No sé si faig bé al posar al descobert un petit detall ciutadà del qual segur que ben pocs i poques sabadellencs i sabadellenques en tenen notícia, malgrat es troba a l’abast visual de qualsevol. Es tracta de la retolació d’un carrer, que data del període republicà del segle passat i que ha sobreviscut fins ara, donant el nom de Francesc Macià al que avui és el carrer de Gràcia. La retolació en qüestió, pot veure’s a la cantonada dels carrers de Gràcia amb el de l’Escola Pia, banda La Riereta o Ronda Ponent, venint des de la plaça d’Enric Granados. Per a ser precisos: es tracta d’una retolació sobre un petit espai amb fons blau de dimensions semblants a les plaques que serveixen per identificar els nostres carrers; un espai que forma part de la façana de l’edifici cantoner, en el qual amb lletres blanques s’intueix, més que no pas es llegeix, “Carrer de Francesc Macià”.

He començat escrivint que no sé si feia bé en donar detalls de l’existència d’aquesta petita curiositat ciutadana, testimoni d’un temps i d’un país que va ser, que algú va protegir en el seu moment de les inclemències atmosfèriques col·locant-hi a sobre un metacrilat que amb el pas del temps s’ha omplert de pols de tal manera que a hores d’ara dificulta la lectura del seu contingut. I no sé si he fet bé, no fos el cas que l’Ajuntament de Sabadell decidís ‘traslladar-la’ amb l’argument gens peregrí –si ens atenem al què ha passat recentment a Barcelona-, que pot comportar dubtes en quant al nom vertader de l’actual carrer de Gràcia.

Suposo la cara d’astorament per part dels meus lectors i lectores davant el què acabo d’escriure que només és conseqüència de la perplexitat que em va provocar la decisió de l’Ajuntament del Cap i Casal de “traslladar” a un museu el baix relleu de la façana de l’edifici consistorial de la barcelonina plaça de Sant Jaume, que resava ‘Plaza de la Constitución’. Un nom que la cèntrica plaça barcelonina ha ostentat en més d’una ocasió des que fou batejada així per primera vegada ara fa 173 anys. Segons fonts municipals –plenament confirmades per l’alcalde Trias-, el trasllat de la placa responia d’una banda, a una sol·licitud del grup municipal Unitat per Catalunya (Jordi Portabella i Joan Laporta); de l’altra al fet d’“evitar possibles confusions” en quant a l’actual denominació de la plaça (?).

A hom, que és mal pensat de mena, se li fan estranyes moltes coses en relació a aquest cas. D’una banda, que la decisió de treure la històrica placa de la façana de l’edifici consistorial s’hagi portat a terme en ple mes d’agost… De l’altra si aquesta actuació és una simple conseqüència de la casualitat, atès que la placa portava en el mateix indret des del 1840 sense qui ningú l’hagués qüestionada, o respon a raons més de fons en temps que això de la Constitució espanyola no gaudeix de massa bon predicament… Per si de cas i per als desmemoriats, bo serà recordar que la Constitució Espanyola del 1837 reformava la de Càdis de 1812, que havia estat derogada per l’Estatut Reial de 1834. La del 1837 és una Constitució progressista que incorporava en el seu text una declaració sistemàtica dels drets de la ciutadania (llibertat personal, inviolabilitat del domicili, llibertat d’expressió, garanties penals i processals, dret a la igualtat en quant a l’accés de ciutadans a càrrecs públics). Aquesta Constitució seria al seu torn derogada vuit anys més tard, quant el Partit Moderat va promoure un altre text constitucional que fou promulgat el 1845, i que restringiria els drets dels ciutadans que la Constitució de 1837 havia consolidat.

De tot plegat, que cadascú n’extregui les seves conclusions i opinions… Però qui perd els orígens…

Publicat a Diari de Sabadell, el 22 d’agost de 2013