decisions de país i almenys sobre el paper aglutinava l’independentisme. Atès però que els pressupostos són la principal decisió que pren un govern com a màxim responsable de l’administració pública –sigui la local, la nacional o l’estatal–, i que tanmateix és la decisió més transcendent que aquests adopten pel fet que defineixen en què es gastaran els ingressos públics, el creuament de pactes que permetran la seva aprovació garanteixen de facto l’estabilitat dels governs fins el final de les seves legislatures respectives. I això, malgrat tot, no deixa de ser una bona notícia en temps de tantes i tantes dificultats en tots els ordres i sentits.

  • Dijous 25 de novembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“vull ho puc explicar, allò no era normal, era maltractament” (El Periódico)
“Alemanya obre una nova era amb un govern marcadament ecologista” (La Vanguardia)
“La socialdempcràcia governarà Alemanya amb un tripartit inèdit” (El País)
“Crida a desobeir” (El Punt Avui)
“Immersió” (Ara)
“Absorbits per les pantalles” (Diari de Sabadell)

Que els jutges condicionen la vida politicosocial del nostre país és una evidència que no admet massa discussió. Però que això sigui així no és atribuïble en exclusivitat als jutges, a despit que siguin ells els que hi tenen una gran responsabilitat. Ho és també als partits polítics que quan no les poden haver per via parlamentària acudeixen als tribunals en un intent de fer prevaler els seus punts de vista. D’aquest comportament en són grans mestres els partits de la dreta que dia rere dia no s’estan de recórrer davant els tribunals qualsevol decisió política que no els sigui plaent sabedors com són que els jutges actuen sovint deixats portar per raonaments que tenen a veure més amb posicionaments d’ordre ideològic que no pas amb el dret i el sentit comú. La sentència del Suprem quant la immersió del català, el moment en el que ha estat donada a conèixer així com la resposta immediata del PP clamant per la instauració d’un 155 educatiu en són una nova prova.

  • Divendres 26 de novembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Una agència estatal gestionarà l’oferta de feina pública i privada” (El Periódico)
“Espanya podrà vaunar els nens de 5 a 11 anys a mitjans de desembre” (La Vanguardia)
“La UE exigirà la tercera dosi per a retenir el passaport covid” (El País)
“Certificat Covid” (El Punt Avui)
“Europa autoritza vacunar els nens a partir dels 5 anys” (Ara)

El Black Friday anunciador de grans descomptes (a voltes més suposats que no pas reals) coincideix amb el desembarcament d’una nova variant de la Covid que aquesta vegada ens arriba des del sud d’Àfrica, i que en ben poques hores ha desencadenat un cert pànic politicoeconòmicosocial pels efectes que la seva ràpida propagació pot tenir sobre la salut de la ciutadania, el tensionat sistema sanitari i l’economia atesa la proximitat del pont de la constitució i de les festes nadalenques. Penso que des que es varen aixecar els confinaments ara fa més d’un any i que les vacunes començaren a fer el seu efecte quant a un cert control de la pandèmia, no ens hem acabat de creure del tot que en cap cas podíem abaixar la guàrdia, almenys tant alegrement com ho hem fet.

  • Dissabte 27 de novembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“La nova variant de la Covid reactiva l’alarma mundial” (El Periódico)
“La mutació del virus enfonsa les borses i tanca fronteres amb Àfrica” (La Vanguardia)
“Europa es protegeix davant la nova variant i l’augment de contagis” (El País)
“Correctiu a Llarena” (El Punt Avui)
“Fiasco amb el certificat de la Covid” (Ara)
“El Nadal que encisa” (Diari de Sabadell)

Em sorprèn que després que la logística i les aplicacions informàtiques funcionessin la mar de bé en ocasió de la vacunació per la Covid-19, no hagi passat el mateix ara quan es tractava de baixar-te el certificat de vacunació utilitzant l’aplicació La Meva Salut, més quan des de la pàgina del Ministerio de Sanidad, Consumo y Seguridad Social –encara que el procediment sigui una mica més llarg–  te’l pots baixar sense cap mena de dificultat. La sensació que em queda és que mentre som capaços de resoldre grans reptes puntuals som incapaços encara de fer front amb èxit a les qüestions que són perfectament panificables i previsibles.

  • Diumenge 28 de novembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Cremats” (El Periódico)
“Cap govern que aprova els comptes diria que és un fracàs” (Pere Aragonès) (La Vanguardia)
“La manca de vacunes a l’Àfrica amenaça el món” (El País)
“La immersió, un model d’èxit” (El Punt Avui)
“Vides segades” (Ara)

Als totpoderosos EUA, 4,4 milions de ciutadans optaren, el passat mes de setembre, per deixar la feina estable que tenien i apostar per iniciar un nou tipus de vida laboral i personal. Un mes abans, l’agost, 4 milions de ciutadans nordamericans els havien precedit en aquesta decisió. No es disposa, almenys que jo sàpiga, de xifres que ens indiquin l’abast d’aquest fenomen a Europa, a Espanya i a Catalunya, malgrat que sí sabem que malauradament no en som una excepció amb aquest tipus de comportaments que són conseqüència directa del progressiu deteriorament laboral i social que venim patint des de fa anys i que s’accentuà arran la crisi econòmicofinançera de 2008. Es tracta, en qualsevol cas, d’un indicador més que si volem evitar riscos superiors, urgeix que avancem cap a un nou tipus de contracte social que garanteixi la recuperació dels drets econòmicolaborals que, de mica en mica i a voltes sense adonar-nos-en del tot, s’han anat esmicolant.

  • Dilluns 29 de novembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“L’Espanya buida sortirà a l’arena electoral el gener” (El Periódico)
“Inquietud pel risc que els contagis covid es desboquin” (La Vanguardia)
“La variant ómicron s’estén per Europa en plena sexta onada” (El País)
“Al límit” (El Punt Avui)
“Alerta a Europa per l’expansió de la nova variant” (Ara)

Confesso que visc uns dies en els que són moltes les sensacions que m’assalten sense que en pugui discernir si només són sensacions meves o van més enllà del meu àmbit estrictament personal. Una d’aquestes sensacions és que vist el comportament nostre (i el dels que ens governen,) aquests darrers dies, no hem assumit encara que ens trobem en plena pandèmia i que així haurem de continuar fins que com a mínim la vacuna sigui un bé comú estès a tot el món, la qual cosa, ara com ara, tinc la sensació que és ben lluny de ser realitat. D’aquest context en deriva la sensació personal que quan se’ns anuncia una nova mutació del virus i el pànic general ens envaeix novament, el moment és aprofitat per dictar noves mesures que incideixen en el procés de retallada/restricció dels drets i de les llibertats personals i col·lectives; procés que començà ¾o més ben dit que s’accelerà— a partir de l’atemptat a les Torres Bessones el setembre de 2001 i que tinc la sensació que s’agreuja dia rere dia en ocasió de qualsevol fet amb l’excusa ¾això sí!¾ de vetllar per la nostra seguretat.

  • Dimarts 30 de novembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“La variant ómicron exigeix universalitzar les vacunes” (El Periódico)
“Les restriccions tornen a planar amb l’entrada de l’ómicron a Espanya” (La Vanguardia)
“L’OMS i el G-7 alerten de l’’alt risc’ de la variant ómicron” (El País)
“El certificat Covid a partir de divendres” (El Punt Avui)
“Madrid detecta un cas d´ómicron i n’hi ha dos en estudi a Barcelona” (Ara)
“Compres nadalenques” (Diari de Sabadell)

Anit assistirem a una nova teatralització de l’estat de la qüestió quant a les relacions entre Catalunya i Madrid arran la vista que Felip VI va fer a Barcelona on va presidir el sopar commemoratiu dels 250 anys del Foment del Treball. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, malgrat no saludar-lo a l’entrada del MNAC on es feia el sopar, acceptà compartir taula amb ell a l’hora del sopar tot trencant el seu compromís inicial de que no participaria en cap acte on hi hagués el Borbó, compromís que al llarg dels darrers mesos havia anat matisant fins al punt d’acceptar anit a asseure’s a una mateixa taula. Però a banda d’aquesta escenificació, allò que és substantiu és el contingut del discurs d’Aragonès en el que al reclamar davant el monarca l’exercici del dret a l’autodeterminació que lícitament proclama, reconeixia que la via per exercir-lo passava pel diàleg i la negociació. Per arribar fis aquest punt calien tantes giragonses i tants llençols estripats al llarg de tantes bugades?

Podeu veure també: