Diumenge es jugarà un nou i apassionant derby Terrassa-Sabadell. No sé si té res a veure o no amb allò que els experts futbolístics qualifiquen d’escalfar el partit, però les vigílies de l’encontre han coincidit amb unes declaracions-acusacions de l’alcalde de Terrassa, Manuel Royes, contra la reivindicació del tercer enllaç amb l’A-18. En el rerafons de les paraules de Royes, hi ha una molt dura crítica al sabadellenc Eix Macià i a la seva viabilitat.

Les declaracions-acusacions de Royes, com era previsible, han estat immediatament contestades des de Sabadell. Amb contundència. I des del mateix partit en el qual milita l’alcalde de Terrassa . Però, per si de cas, i abans no ens poséssim més nerviosos, cal recordar a qui ho vulgui escoltar, que les comunicacions viàries del Vallès Occidental continuen presentant un suspens com una catedral si ens atenem al potencial econòmic de la comarca. El problema no és si primer l’enllaç de Terrassa i després Sabadell o a l’inrevés. La qüestió, en tot cas, és preguntar-se fins quan el Vallès Occidental continuarà sent –en matèria de comunicacions viàries– la  ventafocs de la Catalunya triomfant en la qual ens volen fer creure que vivim.

No errem el tret. No hi ha dubte que Terrassa necessita l’enllaç de l’A-18 amb el seu Hospital. Però a Sabadell –juntament amb Castellar, Sant Llorenç Savall, Polinyà i Sentmenat— li cal també el llargament reivindicat tercer enllaç amb l’A-18. I un enllaç no ha d’estar renyit amb l’altre. Encara que hi hagi qui s’entesti en voler-ho presentar en aquests termes.

Publicat a El 9 Nou, el 30 d’octubre de 1997