La cara. Fa uns dies, les Urgències de l’Hospital de Sabadell eren reconegudes com el millor servei d’aquesta tipologia d’entre els de tots els hospitals i centres de salut de l’Estat. La distinció, atorgada per Gaceta Médica i per la Càtedra d’Innovació i Gestió Sanitària de la madrilenya Universidad Rey Juan Carlos, s’emmarcava en la VIII edició dels Premis ‘Best in Class’ que distingeix cada any les millors pràctiques professionals en l’àmbit de l’atenció sanitària a Espanya. Sabem que els premis i els reconeixements són simplement premis i/o reconeixements. Però que això sigui així no ha d’escatimar que una distinció sempre ha de ser ben rebuda. Si més no per la virtut que té de reconeixement públic d’un mèrit determinat contret. I en aquest cas, pel què significa de reconeixement al bon nivell assistencial de l’Hospital de Sabadell; reconeixement que s’afegeix als que els diversos ens que conformen la Corporació Sanitària Parc Taulí han anat atresorant al llarg dels anys, tant per la qualitat de les seves pràctiques assistencials, com per la recerca i per la transferència de coneixement i de tecnologia que s’hi porta a terme. D’aquí que la distinció suara rebuda pels serveis d’Urgència de l’Hospital de Sabadell ha de ser motiu de renovat orgull atesa la tasca dels equips i dels professionals que treballen a la Corporació Sanitària Parc Taulí. I això precisament en uns moments en què només la qualitat humana i el zel professional són capaços de minimitzar els efectes de les retallades que des del govern de la Generalitat de Catalunya es venen aplicant, també en l’àmbit de la salut pública, i que enguany han estat superiors al 5% en relació a l’any 2012.
La Creu. Els municipis de la Riera de Caldes (Santa Perpètua de Mogoda, Polinyà, Sentmenat, La Llagosta i Palau-Solità i Plegamans) han vist com des dels inicis de la crisi han desaparegut més de 800 empreses i destruït més de 14 mil llocs de treball, amb totes les conseqüències econòmiques i socials que aquest fet comporta. I això ha passat –està passant– en una de les zones industrials que gaudien d’un major pes a Catalunya; una zona que s’havia distingit pel seu dinamisme i per un creixement sostingut del seu teixit productiu. Dades negatives com aquestes són les que ens situen davant l’abast de la crisi estructural que estem patint, així com de les moltes dificultats que comportarà el sortir-ne, i fer-ho a més amb els menors danys possibles. Des del govern de l’Estat –i també des del de Catalunya- se’ns diu que hem tocat fons i que hem començat a sortir de la recessió. No serè jo qui esmeni la plana dels què això asseguren. Però molt em temo que allò que no ha tocat fons és la situació precària de les famílies que han vist com es reduïen dràsticament els seus ingressos per mor de que els seus membres s’han quedat sense feina. No hauríem d’oblidar mai, i els governs els primers en no fer-ho, que darrera les xifres que apunten a una pèrdua continuada de llocs de treball hi ha persones i famílies que en pocs mesos han vist com els canviaven radicalment les seves condicions de vida.
Els efectes de la crisi són devastadors arreu. Prou bé que ho sabem. I malgrat això no entreveiem a hores d’ara que a través dels pressupostos governamentals s’intueixin la posta en marxa de polítiques per a fer-hi front. Potser perquè aquestes polítiques no existeixen o bé perquè si existeixen són molt tímides i sobretot fan oblit que és a través del foment de la creativitat, de l’emprenedoria, de la formació, de la recerca, i de la transferència de coneixement que es pot acarar el futur amb un xic més d’optimisme.
Ja veuen, cara i creu d’un estat de coses que preocupa a la ciutadania, i al que la única resposta governamental recurrent és excusar les pròpies incompetències amb les incompetències que segur tenen altres…
Publicat a Diari de Sabadell, 7 de noviembre de 2013
Els brots verds Montoro/Guindos els veuen pel matí quan s’aixequen, es miren al mirall i els descobreixen i els surten per les orelles….
Estem afamats d’informació certa i de política efectiva, reactiva i preventiva. Fora bo conèixer les xifres i indicadors de la desolació econòmica que ens ha portat la recessió, de la magnitud de la tragèdia que representa la pèrdua de recursos a cada ciutat, a cada comarca…
Bé per la cara del teu article, Joan. L’Hospital de Sabadell distingit, reconegut, valorat… Uns afalacs pels professionals que gestionen el complex hospitalari. Llàstima que poc o gens se’n gaudirà el pacient que està en una llista d’espera infinita o aquell que ha de passar per condicions de precarietat degut a les retallades injustes. A aquest què li expliques?
Bé també per la creu. El què passa és que en aquesta qüestió ens estem marejant i enfonsant en el desencís, en la desconfiança, en la desesperança. N’hi ha tant per parlar…, i tornar a parlar…, i tornar a parlar…, i no en traurem l’aigua clara!
Jo vaig ara pel comentari simple: colla de malparides les institucions financeres!! Es van embarcar -i ens van embarcar a tots- en una espiral boja, desmesurada, fent anar l’economia per camins suïcides; els poders polítics decideixen salvar-los de manera vergonyant, i després de tot això tanquen línies de crèdits per la petita i mitjana empresa que ha de plegar, tot i tenir cartera de comandes per servir.
VERGONYA!!!
I en conseqüència la desaparició de la indústria -i pitjor quan aquesta es concentra en eixos o polígons que alimenten, gairebé com a monocultiu pobles i comarques, recordem la crisi industrial de Sabadell i a cavall dels 70 i els 80- que porta a un país desenvolupat cap a la cua del rànking.
Ho dic sempre, i encara espero que algú em digui que estic equivocat, que la riquesa econòmica d’un país es consolida a partir de la indústria. Si aquesta desapareix, ‘apaga y vámonos, señores Guindos-Montoro-Mas Collell’ i la resta de mandamasses que-feu-la-pilota-als-financers-i-putegeu-els-ciutadans.
I t’has deixat el cantell de la moneda!! Ves que el cantell no sigui el sistema financer…. que ens fa passar per bombolles, recessions (2007-…) i èpoques de prosperitat?
Benvolgut senyor:
El passat 7 de novembre, el Diari de Sabadell publicava un article seu titulat “Cara i creu” on un paràgraf deia textualment:
La Creu. Els municipis de la Riera de Caldes (Santa Perpètua de Mogoda, Polinyà, Sentmenat, La Llagosta i Palau-Solità i Plegamans) han vist com des dels inicis de la crisi han desaparegut més de 800 empreses i destruït més de 14 mil llocs de treball, amb totes les conseqüències econòmiques i socials que aquest fet comporta. I això ha passat –està passant– en una de les zones industrials que gaudien d’un major pes a Catalunya; una zona que s’havia distingit pel seu dinamisme i per un creixement sostingut del seu teixit productiu.
Aquesta afirmació requereix d’unes quantes puntualitzacions i aclariments:
1) La Riera de Caldes és un territori sobre la composició territorial del qual no hi ha un ple acord analític. El Pla territorial metropolità de Barcelona, per exemple, considera que el futur PDU de la Riera de Caldes estarà configurat per 11 municipis: Caldes de Montbui, Castellcir, Castellterçol, Granera, La Llagosta, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Sant Feliu de Codines, Sant Quirze Safaja, Santa Perpètua de Mogoda i Sentmenat. Aquesta delimitació territorial també ha estat emprada per la Diputació de Barcelona en el monogràfic “Les economies locals a la província de Barcelona”, publicat el passat mes de juny.
2) Des del punt de vista funcional, considerem que la Riera de Caldes està configurada per 7 municipis (Caldes de Montbui, La Llagosta, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Sant Feliu de Codines, Santa Perpètua de Mogoda i Sentmenat) amb una estructura social i econòmica relativament similar, amb una alta interdependència des del punt de vista de la mobilitat obligada per motius laborals i amb un elevat pes relatiu de l’activitat industrial en el conjunt de l’activitat econòmica. A efectes analítics, des de l’Observatori de l’Economia de l’Eix de la Riera de Caldes considerem com a unitat territorial d’estudi aquesta segona delimitació. Pot accedir als treballs de l’Observatori en aquest enllaç.
3) El darrer Informe socioeconòmic trimestral de l’eix de la Riera de Caldes, a partir de les dades d’afiliació a la Seguretat Social, descriu la contracció de l’activitat econòmica experimentada al territori entre el segon trimestre de 2008 i el segon trimestre de 2013, que és de 757 comptes de cotització, 11.608 llocs de treball assalariat i 820 llocs de treball autònom. Per bé que són dades molt negatives, són sensiblement menors a les que vostè esmentava al seu article, i corresponen a 7 municipis i no pas a 5…
Empreses Assalariats Autònoms
2t 2008 3.875 48.801 7.656
2t 2013 3.118 37.193 6.836
Var abs -757 -11.608 -820
Var % -19,5% -23,8% -10,7%
4) Els 5 municipis que vostè esmenta al seu article, que convencionalment anomenem “àmbit sud de la Riera de Caldes”, hem iniciat des de fa prop de dos anys un projecte cooperatiu de llarg abast i recorregut, adreçat al desenvolupament econòmic territorial i al foment d’un model de creixement sostenible, respectuós amb el medi, de caràcter social, centrat en les capacitats endogenes del territori i basat en les activitats industrials d’alt valor afegit i en els serveis avançats. Podrà trobar una referència sintètica a les característiques del treball que estem desenvolupant al web http://www.rieradecaldes.com/
5) D’entre els diversos projectes que estem endegant, en destaquen dos, pel seu caràcter pioner a Catalunya i per la seva concepció operativa, basada en la concertació i la cooperació entre el sector públic i la iniciativa privada. Es tracta del projecte LOGIS Riera de Caldes, de foment de la logística avançada, i del projecte Plataforma de desenvolupament del vehicle elèctric a la Riera de Caldes, de foment de la mobilitat elèctrica. En aquest enllaç podrà trobar una visió panoràmica d’ambdós projectes.
6) Els agents socials i les administracions públiques del territori no ens resignem a esdevenir víctimes silencioses i immòbils de la globalització i de la crisi econòmica. Ans al contrari, volem ser agents proactius de canvi i desenvolupament. La situació actual és, amb tots els seus inconvenients i amb tota l’afectació social que comporta, una oportunitat única per repensar l’estructura econòmica del territori sobre bases més sanes, i per reprendre’n el desenvolupament econòmic i social sobre paràmetres més sòlids. En aquest sentit, li suggereixo la lectura d’aquest document inèdit, “Marc socioeconòmic i territorial de la Riera de Caldes”, i d’aquesta anàlisi DAFO territorial també encara inèdita.
7) Per bé que l’aposta de desenvolupament integral de la Riera de Caldes no està exempta de riscos i dificultats, aquest és un exemple de cooperació público-privada i de desenvolupament econòmic territorial únic a Catalunya. Creiem que, en un termini temporal no massa llunyà, començarem a veure els fruits de tota la feina feta fins ara. I tanmateix li suggerim que, si ho considera adient, difongui a la seva tribuna d’opinió les bones notícies territorials amb el mateix èmfasi que els indicadors pessimistes!
Cordialment,
Carles Feiner Alonso
Servei de Promoció Econòmica i Indústria
Cap de la Unitat d’Empreses
Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda