Fa uns dies saludàvem el retorn de Ràdio Sabadell en format d’emissora municipal. No han passat ni dues setmanes abans l’emissora no hagi estat contestada políticament. L’Entesa s’ha queixat de la marginació que pateix en el mitjà municipal pel fet que només disposa de dos minuts a la setmana per fer sentir la seva veu.

Tal com està arreu l’Estat el panorama dels mitjans de comunicació de titularitat pública, la queixa de l’Entesa sona a una mena de cançó de l’enfadós d’una oposició política que ben poc pot fer arran el control que sobre aquells exerceixen els governs de torn. I és que mai no ens hem acabat de creure que els mitjans de comunicació públics troben la seva raó de ser en la prestació de serveis a la comunitat a la qual s’adrecen, al marge d’interessos partidistes dels executius. És el vell debat sobre el paper dels mitjans de comunicació públics; un debat que serà resolt el dia en què els governs apostin per uns mitjans de comunicació públics –que entre tots paguem–, que compleixin la seva missió sense interferències. De models que primin la preeminència de la condició de servei públic d’aquests mitjans per damunt d’interessos partidistes n’hi ha alguns, com en els casos del Regne Unit o d’Alemanya. A casa nostra, malgrat els discursos que sovint es fan, ningú no acaba d’estar per la feina i el clam a favor de la neutralitat política dels mitjans de comunicació públics només troba ressò en els partits de l’oposició… I quan aquests passen a governar, s’obliden ben aviat del què abans defensaven amb entusiasme.

Publicat a El 9 Punt, el 18 d’octubre de 2001